Blog your research!

Blog your research!

El passat dimecres 20 de març va tenir lloc el seminari “Blog your research”, adreçat a estudiants de doctorat del Programa en Biomedicina de la UPF que fan recerca als centres del PRBB. El taller, organitzat conjuntament pel DCEXS, el Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS-UPF) i el PRBB, tenia com a objectiu principal proporcionar eines als doctorands per a explicar la seva recerca a un públic no expert.

En primer lloc Carolina Llorente i Luisa Barbosa, investigadores del CCS, van oferir una presentació teòrica en la qual van donar uns consells per escriure posts sobre temes científics en format divulgatiu. Van remarcar la importància de donar a conèixer la recerca a un públic general i d’adaptar el llenguatge als lectors. Alguns dels consells que van donar es van centrar en evitar els termes tècnics, utilitzar elements com les metàfores i escollir les imatges adients. També van repassar l’organització del text mitjançant l’estructura de piràmide invertida.

Posteriorment, a la part pràctica, els participants van començar a redactar els articles divulgatius sobre la seva recerca. Van abordar temes tan diversos com la salut pública, la neurobiologia, la bioinformàtica o la nanomedicina. En aquesta part van comptar també amb l’orientació per part de Maruxa Martínez, del departament de comunicació del PRBB. En els propers dies, els assistents acabaran de completar els seus articles divulgatius. Podreu veure els articles resultants publicats properament a l’El·lipse i el blog Biomedia Channel!

 

 

 

 

 

El proper 12 de març es presentarà el Col·loqui d’opinió quiral “Teràpia gènica”

El proper 12 de març es presentarà el Col·loqui d’opinió quiral “Teràpia gènica”

 

El col·loqui quiral “Teràpia gènica” se celebrarà el proper 12 de març de 2019 a les 10 h, a la Fundació Vilacasas (Ausiàs Marc, 22, planta baixa).

El passat 13 de juny de 2018, juntament amb el Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra, es va presentar l’Informe Quiral 2017, “L’Edició Genètica davant la Societat“. A partir del tema presentat en aquest Informe, s’organitzen dos col·loquis. El primer va tenir lloc el passat 13 de novembre de 2018 i el segon és el que se celebrarà el proper 12 de març. Aquest col·loqui porta com a títol “Teràpia Gènica”.

Els ponents seran el Dr. Eduardo Fidel Tizzano Ferrari, Cap de Medicina Genètica Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i la Sra. Nuria Terribas i Sala, Directora de la Fundació Víctor Grífols i Lucas.

Es pot confirmar assistència al telèfon 934817980 o al correu electrònic jalcoriza@fundaciovilacasas.com.

El debat serà moderat pel Dr. Miquel Vilardell, patró de la Fundació.

Luisa Barbosa i Aina Crosas participen com a jurat en l’Exporecerca 2019

Luisa Barbosa i Aina Crosas participen com a jurat en l’Exporecerca 2019

L’Exporecerca Jove és una fira d’investigació internacional oberta al públic organitzada per l’Associació per Promoure la Recerca Jove (MAGMA). Des de l’any 2000, joves de secundària i batxillerat de tot el món poden presentar els seus projectes de recerca durant tres dies. L’edició d’aquest any se celebra del 28 de febrer al 2 de març. Luisa Barbosa i Aina Crosas, del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF), participen com a jurat.

 

Els participants presenten els seus treballs en stands personalitzats per ells mateixos, on tenen l’oportunitat de donar a conèixer la seva recerca al públic visitant. S’accepten treballs de recerca de tots els àmbits. Durant els tres dies de la mostra, els treballs són avaluats per un grup d’experts en diverses branques del coneixement que són aliens a la MAGMA. Al final de la fira, s’atorguen premis d’acord amb les valoracions del jurat.

Tot i que la majoria de participants són catalans, també participen estudiants d’altres comunitats autònomes i d’altres països del món, el que converteix l’Exporecerca Jove en una oportunitat molt enriquidora tant a nivell acadèmic com cultural.

La fira se celebra a la Farga de l’Hospitalet, al costat de la fira de ciència i tecnologia organitzada pel Mobile World Congress, Yomo. Per visitar “Exporecerca Jove” cal aconseguir una entrada.

 

Més informació: http://magmarecerca.org/exporecerca/per la Mobile World Congress, Yomo. Per visitar l’Exporecerca Jove cal aconseguir una entrada.

 

Més informació: http://magmarecerca.org/exporecerca/

 

 

Es diagnostica per primera vegada la formació en comunicació en els estudis de grau de ciències de la salut i la vida, ciències ambientals i ciències naturals

Es diagnostica per primera vegada la formació en comunicació en els estudis de grau de ciències de la salut i la vida, ciències ambientals i ciències naturals

En el seu número monogràfic dedicat a l’anàlisi de la comunicació social de la ciència, la revista Inmediaciones de la comunicación inclou en accés obert una investigació del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF) que diagnostica per primera vegada quina formació en comunicació reben a Espanya els estudiants de grau en medicina i altres ciències de la salut, ciències de la vida, ciències ambientals i ciències naturals.

