Ciutadans a càrrec de l’energia solar

Ciutadans a càrrec de l’energia solar

Cada dia augmenta l’exigència per una transformació del nostre sistema energètic. La societat insisteix en l’ús de recursos renovables, com la llum solar. En els últims anys, la tecnologia per obtenir energia solar ha experimentat una reducció dramàtica en els costos, gràcies a la investigació i la innovació en l’àrea. Per això, en moltes parts del món pot competir en el mercat amb els costos de l’energia obtinguda de combustibles fòssils.

Però encara hi ha un llarg camí fins que el sol sigui una de les nostres fonts principals d’energia. El projecte GRECO està aquí per començar aquest camí.

L’objectiu d’GRECO és desenvolupar sis solucions innovadores per a l’obtenció d’energia solar. Per a tal fi, els enginyers, químics i físics de l’equip necessiten ajuda de tots. Això es coneix com a ciència ciutadana: incloure a la societat en la presa de decisions, el disseny, la implementació, l’anàlisi i l’aplicació de la investigació i la innovació. És un procés actiu de co-creació de la ciència.

El projecte GRECO vol convidar als ciutadans a prendre el comandament en la recerca en energia solar. Per això, obrim un canal per rebre les teves idees! Responent a tres curtes preguntes, podràs ajudar-nos a desenvolupar una iniciativa de ciència ciutadana per promoure la recerca fotovoltaica. Quines són les principals limitacions per adoptar noves tecnologies en energia solar? Com podries ajudar en la investigació?

Et convidem a participar i a córrer la veu!

# ParticipaciónCiudadana #CienciaDeLosCiudadanos @ProjectGreco @ccupf

Més informació: El projecte GRECO, en el qual participa el Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF) juntament amb institucions de cinc països europeus i un país llatinoamericà, busca posar en pràctica la Ciència Oberta (Open Science) a través d’un projecte de recerca en energia solar. GRECO vol demostrar que un major suport social resulta en un increment en la utilització i integració dels productes d’innovació en aquest camp. Així, basat en els principis de la Recerca i Innovació Responsables i en la participació ciutadana, GRECO proposa solucions per augmentar la vida útil de la tecnologia, reduir els seus costos amb un major rendiment i aportar innovacions en agricultura i arquitectura. El projecte està finançat pel programa Horizon 2020 de la Unió Europe (Grant 787.289).

 

Carolina Llorente moderarà el debat “Educación y vocaciones STEAM” el pròxim 17 de gener

Carolina Llorente moderarà el debat “Educación y vocaciones STEAM” el pròxim 17 de gener

El proper 17/01/2019 tindrà lloc el debat sobre l’impacte de l’educació i vocacions STEAM en la Intel·ligència Artificial, dins el cicle en Intel·ligència Artificial, ètica i participació ciutadana organitzats pel Centre de Visió per Computador en col·laboració amb l’Obra Social la Caixa. El debat tindrà lloc al Palau Macaya.

El debat comptarà amb la participació del Dr. Carles Serra (IIIA-CSIC), la Dra. Aura Hernández (CVC-UAB), la Dra. Clara Grima (Univ. De Sevilla), el Sr. Dani Marco (secretaria TIC), la Sra. Eva Blanco (HP Barcelona) i la Dra. Digna Couso (CRECIM). La sessió serà moderada per la Dra. Carolina Llorente, coordinadora del Centre d’Estudis, Ciència i Societat de la UPF (CCS-UPF).

Inscripcions: https://obrasociallacaixa.org/es/centros/palau-macaya/programacion/tematica-de-pensamiento/inteligencia-artificial-etica-y-participacion-ciudadana

RiConfigure, participació en la recerca i la innovació

RiConfigure, participació en la recerca i la innovació

El Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la UPF (CCS-UPF) participa al projecte europeu RiConfigure. Aquesta iniciativa se centra en la diversificació d’institucions i rols del sistema de recerca i innovació a través de la participació de tots els sectors de la societat: la recerca, la indústria, el sector públic i la societat civil.

Així, el projecte vol afavorir que hi hagi una major participació i representació de persones de diferents àmbits al sistema de recerca i innovació. Entre els objectius del projecte es troba la formació d’aquests actors en temes com la RRI (Recerca i Innovació Responsables). L’equip del CCS, per la seva experiència en formació i en RRI, s’encarrega d’aquesta tasca dins del projecte.

Per tal de complir amb els seus objectius, el projecte proposa usar els laboratoris socials (social labs). El terme “laboratori social” ha estat àmpliament usat en el context acadèmic i ha adquirit molts significats. Per això, no és fàcil definir-lo. De fet, una tasca inicial del projecte ha estat definir al laboratori social com un mètode per resoldre problemes complexos que afecten a la comunitat. Així, els laboratoris conformen un espai en el qual diferents actors es reuneixen per a discutir sobre un tema complex del seu interès, i proposen experiments per intentar resoldre-ho. Per RiConfigure, els tres pilars d’un laboratori social són la inclusió, l’experimentació i la reflexió.

El passat mes d’octubre investigadores del CCS-UPF van assistir a Copenhaguen a un taller de formació interna, juntament amb la resta de socis del projecte, per aprofundir en la metodologia dels Social Labs i definir la manera d’implementar-los. L’objectiu d’aquesta formació era crear una versió compartida de la metodologia, tenint en compte la diversitat d’institucions i camps de treball dels membres del consorci.

