El monogràfic “Publicitat i salut” tracta sobre l’impacte de la comunicació en la salut i els reptes ètics relacionats

El monogràfic “Publicitat i salut” tracta sobre l’impacte de la comunicació en la salut i els reptes ètics relacionats

Els canvis en el panorama de la comunicació han transformat el contingut i la forma de la publicitat, plantejant nous reptes d’ordre ètic. Aquesta circumstància és especialment rellevant en el sector de la salut, l’entorn sanitari i el biomèdic. La població és més sensible a aquests missatges quan afecten a la seva salut, el seu aspecte físic o el benestar. Per aquesta raó, els missatges publicitaris que ens arriben des de múltiples mitjans i plataformes són, sens dubte, agents molt poderosos que creen tendències i modes en el consumidor. Les dificultats per al control de la seva veracitat i fiabilitat posen a prova la capacitat d’anàlisi crítica de la persona, que, en funció del seu context i situació, pot ser altament vulnerable.

 

La Fundació Grífols i Lucas ha publicat el monogràfic Publicitat i Salut, en el qual es reflexiona sobre la influència dels mitjans de comunicació en els ciutadans.

El monogràfic recull les reflexions del seminari que va coorganitzar la Fundació amb el CCS-UPF el passat mes de juny. El capítol “Els canvis en l’ecosistema de la comunicació i les seves implicacions en la publicitat en salut“, escrit per Gema Revuelta, directora del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF), i Carlos Gonzalo, Professor de SEO i Màrqueting Computacional a la UPF, descriu la transformació de la comunicació en les últimes dues dècades. En el capítol s’analitzen els canvis que més poden haver afectat la publicitat del sector de la salut i com aquests canvis plantegen nous dilemes ètics que han de ser abordats en profunditat des d’una perspectiva multidisciplinària.

Jordi Pérez, del grup de Recerca Educativa en Ciències de la Salut (GRECS) de la mateixa universitat, també ha col·laborat amb la redacció del capítol “Influència de la publicitat en les actituds i comportaments“.

Completen la publicació els capítols “ Bioética, Salud y Publicidad 4.0: retos éticos del marketing algorítmico“, de Patrici Calvo, “ Responsabilidad en publicidad y salud“, que compta amb els subcapítols “Marco jurídico de la publicidad de los medicamentos, las tecnologías médicas y los servicios sanitarios”, de Núria Amarilla, “La autorregulación empresarial en el compromiso por una publicidad responsable en el ámbito de la salud”, de Mª del Rosario Fernando y “#SaludsinBulos, contra las fake news de salud”, de Carlos Mateos i “Publicidad e imagen corporal“, compost dels subcapítols “La influencia de la publicidad en la construcción de la imagen corporal”, de Mònika Jiménez-Morales, i “Ética y estética”, de Begoña Román.

 

En conjunt, és una obra imprescindible per a prendre consciència de la importància de la publicitat i de com aquesta pot afectar els hàbits de salut de les persones. En la societat actual, estem rebent constantment informació de diferents fonts. Això permet estar al corrent de novetats, però també pot influir en la nostra capacitat de presa de decisions. Per aquesta raó, és important aprendre a discernir què es tracta d’informació veraç i contrastada. Si això ho apliquem a la nostra salut, la capacitat de distingir el contingut fiable encara adquireix més rellevància.

Els monogràfics són documents d’accés obert. Pots accedir a tots els quaderns aquí.

Gema Revuelta participa al XIII Seminari Internacional sobre la Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans de la UNESCO: “Edició genòmica, bioètica i responsabilitat”

Gema Revuelta participa al XIII Seminari Internacional sobre la Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans de la UNESCO: “Edició genòmica, bioètica i responsabilitat”

El XIII Seminari Internacional sobre la Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans de la UNESCO: “Edició genòmica, bioètica i responsabilitat” és organitzat per l’Observatori de Bioètica i Dret – Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona. L’esdeveniment es va celebrar el 7 de febrer de 2019 a la Sala de Graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.

Gema Revuelta va participar en una taula rodona sobre les implicacions bioètiques, juntament amb el Dr. Macario Alemany, Universitat d’Alacant, la Dra. Florencia Luna, Projecte Bioètica de FLACSO, Argentina, i el Dr. Josep Santaló, Universitat Autònoma de Barcelona. La coordinació de la taula va ser a càrrec del Dr. Manuel Jesús López Baroni, Universitat Pablo de Olavide.

Aquesta Jornada Internacional forma part d’una sèrie de seminaris que es duen a terme anualment per analitzar i difondre la Declaració Internacional sobre Bioètica i Drets Humans (UNESCO, 2005). Amb el suport de la Xarxa d’excel·lència Generabiolaw, aquesta edició va versar sobre l’Article 16 – Protecció de les generacions futures: “S’haurien de tenir degudament en compte les repercussions de les ciències de la vida a les generacions futures, en particular en la seva constitució genètica”.

