Recull de tuits del micro-MOOC: ¿Estem mesurant bé l’excel·lència científica?

Recull de tuits del micro-MOOC: ¿Estem mesurant bé l’excel·lència científica?

El passat divendres 16 de novembre, coincidint amb la setmana de la ciència, vam llançar un micro-MOOC titulat ¿Estem mesurant bé l’excel·lència científica? Aquí us deixem un recull dels tuits de la formació.

  • 10:00 h

 

 

 

  • 10:30 h

 

 

 

 

 

  • 11:00 h

 

 

 

 

 

  • 11:30 h

 

 

 

  • 12:00 h

 

 

 

 

 

 

 

  • 12:30 h

 

 

 

 

 

 

 

 

  • 13:00 h

 

 

 

 

 

 

Estem mesurant bé l’excel·lència científica? El CCS-UPF imparteix un micro-MOOC el pròxim divendres 16 de novembre

Estem mesurant bé l’excel·lència científica? El CCS-UPF imparteix un micro-MOOC el pròxim divendres 16 de novembre

En el marc de la Setmana de la Ciència, el Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF) organitza un micro-MOOC sobre excel·lència científica.

Un micro-MOOC és un curs impartit íntegrament per mitjà de Twitter per difondre conceptes i nocions bàsiques, en aquest cas sobre l’excel·lència científica. Al llarg d’aquest micro curs coneixerem: què es considera excel·lència científica, quins indicadors s’utilitzen actualment per detectar l’excel·lència científica i explorarem noves propostes per fer ciència excel·lent.

Entre les 10 i les 13h del divendres 16 de novembre, es realitzaran una sèrie de tweets al compte del CCS-UPF (@ccupf). Amb l’etiqueta #excelenciacientífica es podrà tenir accés als materials del curs, participar activament i tuitejar respostes i comentaris a les qüestions plantejades.

Us esperem!

El dia 13 de novembre tindrà lloc el Col·loqui d’Opinió Quiral sobre Diagnòstic Genètic

El dia 13 de novembre tindrà lloc el Col·loqui d’Opinió Quiral sobre Diagnòstic Genètic

El proper 13 de novembre a les 10h tindrà lloc el Col·loqui d’Opinió Quiral sobre Diagnòstic Genètic a la Fundació Vilacasas (Ausiàs Marc, 22, planta baixa).

 

El 13 de juny de 2018 va presentar l’Informe Quiral 2017: “L’Edició Genètica davant la Societat”. A partir del tema presentat en aquest informe, el proper dia 13 de novembre de 2018 s’organitza el primer col·loqui amb el títol “Diagnòstic Genètic”.

Ens acompanyaran com a ponents la Dra. Anna Veiga, directora del Banc de línies cel·lulars del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona de l’Hospital Duran i Reynals, i el Dr. José Luís Molinuevo, director Científic del Programa de prevenció d’Alzheimer de BarcelonaBeta.

Per assistir, preguem confirmar assistència trucant al telèfon 934817980 o enviant un correu electrònic a jalcoriza@fundaciovilacasas.com.

El debat serà moderat pel Dr. Miquel Vilardell, patró de la Fundació.

El públic percep amb expectatives i també amb cautela l’ús de les tecnologies de neuromillora en l’àmbit educatiu i laboral

El públic percep amb expectatives i també amb cautela l’ús de les tecnologies de neuromillora en l’àmbit educatiu i laboral

Un equip internacional d’investigadors ha revelat quines són les opinions de la ciutadania europea i d’Estats Units sobre un hipotètic ús de tècniques de “neuromillora” a l’entorn de la universitat i en l’àmbit professional. Es denomina “neuromillora” a l’aplicació, en persones sanes, d’una tècnica o substància per millorar alguna capacitat cognitiva estratègica, com per exemple la memòria, la concentració, el càlcul, etc. L’ús d’aquestes tecnologies no sol ser qüestionat quan s’aplica per tractar malalties, la diferència que aporta aquesta recerca radica que el que s’explora és què opina la població general respecte a l’ús i la recerca en persones sanes. (més…)

Projecte GRECO: ciència ciutadana per al desenvolupament de l’energia fotovoltaica

Projecte GRECO: ciència ciutadana per al desenvolupament de l’energia fotovoltaica

El Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF) participa, juntament amb altres 10 socis internacionals, al projecte europeu GRECO, que posa en pràctica els conceptes de recerca i innovació responsables i “ciència oberta” per al desenvolupament de productes fotovoltaics socialment responsables.

El projecte europeu GRECO (“Fostering a Next Generation of European Photovoltaic Society through Open Science”) aplica el concepte de Recerca i Innovació Responsables (RRI per les seves sigles en anglès) a l’àmbit de l’energia fotovoltaica per orientar la innovació cap als desafiaments actuals de la societat. La RRI defensa que una recerca o innovació, per ser responsable, ha de tenir en compte les necessitats, expectatives i valors de la societat en què es desenvolupa. El projecte, que és una iniciativa del programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea, compta amb un pressupost de 3 milions d’euros per als seus tres anys de durada.

L’Institut d’Energia Solar de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) coordina aquest projecte de recerca multidisciplinària en el qual, a més dels investigadors, altres agents com l’administració i la indústria, els professionals de diferents gremis i els propis ciutadans participaran de forma conjunta per desenvolupar sis productes innovadors relacionats amb l’energia fotovoltaica.

A més, a través de les eines de “ciència oberta” es compartiran al màxim les dades i resultats (en línia amb l’anomenat Open Access o accés obert) per generar un procés de recerca més accessible per a la resta del món. “Això sens dubte permetrà que els conceptes científics desenvolupats puguin ser reutilitzats ràpidament per tercers, la ciència pugui avançar de forma més transversal i no hi hagi doble finançament de les mateixes recerques en diferents parts del món”, comenten Ana Belén Cristóbal i Carlos del Cañizo, coordinadors d’aquest projecte.

El CCS-UPF participarà al projecte degut a la seva experiència en participació ciutadana, comunicació científica i RRI. El CCS-UPF, entre d’altres accions, lidera la formació en RRI a nivell intern del projecte GRECO, així com l’elaboració d’un model de ciència oberta i responsable exemplificat en l’energia fotovoltaica.

Una associació internacional per obtenir més impacte

El consorci de recerca, coordinat per la Universitat Politècnica de Madrid, comptarà amb la participació de la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat d’Évora (Portugal), el Laboratori Central d’Energia Solar (Bulgària), l’Institut Helmholtz de Berlin (Alemanya), l’Institut Reiner Lemoine (Alemanya) i la Universitat de São Paulo (Brasil). Així mateix, la Junta d’Andalusia, l’empresa suïssa Insolight i l’Associació Euromediterrània de Regants són socis del Consorci.