El Campus Gutenberg-CosmoCaixa 2019 ja té programa preliminar i inscripcions obertes!

El Campus Gutenberg-CosmoCaixa 2019 ja té programa preliminar i inscripcions obertes!

El programa preliminar i el formulari d’inscripció per al Campus Gutenberg-Cosmocaixa 2019 de la Comunicació i la Cultura Científiques ja estan disponibles. Aquest any celebrem la novena edició amb una programació creativa i innovadora, integrada per més de 50 activitats. Comptem amb la participació de professionals capdavanters que compartiran amb nosaltres els seus coneixements i experiències en tallers, espais de treball, debats, taules rodones, micro xerrades, espectacles, etc. (més…)

Periodisme científic per combatre les fake news i la desinformació

Periodisme científic per combatre les fake news i la desinformació

L’1 de juliol es va celebrar a l’edifici Balmes de la Universitat Pompeu Fabra – Barcelona School of Management (UPF-BSM) l’esdeveniment satèl·lit del Congrés Mundial de Periodistes Científics de Lausana sota el títol de Periodisme científic per combatre les fake news i la desinformació. L’acte va ser coorganitzat per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), el Centre d’Estudis de CIència Comunicació i Societat i el Màster de Comunicació Científica de la UPF-BSM.

(més…)

25a Edició del Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la BSM- Universitat Pompeu Fabra

25a Edició del Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la BSM- Universitat Pompeu Fabra

El 14 d’octubre començarà la 25a Edició del Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental impartit a la BSM – Universitat Pompeu Fabra.El programa explica les claus de la transmissió del coneixement, com es genera i es gestiona, i com fer de la comunicació una eina estratègica de transformació. (més…)

Opinió Quiral: Teràpia gènica

Opinió Quiral: Teràpia gènica

Ja està disponible l’informe del col·loqui d’opinió quiral «Teràpia gènica», celebrat el passat 12 de març de 2019.

Els avenços en l’edició de l’ADN han provocat que les teràpies gèniques hagin deixat de ser una possibilitat per esdevenir una realitat incipient que es va introduint en el tractament de determinades malalties. Malgrat això, encara hi ha controvèrsia sobre quins han de ser els límits de la seva aplicació. L’objectiu és aconseguir una aplicació transparent, segura i prudent que garanteixi els principis d’autodeterminació i de beneficència o maleficència. En el debat d’aquesta segona Opinió Quiral sobre Teràpia gènica han participat experts en genètica, com el doctor Eduardo Fidel Tizzano (cap de Medicina Genètica de Vall d’Hebron Institut de Recerca – VHIR), que va explicar a les persones participants de quina manera en els darrers anys s’ha vist una translació de la teràpia gènica des de l’etapa experimental vers la pràctica clínica. Tot i els reptes, es va mostrar optimista per les possibilitats de futur que s’obren gràcies a aquestes noves tècniques. També hi va intervenir Núria Terribas (directora de la Fundació Víctor Grífols i Lucas), que va posar en relleu de quina manera la bioètica intenta donar resposta als dubtes que sorgeixen de l’aplicació d’aquestes noves tecnologies. S’hi va referir especialment a les actuacions sobre l’ADN per tal d’obtenir millores qualitatives sense una aplicació terapèutica, la qual cosa suposa una línia vermella que ningú hauria d’ultrapassar. Van participar en el debat els dos ponents, les periodistes especialitzades en comunicació mèdica i altres professionals de la comunicació i de la medicina. S’hi va qüestionar l’efectivitat d’organismes com el Comitè de Bioètica d’Espanya o el Comitè de Fecundació Assistida. Si bé es va valorar positivament l’avenç del cos científic en l’obtenció de resultats, es va remarcar la manca de referents ètics que guiïn les recerques. També s’hi va exposar un projecte sobre neuromillores i es va parlar sobre com la població en general participava en el debat ètic i hi aportava el seu criteri. Hi va haver, a continuació, la intervenció d’altres metges assistents, que van apuntar la possibilitat de combinar les teràpies gèniques amb cèl·lules mare i immunoteràpia per tal de seguir avançant en la recerca. A banda de l’aspecte científic, es va ponderar la possibilitat d’accés a aquestes teràpies per part de la població general i l’estalvi que suposaria per al sistema sanitari el poder evitar tractaments de llarga durada i cost elevat. Finalment, es va posar de manifest que cal una especialitat sanitària en genètica a Espanya, la qual garanteixi uns professionals que facin de filtre a l’hora de transmetre als pacients la informació més rellevant perquè puguin prendre una decisió ben assessorada.

Font: https://www.fundaciovilacasas.com/es/opinion-quiral

Barcelona acull un esdeveniment satèl·lit del Congrés Mundial de Periodistes Científics de Lausana

Barcelona acull un esdeveniment satèl·lit del Congrés Mundial de Periodistes Científics de Lausana

L’acte, titulat Periodisme científic per combatre les fake news i la desinformació, tindrà lloc l’1 de juliol a la Barcelona School of Management – Universitat Pompeu Fabra (BSM-UPF), de 17:00 a 20:00h.