 

S’ensenya a comunicar als futurs professionals de la medicina, la investigació, les ciències? Tot i que la comunicació té un paper fonamental en el desenvolupament professional dels científics i unes implicacions socials notables, l’estudi realitzat per Gema Revuelta, directora del CCS-UPF, conclou que, a Espanya, la major part dels estudiants de ciències d’aquestes àrees no rep formació en comunicació durant els seus estudis de grau. L’excepció la constitueixen els estudis de grau en medicina, en els plans del qual si que se sol incloure actualment algun tipus d’assignatura en la que es treballen habilitats comunicatives (fonamentalment dirigides a la comunicació assistencial o “metge-pacient”). En concret, després d’analitzar els plans d’estudi de 410 graus que pertanyen a aquestes àrees oferts per les 84 universitats que constitueixen la pràctica totalitat del sistema universitari espanyol, només 54 assignatures complien amb els criteris d’aquest estudi. D’aquestes, 42 s’ofereixen en graus de medicina, 6 a estudis en ciències de la vida (biomedicina, biologia humana, biotecnologia, etc.) i química i unes altres 6 en ciències ambientals.

 

Què s’ensenya en aquestes assignatures? Les assignatures solen oferir una barreja de continguts teòrics i pràctics. Alguns aspectes són comuns a assignatures ofertes en diferents graus, mentre que altres són propis de la disciplina. Per exemple, mentre que en medicina es treballen més aspectes relacionats amb la comunicació assistencial i en ciències ambientals s’han identificat diverses assignatures centrades en les intervencions de tipus educatiu i de sensibilització social, en altres graus s’ensenyen sobretot habilitats per a la comunicació en l’entorn científic (com escriure un article en una revista acadèmica, etc.). Finalment, en algunes de les assignatures analitzades els estudiants es formaran en comunicació amb els mitjans i davant el públic. Segons l’opinió de l’autora de la investigació, “Encara que l’ensenyament de la comunicació és una matèria que té una considerable trajectòria en l’entorn acadèmic, l’ensenyament d’aquesta en els graus de ciència és relativament nova i encara està molt poc explorada, tot i que és previsible que en la pròxima dècada s’inclogui de manera sistemàtica en molts plans d’estudi “. Per això – afegeix – “el professorat responsable d’aquestes assignatures hauria d’aprendre de les experiències i coneixements de les diferents disciplines per poder així millorar l’ensenyament de la comunicació en la seva pròpia àrea”. L’estudi proposa un model que pugui ser considerat a l’hora de crear noves assignatures o plans de formació en comunicació per a futurs científics.

En concret, el model identifica 7 categories temàtiques: 1) teories de la comunicació i de les intervencions basades en la comunicació; 2) la comunicació en acció: actors, relacions interpersonals i entorns; 3) naturalesa de la ciència i elements específics del camp disciplinar; 4) comunicació en mitjans i el seu impacte social; 5) aspectes ètics; 6) habilitats i tècniques de comunicació generals i 7) habilitats en situacions especials.

En una fase posterior de treball es pretén analitzar amb més detall el contingut de les assignatures, les competències que es treballen a classe, els objectius d’aprenentatge i l’efectivitat dels programes docents per assolir aquests objectius.

Els científics i els professionals sanitaris ocupen un paper clau en la comunicació social dels nous coneixements i dilemes que aporta la ciència i la tecnologia, així com en la formació d’opinions i actituds entre la població. No obstant això, la comunicació és una matèria nova i poc present en els plans educatius dels futurs professionals que treballaran en aquestes disciplines. Cal aprofundir més en quins continguts i competències s’han d’ensenyar a la universitat i com s’ha de desenvolupar aquesta formació.

 

Referència de l’estudi:

Revuelta, G. (2018). Formación en comunicación en los estudios de grado: Análisis en las áreas de ciencias de la salud y la vida, ciencias ambientales y ciencias naturales. InMediaciones de la Comunicación, 13(2), 159-182. (Disponible en: https://revistas.ort.edu.uy/inmediaciones-de-la-comunicacion/article/view/2872/2890).

Carolina Llorente imparteix un curs de RRI al Barcelona Supercomputing Center

Carolina Llorente imparteix un curs de RRI al Barcelona Supercomputing Center

El passat 13 de febrer Carolina Llorente va impartir un curs de RRI de 4 hores de durada al Barcelona Supercomputing Center. Al workshop van participar 16 estudiants de doctorat en enginyeria mecànica i computacional (de 2n-3r any) de diferents nacionalitats.

 

Els participants estan fent el doctorat sobre turbines de gas i formen part del projecte EXperiments and high PERformance computing for Turbine mechanical Integrity and Structural dynamics in Europe (EXPERTISE). Aquest projecte és una Xarxa Europea de Formació (ETN) que contribuirà a formar la pròxima generació d’enginyers mecànics i informàtics amb un coneixement bàsic comú sobre els reptes, els paradigmes, les tecnologies i les metodologies en el camp de la dinàmica estructural no lineal de la turbomaquinària i la informàtica d’alt rendiment.