Aquí es pot veure el programa complet de la Jornada: http://www.bioeticayderecho.ub.edu/sites/default/files/documents/unesco_13-sem-int_programa_es.pdf

Portar la Recerca i Innovació Responsables més enllà d’Europa

Portar la Recerca i Innovació Responsables més enllà d’Europa

Aquest mes de gener s’ha iniciat el projecte europeu SUPER_MoRRI: Scientific Understanding and Provision of an Enhanced and Robust Monitoring system for RRI, finançat pel programa H2020 i liderat per Fraunhofer Gesellschaft. El Centre d’Estudis en Ciència, Comunicació i Societat de la UPF (CCS-UPF) és una de les 9 institucions que formen part del consorci. Els passats 30 i 31 de gener, la directora del CCS-UPF, Gema Revuelta, i la coordinadora del mateix centre, Carolina Llorente, van assistir al kick-off meeting del projecte, que va tenir lloc a Karlsruhe (Alemanya).

Els organismes públics, els instituts de recerca i cada vegada més empreses senten la necessitat d’una millor integració social de la recerca i la innovació. Però a la pràctica, sovint és difícil valorar en quina mesura les polítiques i els processos són socialment responsables i quines accions es poden prendre per a millorar la Recerca i Innovació Responsables (RRI).

 

El projecte SUPER_MoRRI, de 5 anys de durada, és la continuació del projecte MORRI (2014-2018), que va conceptualitzar i implementar el primer sistema de monitoratge de RRI de tot Europa. La intenció de SUPER_MoRRI és desenvolupar una millor comprensió de les relacions entre les polítiques i les pràctiques de RRI, així com de les seves implicacions socials, democràtiques, econòmiques i científiques. Aquests avenços teòrics, juntament amb la recollida de dades, configuren un sistema de monitoratge més madur i amb indicadors robustos, realistes, responsables i fàcils d’implementar.

 

“El concepte RRI, tot i ser un element de canvi del sistema de ciència i tecnologia, se centra molt en Europa”, explica Carolina Llorente. La responsabilitat principal del CCS-UPF en aquest projecte és analitzar com s’entén el concepte de RRI fora d’Europa i en quina mesura són aplicables els indicadors seleccionats per estudiar els països europeus. Identificaran una sèrie de persones i organitzacions clau fora d’Europa que tinguin experiència i coneixement en temes relacionats amb pràctiques similars a la RRI.  Alguns dels països representats seran Xina, Austràlia, Brasil, Canadà, Colòmbia, Iran, Japó, Sud África, Argentina i els EUA.

“Tenir en compte una perspectiva global és clau per a la inspecció i avaluació del sistema de monitoratge creat per MORRI. D’aquesta manera podrem proporcionar recomanacions per millorar la mesura i la implementació de la RRI a Europa tenint en compte les veus globals”, conclou Gema Revuelta.

 

La resta d’institucions que formen part del consorci són la a Universitat de Bergen (Noruega), Institute for Advanced Studies (Àustria), la Universitat de Leiden (Països Baixos), la Universitat d’Aarhus (Dinamarca), la Agencia Estatal Consejo Superior de Investigaciones Cientificas (CSIC), la Universitat Tecnològica de Delft (Països Baixos) i l’empresa SIVECO (Romania).

Carolina Llorente moderarà la taula rodona “Humanitats digitals”

Carolina Llorente moderarà la taula rodona “Humanitats digitals”

Carolina Llorente moderarà la conferència “Humanitats digitals”, que tindrà lloc el proper dijous 14 de febrer de 2019, a les 18 h al Palau Macaya.

La taula rodona tracta sobre com el patrimoni a escala mundial està sent digitalitzat igual per empreses i governs. Les dades emmagatzemades, finalment, de qui seran propietat? Els ciutadans, com podrem recuperar la història que hi ha continguda? Com encaixen les figures d’humanitats dins del món tecnològic? També es reflexionarà sobre el potencial que té aplicar la intel·ligència artificial a estudis tradicionalment d’humanitats o lletres.

 

La taula rodona serà a càrrec de:

 

Pots inscriure’t aquí.

Es busquen investigadors per participar al Pint of Science 2019

Es busquen investigadors per participar al Pint of Science 2019

El festival Pint of Science 2019 tindrà lloc del 20 al 22 de maig. Actualment estan buscant investigadors en diverses ciutats de Catalunya que vulguin presentar la seva recerca de manera divulgativa.

Els investigadors interessats poden omplir aquest formulari, que permet entrar a la base de dades de ponents:

http://tinyurl.com/QuieroSerPintero

http://tinyurl.com/QuieroSerPintera

 

També estan buscant patrocinadors per poder seguir organitzant el festival. Aquí podeu trobar un fulletó informatiu amb algunes opcions de patrocini: https://goo.gl/pZbzY5

 

Si voleu col·laborar d’una altra manera o teniu preguntes, podeu contactar amb laurent.ladepeche@gmail.com