Barcelona acull un esdeveniment satèl·lit del Congrés Mundial de Periodistes Científics de Lausana

Barcelona acull un esdeveniment satèl·lit del Congrés Mundial de Periodistes Científics de Lausana

L’acte, titulat Periodisme científic per combatre les fake news i la desinformació, tindrà lloc l’1 de juliol a la Barcelona School of Management – Universitat Pompeu Fabra (BSM-UPF), de 17:00 a 20:00h.

Amb motiu del Congrés Mundial de Periodistes Científics organitzat a Lausana per la World Federation of Scientific Journalists (WFSJ), que se celebrarà de l’1 al 5 de juliol, l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i el Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF) han co-organitzat un esdeveniment satèl·lit amb la col·laboració del Consolat de Suïssa per parlar sobre alguns dels reptes actuals als que s’enfronta el periodisme i la comunicació científica.

L’acte tindrà lloc a la BSM-UPF (Carrer de Balmes, 132, 08008 Barcelona) l’1 de juliol i s’hi podrà assistir gratuïtament amb inscripció prèvia en aquest formulari.

 

Les ponències seran en català o castellà segons la preferència de cada ponent.

 

Programa provisional

17:00h -17:10h – Benvinguda als assistents i presentació de la Jornada

Bruno Ryff, Cònsol General de Suïssa a Barcelona

Raül Torán, President de l’ACCC

Gema Revuelta, Directora del CCS-UPF i del Màster de Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la BSM-UPF

 

17:10h -18:00h – Fake News sobre ciència i salut en els mitjans de comunicació

Per Margarida Mas, CEO Galenia i sòcia de l’ACCC i ANIS

Carolina Llorente, Coordinadora del Màster de Comunicació Científica de la UPF

Sílvia Martínez, Investigadora i Directora del Màster Universitari Social Media: Gestió i Estratègia a la UOC

 

18:00h -18:20h – Periodisme científic d’excel·lència, el cas de PerCientEx

Valentina Raffio, Periodista científica d’El Periódico de Catalunya i membre de la junta de l’ACCC

 

18:20h -19:00h – Taula rodona: perspectiva de gènere en la ciència

Lidia Arroyo, Investigadora de la UOC

Alba Noguera, Doctorant en recerca en l’ensenyament de les ciències de la salut de la UPF i membre del grup de comunicació i perspectiva de gènere de l’ACCC

Gemma Rius, Investigadora de l’IMB-CNM-CSIC i membre del grup de comunicació i perspectiva de gènere de l’ACCC

Modera: Cristina Sáez, Periodista científica

 

19:00h -20:15h – Taula rodona i debat amb el públic: Fake news i periodisme d’excel·lència

Margarida Mas, CEO de Galenia

Valentina Raffio, Periodista científica d’El Periódico de Catalunya i membre de la junta de l’ACCC

Carolina Llorente, Coordinadora del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Sociedad de la UPF

Lorenzo Marini, CEO de youcheck.co

Jesús Méndez, Periodista freelance a Dixit Ciència

Sílvia Martínez, Investigadora i Directora del Màster Universitari Social Media: Gestió i Estratègia a la UOC

Modera: Rubén Permuy, Vicepresident de l’ACCC

 

20:15h – Conclusions i comiat

Bruno Ryff, Cònsol General de Suïssa a Barcelona

Raül Torán, President de l’ACCC

Gema Revuelta, Directora del CCS-UPF i del Màster de Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la BSM-UPF

 

Entrada gratuïta. Cal inscripció prèvia.

 

Més informació sobre el Congrés Mundial de Periodistes Científics de Lausana: https://www.wcsj2019.eu/

20.06.2019 Mujer, salud y comunicación, presentació de l’Informe Quiral 2018

20.06.2019 Mujer, salud y comunicación, presentació de l’Informe Quiral 2018

El proper dijous 20 de juny a les 19:00 es presentarà l’Informe Quiral 2018: Mujer, salud y comunicación a la Sala Ramón y Cajal del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). L’esdeveniment és gratuït però amb aforament limitat. Es prega confirmar l’assistència trucant al 934 817 980 o enviant un correu electrònic a jalcoriza@fundaciovilacasas.com. Després de la presentació s’oferirà un refrigeri als assistents.

