Es diagnostica per primera vegada la formació en comunicació en els estudis de grau de ciències de la salut i la vida, ciències ambientals i ciències naturals

Es diagnostica per primera vegada la formació en comunicació en els estudis de grau de ciències de la salut i la vida, ciències ambientals i ciències naturals

En el seu número monogràfic dedicat a l’anàlisi de la comunicació social de la ciència, la revista Inmediaciones de la comunicación inclou en accés obert una investigació del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF) que diagnostica per primera vegada quina formació en comunicació reben a Espanya els estudiants de grau en medicina i altres ciències de la salut, ciències de la vida, ciències ambientals i ciències naturals.

 

S’ensenya a comunicar als futurs professionals de la medicina, la investigació, les ciències? Tot i que la comunicació té un paper fonamental en el desenvolupament professional dels científics i unes implicacions socials notables, l’estudi realitzat per Gema Revuelta, directora del CCS-UPF, conclou que, a Espanya, la major part dels estudiants de ciències d’aquestes àrees no rep formació en comunicació durant els seus estudis de grau. L’excepció la constitueixen els estudis de grau en medicina, en els plans del qual si que se sol incloure actualment algun tipus d’assignatura en la que es treballen habilitats comunicatives (fonamentalment dirigides a la comunicació assistencial o “metge-pacient”). En concret, després d’analitzar els plans d’estudi de 410 graus que pertanyen a aquestes àrees oferts per les 84 universitats que constitueixen la pràctica totalitat del sistema universitari espanyol, només 54 assignatures complien amb els criteris d’aquest estudi. D’aquestes, 42 s’ofereixen en graus de medicina, 6 a estudis en ciències de la vida (biomedicina, biologia humana, biotecnologia, etc.) i química i unes altres 6 en ciències ambientals.

 

Què s’ensenya en aquestes assignatures? Les assignatures solen oferir una barreja de continguts teòrics i pràctics. Alguns aspectes són comuns a assignatures ofertes en diferents graus, mentre que altres són propis de la disciplina. Per exemple, mentre que en medicina es treballen més aspectes relacionats amb la comunicació assistencial i en ciències ambientals s’han identificat diverses assignatures centrades en les intervencions de tipus educatiu i de sensibilització social, en altres graus s’ensenyen sobretot habilitats per a la comunicació en l’entorn científic (com escriure un article en una revista acadèmica, etc.). Finalment, en algunes de les assignatures analitzades els estudiants es formaran en comunicació amb els mitjans i davant el públic. Segons l’opinió de l’autora de la investigació, “Encara que l’ensenyament de la comunicació és una matèria que té una considerable trajectòria en l’entorn acadèmic, l’ensenyament d’aquesta en els graus de ciència és relativament nova i encara està molt poc explorada, tot i que és previsible que en la pròxima dècada s’inclogui de manera sistemàtica en molts plans d’estudi “. Per això – afegeix – “el professorat responsable d’aquestes assignatures hauria d’aprendre de les experiències i coneixements de les diferents disciplines per poder així millorar l’ensenyament de la comunicació en la seva pròpia àrea”. L’estudi proposa un model que pugui ser considerat a l’hora de crear noves assignatures o plans de formació en comunicació per a futurs científics.

En concret, el model identifica 7 categories temàtiques: 1) teories de la comunicació i de les intervencions basades en la comunicació; 2) la comunicació en acció: actors, relacions interpersonals i entorns; 3) naturalesa de la ciència i elements específics del camp disciplinar; 4) comunicació en mitjans i el seu impacte social; 5) aspectes ètics; 6) habilitats i tècniques de comunicació generals i 7) habilitats en situacions especials.

En una fase posterior de treball es pretén analitzar amb més detall el contingut de les assignatures, les competències que es treballen a classe, els objectius d’aprenentatge i l’efectivitat dels programes docents per assolir aquests objectius.

Els científics i els professionals sanitaris ocupen un paper clau en la comunicació social dels nous coneixements i dilemes que aporta la ciència i la tecnologia, així com en la formació d’opinions i actituds entre la població. No obstant això, la comunicació és una matèria nova i poc present en els plans educatius dels futurs professionals que treballaran en aquestes disciplines. Cal aprofundir més en quins continguts i competències s’han d’ensenyar a la universitat i com s’ha de desenvolupar aquesta formació.

 

Referència de l’estudi:

Revuelta, G. (2018). Formación en comunicación en los estudios de grado: Análisis en las áreas de ciencias de la salud y la vida, ciencias ambientales y ciencias naturales. InMediaciones de la Comunicación, 13(2), 159-182. (Disponible en: https://revistas.ort.edu.uy/inmediaciones-de-la-comunicacion/article/view/2872/2890).

Carolina Llorente imparteix un curs de RRI al Barcelona Supercomputing Center

Carolina Llorente imparteix un curs de RRI al Barcelona Supercomputing Center

El passat 13 de febrer Carolina Llorente va impartir un curs de RRI de 4 hores de durada al Barcelona Supercomputing Center. Al workshop van participar 16 estudiants de doctorat en enginyeria mecànica i computacional (de 2n-3r any) de diferents nacionalitats.