 

Durant el curs es van utilitzar materials del projecte HEIRRI. L’objectiu era introduir el concepte de RRI i reflexionar sobre els seus propis projectes de recerca i com es poden millorar per alinear-los amb aquest concepte. Es va fer una introducció analitzant un cas pràctic, després es van explicar els conceptes bàsics de RRI mitjançant un joc d’intercanvi de cartes i els participants, en grups, van identificar les característiques que ells consideraven necessàries per un procés de recerca responsable. Tot seguit es va abordar el concepte RRI des de la vessant més filosòfica i la vessant de la comissió europea. Per últim, es va acabar amb un debat entre els alumnes sobre la possibilitat de millorar els seus propis treballs d’investigació.

 

Els alumnes van ser molt participatius i van expressar gran preocupació per la desigualtat de gènere que hi ha en l’enginyeria i, especialment, en la branca de l’enginyeria mecànica. Les dues noies del curs van destacar la manca de rols femenins en aquest àmbit i algunes de les dificultats amb les que es trobaven en el seu dia a dia.  També van sortir reflexions interessants del curs com, per exemple, la preocupació d’estar investigant un tipus d’energia que no és renovable i que, per molt que puguin millorar l’eficiència o que la tecnologia que desenvolupin durant el seu doctorat pugui servir per altres aplicacions, l’impacte mediambiental sempre serà important.

 

 

El monogràfic “Publicitat i salut” tracta sobre l’impacte de la comunicació en la salut i els reptes ètics relacionats

El monogràfic “Publicitat i salut” tracta sobre l’impacte de la comunicació en la salut i els reptes ètics relacionats

Els canvis en el panorama de la comunicació han transformat el contingut i la forma de la publicitat, plantejant nous reptes d’ordre ètic. Aquesta circumstància és especialment rellevant en el sector de la salut, l’entorn sanitari i el biomèdic. La població és més sensible a aquests missatges quan afecten a la seva salut, el seu aspecte físic o el benestar. Per aquesta raó, els missatges publicitaris que ens arriben des de múltiples mitjans i plataformes són, sens dubte, agents molt poderosos que creen tendències i modes en el consumidor. Les dificultats per al control de la seva veracitat i fiabilitat posen a prova la capacitat d’anàlisi crítica de la persona, que, en funció del seu context i situació, pot ser altament vulnerable.

 

La Fundació Grífols i Lucas ha publicat el monogràfic Publicitat i Salut, en el qual es reflexiona sobre la influència dels mitjans de comunicació en els ciutadans.

El monogràfic recull les reflexions del seminari que va coorganitzar la Fundació amb el CCS-UPF el passat mes de juny. El capítol “Els canvis en l’ecosistema de la comunicació i les seves implicacions en la publicitat en salut“, escrit per Gema Revuelta, directora del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF), i Carlos Gonzalo, Professor de SEO i Màrqueting Computacional a la UPF, descriu la transformació de la comunicació en les últimes dues dècades. En el capítol s’analitzen els canvis que més poden haver afectat la publicitat del sector de la salut i com aquests canvis plantegen nous dilemes ètics que han de ser abordats en profunditat des d’una perspectiva multidisciplinària.

Jordi Pérez, del grup de Recerca Educativa en Ciències de la Salut (GRECS) de la mateixa universitat, també ha col·laborat amb la redacció del capítol “Influència de la publicitat en les actituds i comportaments“.

Completen la publicació els capítols “ Bioética, Salud y Publicidad 4.0: retos éticos del marketing algorítmico“, de Patrici Calvo, “ Responsabilidad en publicidad y salud“, que compta amb els subcapítols “Marco jurídico de la publicidad de los medicamentos, las tecnologías médicas y los servicios sanitarios”, de Núria Amarilla, “La autorregulación empresarial en el compromiso por una publicidad responsable en el ámbito de la salud”, de Mª del Rosario Fernando y “#SaludsinBulos, contra las fake news de salud”, de Carlos Mateos i “Publicidad e imagen corporal“, compost dels subcapítols “La influencia de la publicidad en la construcción de la imagen corporal”, de Mònika Jiménez-Morales, i “Ética y estética”, de Begoña Román.

 

En conjunt, és una obra imprescindible per a prendre consciència de la importància de la publicitat i de com aquesta pot afectar els hàbits de salut de les persones. En la societat actual, estem rebent constantment informació de diferents fonts. Això permet estar al corrent de novetats, però també pot influir en la nostra capacitat de presa de decisions. Per aquesta raó, és important aprendre a discernir què es tracta d’informació veraç i contrastada. Si això ho apliquem a la nostra salut, la capacitat de distingir el contingut fiable encara adquireix més rellevància.

Els monogràfics són documents d’accés obert. Pots accedir a tots els quaderns aquí.