La voluntat de l’informe d’aquest any és avaluar la comunicació que exerceixen els mitjans de comunicació social des de la perspectiva de gènere, amb un èmfasi especial en el paper de la dona. Les dades de l’Informe Quiral corresponents al període 1997-2001 van constatar que en els cinc diaris de major difusió a Espanya es produïen biaixos de gènere a l’hora de comunicar els temes de salut. No obstant això, en aquests més de vint anys la societat ha canviat en molts sentits. La sensibilitat cap a les qüestions de gènere és la mateixa ara que fa 10 anys?

Si t’interessa el tema et recomanem que vegis aquests vídeos.

 

La invisibilitat de la dona en els mitjans de comunicació es produeix en dos nivells: com a subjecte susceptible de patir malalties i en qualitat de persona experta en temes sanitaris. En l’actualitat, la Sanitat espanyola està fortament feminitzada, pel que hauríem d’esperar que en les notícies sobre salut es donés visibilitat a aquestes dones com a fonts expertes i/o d’opinió. Com han evolucionat els mitjans de comunicació en aquest aspecte? Es correspon la proporció de dones citades com a fonts expertes a la realitat del sistema sanitari i el món de la investigació?

 

Presidirà la tertúlia Antoni Vila Casas, president de la Fundació Vila Casas, i Gema Revuelta, directora del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la UPF (CCS-UPF) presentarà els principals resultats de l’informe.

L’Informe Quiral és una anàlisi anual de les informacions sobre salut i medicina publicades en els mitjans de comunicació convencionals (premsa, ràdio i televisió) i xarxes socials. Sorgeix d’una iniciativa conjunta entre la Fundació Vila Casas i la Universitat Pompeu Fabra l’any 2000. Des de llavors s’ha convertit en un important instrument sociològic: un referent anual de les grans preocupacions de la nostra societat en l’àmbit sanitari i la seva repercussió en els mitjans de comunicació.

 

Campus Gutenberg CosmoCaixa 2019: crida de propostes

Campus Gutenberg CosmoCaixa 2019: crida de propostes

Escalfem motors per a la novena edició del Campus Gutenberg CosmoCaixa de la Comunicació i la Cultura Científiques que se celebrarà els dies 16 i 17 de setembre de 2019.

El programa del Campus Gutenberg CosmoCaixa es confecciona amb els vostres suggeriments. Les jornades són un lloc de trobada, co-aprenentatge i reflexió en el qual es discuteixen els reptes professionals, els formats i les eines que utilitzem per a impulsar la cultura científica des del periodisme, la comunicació institucional, la comunicació i divulgació, la museologia, etc. Amb aquest esperit participatiu us animem a compartir amb nosaltres les vostres idees i suggeriments de temes, activitats, tallers, laboratoris d’idees, debats, espectacles… El Campus Gutenberg Cosmocaixa dóna corda a la creativitat col·lectiva i la reinvenció constant del nostre entorn professional.

Enguany, com a novetat, obrim les portes a la internacionalització i a l’ús de diferents llengües en la comunicació de la ciència. Durant el matí de la primera jornada, a més de les sessions regulars en un únic idioma, es creen espais multilingües per als quals s’accepten propostes en català, gallec, castellà, anglès, portuguès, catañol, portuñol, spanglish Sense traducció simultània! Volem experimentar un format en el qual diferents llengües que conviuen en la vida quotidiana de molts dels participants, o que són similars entre si –i, per tant, fàcils de seguir amb una mica d’imaginació – serveixin també per a la interacció professional en un ambient informal. T’atreveixes a participar en aquesta Babel de la Comunicació Científica?