 

Els participants estan fent el doctorat sobre turbines de gas i formen part del projecte EXperiments and high PERformance computing for Turbine mechanical Integrity and Structural dynamics in Europe (EXPERTISE). Aquest projecte és una Xarxa Europea de Formació (ETN) que contribuirà a formar la pròxima generació d’enginyers mecànics i informàtics amb un coneixement bàsic comú sobre els reptes, els paradigmes, les tecnologies i les metodologies en el camp de la dinàmica estructural no lineal de la turbomaquinària i la informàtica d’alt rendiment.

 

Durant el curs es van utilitzar materials del projecte HEIRRI. L’objectiu era introduir el concepte de RRI i reflexionar sobre els seus propis projectes de recerca i com es poden millorar per alinear-los amb aquest concepte. Es va fer una introducció analitzant un cas pràctic, després es van explicar els conceptes bàsics de RRI mitjançant un joc d’intercanvi de cartes i els participants, en grups, van identificar les característiques que ells consideraven necessàries per un procés de recerca responsable. Tot seguit es va abordar el concepte RRI des de la vessant més filosòfica i la vessant de la comissió europea. Per últim, es va acabar amb un debat entre els alumnes sobre la possibilitat de millorar els seus propis treballs d’investigació.

 

Els alumnes van ser molt participatius i van expressar gran preocupació per la desigualtat de gènere que hi ha en l’enginyeria i, especialment, en la branca de l’enginyeria mecànica. Les dues noies del curs van destacar la manca de rols femenins en aquest àmbit i algunes de les dificultats amb les que es trobaven en el seu dia a dia.  També van sortir reflexions interessants del curs com, per exemple, la preocupació d’estar investigant un tipus d’energia que no és renovable i que, per molt que puguin millorar l’eficiència o que la tecnologia que desenvolupin durant el seu doctorat pugui servir per altres aplicacions, l’impacte mediambiental sempre serà important.

 

 

El monogràfic “Publicitat i salut” tracta sobre l’impacte de la comunicació en la salut i els reptes ètics relacionats

El monogràfic “Publicitat i salut” tracta sobre l’impacte de la comunicació en la salut i els reptes ètics relacionats

Els canvis en el panorama de la comunicació han transformat el contingut i la forma de la publicitat, plantejant nous reptes d’ordre ètic. Aquesta circumstància és especialment rellevant en el sector de la salut, l’entorn sanitari i el biomèdic. La població és més sensible a aquests missatges quan afecten a la seva salut, el seu aspecte físic o el benestar. Per aquesta raó, els missatges publicitaris que ens arriben des de múltiples mitjans i plataformes són, sens dubte, agents molt poderosos que creen tendències i modes en el consumidor. Les dificultats per al control de la seva veracitat i fiabilitat posen a prova la capacitat d’anàlisi crítica de la persona, que, en funció del seu context i situació, pot ser altament vulnerable.

 

La Fundació Grífols i Lucas ha publicat el monogràfic Publicitat i Salut, en el qual es reflexiona sobre la influència dels mitjans de comunicació en els ciutadans.

El monogràfic recull les reflexions del seminari que va coorganitzar la Fundació amb el CCS-UPF el passat mes de juny. El capítol “Els canvis en l’ecosistema de la comunicació i les seves implicacions en la publicitat en salut“, escrit per Gema Revuelta, directora del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF), i Carlos Gonzalo, Professor de SEO i Màrqueting Computacional a la UPF, descriu la transformació de la comunicació en les últimes dues dècades. En el capítol s’analitzen els canvis que més poden haver afectat la publicitat del sector de la salut i com aquests canvis plantegen nous dilemes ètics que han de ser abordats en profunditat des d’una perspectiva multidisciplinària.

Jordi Pérez, del grup de Recerca Educativa en Ciències de la Salut (GRECS) de la mateixa universitat, també ha col·laborat amb la redacció del capítol “Influència de la publicitat en les actituds i comportaments“.

Completen la publicació els capítols “ Bioética, Salud y Publicidad 4.0: retos éticos del marketing algorítmico“, de Patrici Calvo, “ Responsabilidad en publicidad y salud“, que compta amb els subcapítols “Marco jurídico de la publicidad de los medicamentos, las tecnologías médicas y los servicios sanitarios”, de Núria Amarilla, “La autorregulación empresarial en el compromiso por una publicidad responsable en el ámbito de la salud”, de Mª del Rosario Fernando y “#SaludsinBulos, contra las fake news de salud”, de Carlos Mateos i “Publicidad e imagen corporal“, compost dels subcapítols “La influencia de la publicidad en la construcción de la imagen corporal”, de Mònika Jiménez-Morales, i “Ética y estética”, de Begoña Román.

 

En conjunt, és una obra imprescindible per a prendre consciència de la importància de la publicitat i de com aquesta pot afectar els hàbits de salut de les persones. En la societat actual, estem rebent constantment informació de diferents fonts. Això permet estar al corrent de novetats, però també pot influir en la nostra capacitat de presa de decisions. Per aquesta raó, és important aprendre a discernir què es tracta d’informació veraç i contrastada. Si això ho apliquem a la nostra salut, la capacitat de distingir el contingut fiable encara adquireix més rellevància.