Amb motiu del Congrés Mundial de Periodistes Científics organitzat a Lausana per la World Federation of Scientific Journalists (WFSJ), que se celebrarà de l’1 al 5 de juliol, l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i el Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF) han co-organitzat un esdeveniment satèl·lit amb la col·laboració del Consolat de Suïssa per parlar sobre alguns dels reptes actuals als que s’enfronta el periodisme i la comunicació científica.

L’acte tindrà lloc a la BSM-UPF (Carrer de Balmes, 132, 08008 Barcelona) l’1 de juliol i s’hi podrà assistir gratuïtament amb inscripció prèvia en aquest formulari.

 

Les ponències seran en català o castellà segons la preferència de cada ponent.

 

Programa provisional

17:00h -17:10h – Benvinguda als assistents i presentació de la Jornada

Bruno Ryff, Cònsol General de Suïssa a Barcelona

Raül Torán, President de l’ACCC

Gema Revuelta, Directora del CCS-UPF i del Màster de Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la BSM-UPF

 

17:10h -18:00h – Fake News sobre ciència i salut en els mitjans de comunicació

Per Margarida Mas, CEO Galenia i sòcia de l’ACCC i ANIS

Carolina Llorente, Coordinadora del Màster de Comunicació Científica de la UPF

Sílvia Martínez, Investigadora i Directora del Màster Universitari Social Media: Gestió i Estratègia a la UOC

 

18:00h -18:20h – Periodisme científic d’excel·lència, el cas de PerCientEx

Valentina Raffio, Periodista científica d’El Periódico de Catalunya i membre de la junta de l’ACCC

 

18:20h -19:00h – Taula rodona: perspectiva de gènere en la ciència

Lidia Arroyo, Investigadora de la UOC

Alba Noguera, Doctorant en recerca en l’ensenyament de les ciències de la salut de la UPF i membre del grup de comunicació i perspectiva de gènere de l’ACCC

Gemma Rius, Investigadora de l’IMB-CNM-CSIC i membre del grup de comunicació i perspectiva de gènere de l’ACCC

Modera: Cristina Sáez, Periodista científica

 

19:00h -20:15h – Taula rodona i debat amb el públic: Fake news i periodisme d’excel·lència

Margarida Mas, CEO de Galenia

Valentina Raffio, Periodista científica d’El Periódico de Catalunya i membre de la junta de l’ACCC

Carolina Llorente, Coordinadora del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Sociedad de la UPF

Lorenzo Marini, CEO de youcheck.co

Jesús Méndez, Periodista freelance a Dixit Ciència

Sílvia Martínez, Investigadora i Directora del Màster Universitari Social Media: Gestió i Estratègia a la UOC

Modera: Rubén Permuy, Vicepresident de l’ACCC

 

20:15h – Conclusions i comiat

Bruno Ryff, Cònsol General de Suïssa a Barcelona

Raül Torán, President de l’ACCC

Gema Revuelta, Directora del CCS-UPF i del Màster de Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la BSM-UPF

 

Entrada gratuïta. Cal inscripció prèvia.

 

Més informació sobre el Congrés Mundial de Periodistes Científics de Lausana: https://www.wcsj2019.eu/

Explorant la Intel·ligència artificial: cap on anem?

Explorant la Intel·ligència artificial: cap on anem?

El proper 17 de juny a les 18:30 h tindrà lloc la taula rodona “Explorant la Intel·ligència artificial“, en el marc del Màster en Comunicació científica, mèdica i ambiental de la Universitat Pompeu Fabra-Barcelona School of Management. L’esdeveniment tindrà lloc a la seu de la mateixa universitat (C/ Balmes, 132-134).

 

La Intel·ligència Artificial (IA) és la combinació d’algoritmes amb el propòsit de crear màquines que presentin les mateixes capacitats cognitives de l’ésser humà. Una tecnologia que encara ens resulta llunyana i misteriosa, però que des de fa anys està present en el nostre dia a dia. La IA es troba en la detecció facial dels mòbils, en els assistents virtuals de veu, com Siri o Alexa, i està integrada en els nostres dispositius quotidians a través d’aplicacions per a mòbil. L’objectiu d’aquestes eines és fer més fàcil la vida de les persones. Però hi ha aplicacions que coneixem molt menys: afavorir els processos de presa de decisions en salut, comprendre millor la nostra manera de raonar i fins i tot afavorir la transformació social.

 

Els avenços en IA ja estan impulsant l’ús del big data causa de la seva habilitat per processar ingents quantitats de dades i proporcionar avantatges que l’han dut a posicionar-se com la tecnologia essencial de les properes dècades. Transport, educació, sanitat, cultura … sembla que cap sector es resistirà als seus encants.

Per conversar sobre això, hem convidat a:

  • Paul Verschure, professor investigador de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i director del grup Synthetic, Perceptive, Emotive and Cognitive Systems a l’IBEC.
  • Bart H Bijnens, professor investigador del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la Universitat Pompeu Fabra, ha aplicat la IA en l’àmbit de la salut, especialment en la funció cardíaca.
  • Carla Ten, investigadora doctoral del Laboratori d’Interacció en Llenguatge Natural Basada en el Coneixement de la UPF i col·laboradora de l’empresa de tecnologia BaseTIS.