RiConfigure està liderat per la Fundació del Consell Danès de Tecnologia (Dinamarca). Juntament amb el CCS-UPF, les altres institucions que formen part del projecte són l’Institut d’Estudis Avançats (Àustria), Universitat de Wageningen (Països Baixos), Institut Fraunhofer per a sistemes d’energia solar (Alemanya), Associació Colombiana per a l’Avanç de la Ciència (Colòmbia), Fundació Adriano Olivetti (Itàlia), Universitat de Corvinus (Hongria), Co-Lab Roskilde (Dinamarca), Ludwig Boltzmann Gesellschaft (Àustria), i Institut per a Tecnologia de Processos Sostenibles (Països Baixos).

 

Font: https://www.upf.edu/web/biomed/inici/-/asset_publisher/Us0jfwFAevmx/content/id/220399896/maximized#.XBzJIlVKiUl

Propostes de projectes per la Brain Awareness Week 2019

Propostes de projectes per la Brain Awareness Week 2019

La Fundació DANA ofereix una beca distribuida per FENS a Europa per a projectes relacionats amb la Brain Awareness Week 2019 (BAW).

El termini per presentar la proposta és el 21 de gener de 2019. Per obtenir més informació i accedir al formulari de presentació, visiteu el lloc web de FENS.

La Fundació Dana i FENS us animen a augmentar la difusió de l’esdeveniment BAW registrant-se oficialment com a soci de BAW i publicant la informació de l’esdeveniment al calendari de BAW.

La Brain Awareness Week 2019 tindrà lloc del 11 al 17 de març.

Contacta aquí: baw@fens.org

Aquí podeu enviar la vostra proposta de projecte!

La 6a edició del màster online en Comunicació Científica comença el proper 30 de gener

La 6a edició del màster online en Comunicació Científica comença el proper 30 de gener

El proper 30 de gener s’inicia la 6a edició de la versió en línia del Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la Universitat Pompeu Fabra – Barcelona School of Management (UPF-BSM) dirigit per Gema Revuelta, qui també lidera el Centre d’Estudis de Comunicació, Ciència i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF).

La matrícula continua oberta, de manera que totes aquelles persones interessades en formar-se per generar, gestionar i transmetre el coneixement científic, i vulguin fer-ho a distància, encara són a temps d’inscriure’s. El programa disposa d’un pressupost específic destinat a atorgar ajuts parcials per a la matriculació d’aquells alumnes que ho sol·licitin.

Aquest màster s’adreça a titulats universitaris que vulguin convertir-se en professionals de la comunicació científica, un camp amb notables aplicacions i sortides professionals.

 

Al llarg del curs es posen a disposició de l’alumne les eines necessàries per analitzar les fonts d’informació científica, comprendre les formes de transmissió d’aquest coneixement i aprendre com són les relacions entre el món expert, les indústries tecnològiques i la societat.

En els tallers i sessions es presta especial atenció a l’impacte que els descobriments científics tenen en les persones així com els problemes ètics associats a tot aquest procés de gestió del coneixement. D’altra banda, també es treballen en tallers especialitzats coneixements d’àmbits específics com la comunicació mèdica, la comunicació ambiental, la museologia o la comunicació institucional, una de les principals sortides laborals de l’actualitat.

 

Si vols aprendre a comunicar ciència, aquest és el teu màster!

Gema Revuelta i Carolina Llorente participen al kick-off del Projecte Concise a València

Gema Revuelta i Carolina Llorente participen al kick-off del Projecte Concise a València

Gema Revuelta i Carolina Llorente van participar els dies 13 i 14 de desembre en la reunió inaugural del projecte CONCISE a València.

 

El Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS-UPF) lidera un grup de tasques del projecte. En concret s’encarregarà de desenvolupar el marc teòric, una avaluació de l’ensenyament en comunicació científica a Europa i les guies per desenvolupar una consulta pública amb propòsits d’investigació. El 22 de març tindrà lloc a Barcelona el pilot de la primera consulta pública.

 

CONCISE: Communication role on perception and beliefs of EU Citizens about Science

El Projecte CONCISE vol generar un debat a nivell europeu sobre la comunicació científica que involucri multitud d’actors: els mitjans de comunicació, els polítics i persones amb capacitat de decisió en polítiques científiques, la comunitat científica, la indústria i  les organitzacions de la societat civil. CONCISE aspira a contribuir amb dades qualitatives extretes de consultes ciutadanes a conèixer els canals a través dels quals la societat europea s’informa sobre ciència, i com aquesta informació influencia les seves opinions, creences i percepcions. S’exploraran 4 temes en concret: vacunes, medicines alternatives i complementàries, organismes modificats genèticament i canvi climàtic. Les consultes es duran a terme en 5 països (Portugal, Itàlia, Eslovàquia, Polònia i Espanya), i en cada país es consultarà a 100 persones, tenint en compte la representació de diferents grups socials, gèneres, edats, nivells educatius, ètnies, diversitats funcionals i carreres professionals. Els resultats del projecte CONCISE seran escalables i la seva metodologia, aplicable a altres països europeus per millorar la qualitat i la quantitat de comunicació científica a Europa.