Els monogràfics són documents d’accés obert. Pots accedir a tots els quaderns aquí.

Gema Revuelta participa al XIII Seminari Internacional sobre la Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans de la UNESCO: “Edició genòmica, bioètica i responsabilitat”

Gema Revuelta participa al XIII Seminari Internacional sobre la Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans de la UNESCO: “Edició genòmica, bioètica i responsabilitat”

El XIII Seminari Internacional sobre la Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans de la UNESCO: “Edició genòmica, bioètica i responsabilitat” és organitzat per l’Observatori de Bioètica i Dret – Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona. L’esdeveniment es va celebrar el 7 de febrer de 2019 a la Sala de Graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.

Gema Revuelta va participar en una taula rodona sobre les implicacions bioètiques, juntament amb el Dr. Macario Alemany, Universitat d’Alacant, la Dra. Florencia Luna, Projecte Bioètica de FLACSO, Argentina, i el Dr. Josep Santaló, Universitat Autònoma de Barcelona. La coordinació de la taula va ser a càrrec del Dr. Manuel Jesús López Baroni, Universitat Pablo de Olavide.

Aquesta Jornada Internacional forma part d’una sèrie de seminaris que es duen a terme anualment per analitzar i difondre la Declaració Internacional sobre Bioètica i Drets Humans (UNESCO, 2005). Amb el suport de la Xarxa d’excel·lència Generabiolaw, aquesta edició va versar sobre l’Article 16 – Protecció de les generacions futures: “S’haurien de tenir degudament en compte les repercussions de les ciències de la vida a les generacions futures, en particular en la seva constitució genètica”.

Aquí es pot veure el programa complet de la Jornada: http://www.bioeticayderecho.ub.edu/sites/default/files/documents/unesco_13-sem-int_programa_es.pdf

Portar la Recerca i Innovació Responsables més enllà d’Europa

Portar la Recerca i Innovació Responsables més enllà d’Europa

Aquest mes de gener s’ha iniciat el projecte europeu SUPER_MoRRI: Scientific Understanding and Provision of an Enhanced and Robust Monitoring system for RRI, finançat pel programa H2020 i liderat per Fraunhofer Gesellschaft. El Centre d’Estudis en Ciència, Comunicació i Societat de la UPF (CCS-UPF) és una de les 9 institucions que formen part del consorci. Els passats 30 i 31 de gener, la directora del CCS-UPF, Gema Revuelta, i la coordinadora del mateix centre, Carolina Llorente, van assistir al kick-off meeting del projecte, que va tenir lloc a Karlsruhe (Alemanya).

Els organismes públics, els instituts de recerca i cada vegada més empreses senten la necessitat d’una millor integració social de la recerca i la innovació. Però a la pràctica, sovint és difícil valorar en quina mesura les polítiques i els processos són socialment responsables i quines accions es poden prendre per a millorar la Recerca i Innovació Responsables (RRI).

 

El projecte SUPER_MoRRI, de 5 anys de durada, és la continuació del projecte MORRI (2014-2018), que va conceptualitzar i implementar el primer sistema de monitoratge de RRI de tot Europa. La intenció de SUPER_MoRRI és desenvolupar una millor comprensió de les relacions entre les polítiques i les pràctiques de RRI, així com de les seves implicacions socials, democràtiques, econòmiques i científiques. Aquests avenços teòrics, juntament amb la recollida de dades, configuren un sistema de monitoratge més madur i amb indicadors robustos, realistes, responsables i fàcils d’implementar.

 

“El concepte RRI, tot i ser un element de canvi del sistema de ciència i tecnologia, se centra molt en Europa”, explica Carolina Llorente. La responsabilitat principal del CCS-UPF en aquest projecte és analitzar com s’entén el concepte de RRI fora d’Europa i en quina mesura són aplicables els indicadors seleccionats per estudiar els països europeus. Identificaran una sèrie de persones i organitzacions clau fora d’Europa que tinguin experiència i coneixement en temes relacionats amb pràctiques similars a la RRI.  Alguns dels països representats seran Xina, Austràlia, Brasil, Canadà, Colòmbia, Iran, Japó, Sud África, Argentina i els EUA.

“Tenir en compte una perspectiva global és clau per a la inspecció i avaluació del sistema de monitoratge creat per MORRI. D’aquesta manera podrem proporcionar recomanacions per millorar la mesura i la implementació de la RRI a Europa tenint en compte les veus globals”, conclou Gema Revuelta.

 

La resta d’institucions que formen part del consorci són la a Universitat de Bergen (Noruega), Institute for Advanced Studies (Àustria), la Universitat de Leiden (Països Baixos), la Universitat d’Aarhus (Dinamarca), la Agencia Estatal Consejo Superior de Investigaciones Cientificas (CSIC), la Universitat Tecnològica de Delft (Països Baixos) i l’empresa SIVECO (Romania).