Investigadores de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han analitzat la percepció que tenen els científics espanyols sobre el públic. El treball ha estat realitzat per Carolina Llorente i Gema Revuelta, del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS-UPF), Mar Carrió, del Grup de Recerca Educativa en Ciències Experimentals (GRECS) de la UPF i Miquel Porta, investigador de l’Institut Hospital de la Mar de Recerques Mèdiques (IMIM). L’article es publica avui, 13 de novembre, en la revista PLOS ONE.

Fins ara se sabia molt poc sobre la percepció que tenen els científics espanyols del públic al qual es dirigeixen en les seves activitats de divulgació i comunicació de la ciència. Per a conèixer millor aquestes opinions i actituds s’ha realitzat una enquesta online que han contestat 1022 investigadors. Un dels propòsits era comparar aquestes opinions amb les visions dels ciutadans que es recullen en els estudis de percepció social de la ciència que realitza la Fundació Espanyola per a la Ciència i Tecnologia (FECYT) des de l’any 2002.

L’equip de recerca va comptar amb la col·laboració de catorze Unitats de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) d’universitats i centres de recerca de diferents ciutats del territori espanyol. Aquest grup va participar en la selecció de la mostra i en l’elaboració de les preguntes, la qual cosa va permetre aconseguir una mostra més representativa del panorama investigador del país.

Els resultats d’aquest estudi mostren que hi ha diferències entre la percepció que té el personal investigador sobre els coneixements i actituds del públic i el que el propi públic respon a les enquestes de la FECYT.

En els estudis de percepció social, la ciutadania valora molt bé les professions relacionades amb la ciència i la tecnologia, no obstant això, els investigadors enquestats en el present estudio no ho perceben així. Carolina Llorente, primera autora de l’article, detalla que “com a segona professió més valorada per la societat, després dels metges, es troben els científics. No obstant això, quan els preguntem als investigadors, consideren que altres professions, com els esportistes, estan més valorades per la societat i no situen la seva professió fins al setè lloc”. L’estudi mostra que, en general, els científics consideren que la recerca és una professió desconeguda i que la societat no té una imatge real de l’activitat que realitzen.

D’altra banda, els investigadors consideren que hi ha un interès social elevat per la ciència i la tecnologia. No obstant això, al llarg de l’estudi es repeteix la idea que, encara que hi ha molt d’interès, manca formació científica a la ciutadania. La visió dels investigadors respecte la formació científica que té la ciutadania és més pessimista que la que tenen els propis ciutadans.

En paraules de Gema Revuelta: “la majoria dels enquestats creuen que la comunicació de la ciència hauria de ser una responsabilitat compartida entre els investigadors, els periodistes que treballen en mitjans i els professionals de la comunicació dels centres de recerca i universitats”. El 80% considera que la comunicació científica és una activitat multidisciplinària que implica la col·laboració entre diferents actors. A més, el 69% estan disposats a participar en aquesta activitat.

L’estudi mostra també que els investigadors joves han rebut més formació en comunicació científica durant la seva formació de grau, màster o doctorat. “Veiem una tendència clara a augmentar la formació en aquests temes que podria explicar la percepció més positiva que tenen els investigadors joves sobre les capacitats del públic per comprendre temes cientificotècnics”, apunta Mar Carrió.

Conèixer què pensen els investigadors sobre el públic i el seu propi paper en la comunicació de la ciència és útil per a dissenyar estratègies més efectives en aquest àmbit i promoure la participació ciutadana en el procés de recerca. “El nostre repte ara és explorar com es podrien disminuir aquestes diferències en la percepció per a aconseguir que el personal investigador tingui un millor coneixement del públic, de la seva formació, les seves opinions i les seves expectatives”, conclou Carolina Llorente.

Aquest estudi ha estat realitzat amb el suport de la FECYT i la col·laboració de les següents UCC+i: AZTI-Tecnalia, Universitat Carlos Tercero de Madrid, Universitat de Sevilla, Universitat Politècnica de Madrid, Universitat Internacional de la Rioja, Institut de Bioenginyeria de Catalunya, Universitat de Còrdova, Centre Nacional de Recerca sobre l’Evolució Humana, Universitat del País Basc, Fundació Sèneca, Universitat Oberta de Catalunya, Universitat de Saragossa i Universitat Jaume I.

 

Article de referència: Llorente, G. Revuelta, M. Carrió, M. Porta. (2019) Scientists’ opinions and attitudes toward citizens’ understanding of science and their role in public engagement activities. PLOS ONE, 14(11): e0224262. DOI: https://doi.org/10.1371/journal.pone.0224262.

Contingut relacionat:

 

 





firma
Este blog cuenta con la financiación de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) y el Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades