El dolor crònic: recerca, tractament i perspectives futures

El dolor crònic: recerca, tractament i perspectives futures

El dimecres 8 de maig va tenir lloc un nou cafè científic, en el marc de la iniciativa Avancem amb tu i per tu, organitzada pel Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS) de la UPF amb la col·laboració de l’Hospital del Mar. En aquesta ocasió, el tema central va ser el dolor crònic i va comptar amb la participació dels experts Rafael Maldonado, responsable del Laboratori de Neurofarmacologia-Neurophar del DCEXS i Antonio Montes, responsable de la Unitat de Dolor de l’Hospital del Mar; i va ser moderat per Carolina Llorente, coordinadora del Centre d’Estudis en Ciència, Comunicació i Societat de la UPF (CCS-UPF).

Rafael Maldonado, catedràtic de Farmacologia de la UPF, a la seva presentació.

Rafael Maldonado va començar la seva presentació amb un repàs a les bases fisiològiques del dolor. Va explicar les diferències entre el dolor agut i el dolor crònic i com es pot tractar farmacològicament. Va plantejar que disposem d’eines per a tractar el dolor de poca intensitat, com per exemple els AINEs (com l’aspirina, el paracetamol o el ibuprofeno), que frenen l’entrada de dolor a nivell perifèric. D’altra banda, també es disposa de fàrmacs per a tractar el dolor molt sever, com poden ser els opiacis. Aquests últims frenen la transmissió del dolor i també activen el nostre propi sistema d’inhibició del dolor.

Aquests fàrmacs, tot i que tenen efectes indesitjables, són eficaços per a aquests tipus de dolor. No obstant això, “no tenim moltes eines per a tractar el dolor d’intensitat intermèdia”, va apuntar. Va explicar com “una possible solució per al dolor intermedi podria ser l’estudi dels cannabinoides, que és una línia de recerca prometedora”.

Una possible solució per tractar el dolor d’intensitat moderada podria ser l’estudi dels cannabinoides.

L’anestesiòleg i professor associat de la UAB, Antonio Montes, durant la seva presentació.

A continuació, Antonio Montes va presentar altres tècniques per modular i tractar el dolor com per exemple la radiofreqüència. Posteriorment va parlar sobre l’epidèmia de consum d’opiacis als Estats Units. Va repassar les seves causes i les accions que s’estan prenent per a evitar el seu ús excessiu, mitjançant un control estricte. De fet, va explicar com, en alguns casos, una resposta massa ferma també ha suposat un problema perquè s’han deixat de prescriure en casos en els quals sí que són necessaris. “Però el consum d’opioides no és només un problema als Estats Units”, va apuntar, “a Catalunya s’ha incrementat en un 60% entre el 2012 i el 2018”. I va especificar que “ens preocupen especialment els opioides d’acció ultraràpida, que només estan indicats per a casos molt concrets”.

Després de les presentacions es va obrir un torn de preguntes que va comptar amb una gran participació del públic. Entre altres temes, es va parlar del control de la prescripció d’opioides, el dolor oncològic, el tractament del dolor en geriatria, la fibromiàlgia o els components emocional i cognitiu del dolor, que són fonamentals en la seva cronificació.

El cicle de cafès científics Avancem amb tu i per tu busca reunir pacients, familiars, investigadors, metges i estudiants en un ambient càlid i pròxim en el qual compartir els seus coneixements i experiències sobre un tema d’interès. En un cafè científic no hi ha experts i no experts: tothom té coses a explicar i coses per aprendre, tots comparteixen un mateix tema i aporten visions diferents. En cafès anteriors s’han tractat temes com les malalties rares, els els trastorns d’ansietat i depressió, les addiccions i les alteracions de la memòria. Aquesta iniciativa va ser guanyadora en el 2015 del concurs de Responsabilitat Social Universitària de la UPF.

 

Font: https://www.upf.edu/inici/-/asset_publisher/1fBlrmbP2HNv/content/id/224500007/maximized#.XNkl5I4zaUl

Convocatòria oberta: ENFORTIR LA CIUTADANIA, PROMOURE L’ENERGIA SOLAR

Convocatòria oberta: ENFORTIR LA CIUTADANIA, PROMOURE L’ENERGIA SOLAR

El projecte GRECO promou la cooperació entre ciutadans i científics. Per això, amb aquesta convocatòria, convidem a tots els ciutadans a que aprofitin la seva creativitat i la intel·ligència col·lectiva per donar idees sobre com incloure a la ciutadania en la recerca en energia solar.

Estàs interessat en l’energia solar? Tens idees noves i emocionants sobre com els científics poden millorar la investigació i fer-la més inclusiva? Llavors participa en el nostre concurs internacional!

Durant cinc dies, el teu repte serà treballar amb un equip per analitzar els comentaris de 50 científics sobre com podria ser la investigació centrada en els ciutadans. Després, hauran d’elaborar una proposta pràctica de dues pàgines en què descriguin les seves idees.

Els participants rebran la llista completa de comentaris, indicacions i criteris d’avaluació de les propostes en la cerimònia d’obertura del concurs el 17 de maig de 2019.

Atenció al calendari:

 

No et perdis l’oportunitat de participar i guanyar fins a 1.700 euros.

Les inscripcions tanquen el 15 de maig!

La informació detallada i les bases reguladores del concurs estan disponibles a la web.

 

Informació addicional:

GRECO busca posar en pràctica la Ciència Oberta (Open Science) a través d’un projecte de recerca en energia solar. GRECO vol demostrar que un major suport social desemboca en un increment en la utilització i integració dels productes d’innovació en aquest camp. Així, basats en els principis de la RRI i en la participació ciutadana, GRECO proposa solucions per augmentar la vida útil de la tecnologia, reduir els seus costos amb un major rendiment i aportar innovacions en agricultura i arquitectura. El projecte és finançat pel programa Horizon 2020 de la Unió Europea (Grant 787.289).

 

  

Sororitat científica i cultural: esmorzar amb Pat Quinteiro i Gema Revuelta

Sororitat científica i cultural: esmorzar amb Pat Quinteiro i Gema Revuelta

A la indústria musical, les dones només signifiquen el 16% dels d’artistes, el 12% dels compositors i el 3% dels productors musicals. Què podem fer davant d’aquesta situació? Pat Quinteiro ho té clar: passar a l’acció. Ho fa com a CEO de Pat Comunicaciones, també en la seva etapa a Her Beats i actualment des de Shesaid.so, dues xarxes globals de dones de la indústria musical. L’objectiu? Connectar milers de dones que es dediquen a la música amb l’objectiu de trencar estereotips de gènere, crear nous models, conscienciar de les desigualtats en el sector, donar visibilitat a les dones i incrementar-ne el nombre en tots els nivells de la indústria. Pat Quinteiro parlarà de passar a l’acció amb Gema Revuelta, científica i experta en comunicar ciència, un àmbit en què el nombre d’homes investigadors supera amb escreix el de dones. Un esmorzar de sororitat científica i cultural.

 

Presenta: Gema Revuelta, directora del Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la BSM. #igualtat

 

El Laberint Festival consisteix en una experiència orientada a pensar, mirar, narrar, crear, sentir i saber com ho fan d’altres persones, artistes, escriptors, cineastes, músics, economistes, científics o filòsofs. Durant el Laberint Festival, la cultura s’endinsa en l’univers BSM perquè formi part indestriable del viatge formatiu i emocional i perquè amb ella aprenem a mirar la vida i el món amb ulleres multicolors, amb sensibilitat i profunditat. Perquè ens interpel·la i ens interroga.

Aquí es pot veure el programa complet del festival: https://laberintfestival.bsm.upf.edu/

Font: https://laberintfestival.bsm.upf.edu/

Grans projectes per a la ciència i el coneixement en l’Escola Internacional de Periodisme Científic

Grans projectes per a la ciència i el coneixement en l’Escola Internacional de Periodisme Científic

Aina Crosas, del CCS-UPF, va assistir a la 10a edició de l’Escola Internacional de Periodisme Científic. El tema de l’edició 2019 de l’escola va ser “Grans projectes per a la ciència i el coneixement“.

 

El curs es va centrar en alguns esforços internacionals excel·lents, com el Conjunt de Telescopis de Cherenkov, el Telescopi d’Einstein, la Quantum Computing Flagship Initiative i el Futur Col·lisionador Circular (FCC), que seran el nucli dels desafiaments científics dels propers anys i dècades. i motivaran el treball de periodistes i comunicadors científics durant molt de temps.

 

A mesura que augmenta el coneixement científic i els límits de la ciència avancen, establint objectius cada vegada més ambiciosos i complexos, el desenvolupament de grans projectes científics, que involucren a centenars o milers de científics de diferents països i institucions i la construcció d’enormes instal·lacions, s’està tornant cada vegada més essencial per a l’assoliment d’aquests objectius.

 

L’estreta col·laboració entre científics i comunicadors científics és, per tant, més rellevant que mai per garantir que la informació sobre aquests temes sigui precisa, completa i el més àmplia possible.

 

L’escola es va dur a terme del 6 l’11 d’abril de 2019 a Erice (Sicília), Itàlia. L’esdeveniment està organitzat per la Ettore Majorana Foundation and Centre for Scientific Culture.

 

Per a més informació, podeu visitar el seu lloc web: http://eissjc.lnf.infn.it/

Integrar el concepte de “recerca i innovació responsables” en estudis d’audiència i recepció

Integrar el concepte de “recerca i innovació responsables” en estudis d’audiència i recepció

L’article “La investigació responsable en els estudis d’audiència i recepció“, de Mònica Figueras-Maz, Lorena Gómez-Puertas i Gema Revuelta s’ha publicat en l’últim número de la revista EMPIRIA.

Aquest article analitza en primer lloc l’evolució i actualitat dels estudis d’audiència i recepció des de la perspectiva dels reptes als quals s’enfronta (conceptuals, metodològics i ètics). A continuació, descriu l’origen, evolució i tendències del concepte de Recerca i Innovació Responsables (RRI per les sigles en anglès). Finalment, les autores reflexionen sobre com pot aplicar-se la RRI als estudis d’audiència i recepció.

La investigació responsable inclou la implicació de múltiples actors i públic al llarg de tot el procés de l’I+D+i, la necessitat de reflexionar sobre l’impacte futur i avançar-se mitjançant processos d’anticipació, la integració de conceptes relacionats amb la inclusivitat (tals com la perspectiva de gènere), i un èmfasi en l’adequat tractament de les qüestions ètiques i d’integritat científiques. El moviment RRI pretén que la investigació i innovació estiguin orientades a aconseguir resultats sostenibles, èticament acceptables i socialment desitjables. A més, busca que tot el procés i les pràctiques que comporten la investigació i innovació estiguin alineats amb els valors, les necessitats i les expectatives de la societat. La investigació en comunicació no s’escapa d’aquesta tendència: en aquesta nova concepció, la responsabilitat no s’atribueix només a l’investigador, sinó que avança cap al concepte de corresponsabilitat.

Amb l’impuls inicial que la Comissió Europea dóna a aquest moviment, s’advoca per una investigació inclusiva i sostenible. Aquest article vol ajudar a reflexionar sobre com es pot incorporar la RRI al treball dels investigadors del camp de la comunicació.

Tot i que es tracta d’un moviment molt recent que ha emergit sobretot en el camp de les ciències experimentals i de la salut, s’està estenent a totes les disciplines de les ciències socials. La integració de la RRI (en tots o en alguns dels seus aspectes i dimensions) en l’estudi d’audiències i recepció podria contribuir a millorar la qualitat d’aquest camp de la recerca i a potenciar el seu impacte científic i, sobretot, social i comunitari.

 

Aquí podeu veure el text complet.

Blog your research!

Blog your research!

El passat dimecres 20 de març va tenir lloc el seminari “Blog your research”, adreçat a estudiants de doctorat del Programa en Biomedicina de la UPF que fan recerca als centres del PRBB. El taller, organitzat conjuntament pel DCEXS, el Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS-UPF) i el PRBB, tenia com a objectiu principal proporcionar eines als doctorands per a explicar la seva recerca a un públic no expert.

En primer lloc Carolina Llorente i Luisa Barbosa, investigadores del CCS, van oferir una presentació teòrica en la qual van donar uns consells per escriure posts sobre temes científics en format divulgatiu. Van remarcar la importància de donar a conèixer la recerca a un públic general i d’adaptar el llenguatge als lectors. Alguns dels consells que van donar es van centrar en evitar els termes tècnics, utilitzar elements com les metàfores i escollir les imatges adients. També van repassar l’organització del text mitjançant l’estructura de piràmide invertida.

Posteriorment, a la part pràctica, els participants van començar a redactar els articles divulgatius sobre la seva recerca. Van abordar temes tan diversos com la salut pública, la neurobiologia, la bioinformàtica o la nanomedicina. En aquesta part van comptar també amb l’orientació per part de Maruxa Martínez, del departament de comunicació del PRBB. En els propers dies, els assistents acabaran de completar els seus articles divulgatius. Podreu veure els articles resultants publicats properament a l’El·lipse i el blog Biomedia Channel!