Podeu enviar les vostres propostes a través d’aquest formulari indicant el tipus d’activitat, el títol i un breu resum de la mateixa o senzillament una temàtica determinada que us agradaria que es tractés en aquesta edició. Us animem a ser creatius, innovadors i deixar volar la vostra imaginació! És el moment d’explorar els nostres propis límits i compartir tot allò que sempre hem pensat i mai hem dit. La data límit per a l’enviament de propostes és el 19 de juny.

El Campus està impulsat pel Màster de Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la UPF-Barcelona School of Management i Fundació Bancària “la Caixa”, en col·laboració amb el Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF), l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), l’Associació Espanyola de Comunicació Científica (AECC) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).

Reserveu la data i envieu suggeriments!

Convocatòria oberta: ENFORTIR LA CIUTADANIA, PROMOURE L’ENERGIA SOLAR

Convocatòria oberta: ENFORTIR LA CIUTADANIA, PROMOURE L’ENERGIA SOLAR

El projecte GRECO promou la cooperació entre ciutadans i científics. Per això, amb aquesta convocatòria, convidem a tots els ciutadans a que aprofitin la seva creativitat i la intel·ligència col·lectiva per donar idees sobre com incloure a la ciutadania en la recerca en energia solar.

Estàs interessat en l’energia solar? Tens idees noves i emocionants sobre com els científics poden millorar la investigació i fer-la més inclusiva? Llavors participa en el nostre concurs internacional!

Durant cinc dies, el teu repte serà treballar amb un equip per analitzar els comentaris de 50 científics sobre com podria ser la investigació centrada en els ciutadans. Després, hauran d’elaborar una proposta pràctica de dues pàgines en què descriguin les seves idees.

Els participants rebran la llista completa de comentaris, indicacions i criteris d’avaluació de les propostes en la cerimònia d’obertura del concurs el 17 de maig de 2019.

Atenció al calendari:

 

No et perdis l’oportunitat de participar i guanyar fins a 1.700 euros.

Les inscripcions tanquen el 15 de maig!

La informació detallada i les bases reguladores del concurs estan disponibles a la web.

 

Informació addicional:

GRECO busca posar en pràctica la Ciència Oberta (Open Science) a través d’un projecte de recerca en energia solar. GRECO vol demostrar que un major suport social desemboca en un increment en la utilització i integració dels productes d’innovació en aquest camp. Així, basats en els principis de la RRI i en la participació ciutadana, GRECO proposa solucions per augmentar la vida útil de la tecnologia, reduir els seus costos amb un major rendiment i aportar innovacions en agricultura i arquitectura. El projecte és finançat pel programa Horizon 2020 de la Unió Europea (Grant 787.289).

 

  

El públic percep amb expectatives i també amb cautela l’ús de les tecnologies de neuromillora en l’àmbit educatiu i laboral

El públic percep amb expectatives i també amb cautela l’ús de les tecnologies de neuromillora en l’àmbit educatiu i laboral

Un equip internacional d’investigadors ha revelat quines són les opinions de la ciutadania europea i d’Estats Units sobre un hipotètic ús de tècniques de “neuromillora” a l’entorn de la universitat i en l’àmbit professional. Es denomina “neuromillora” a l’aplicació, en persones sanes, d’una tècnica o substància per millorar alguna capacitat cognitiva estratègica, com per exemple la memòria, la concentració, el càlcul, etc. L’ús d’aquestes tecnologies no sol ser qüestionat quan s’aplica per tractar malalties, la diferència que aporta aquesta recerca radica que el que s’explora és què opina la població general respecte a l’ús i la recerca en persones sanes. (més…)

Projecte GRECO: ciència ciutadana per al desenvolupament de l’energia fotovoltaica

Projecte GRECO: ciència ciutadana per al desenvolupament de l’energia fotovoltaica

El Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF) participa, juntament amb altres 10 socis internacionals, al projecte europeu GRECO, que posa en pràctica els conceptes de recerca i innovació responsables i “ciència oberta” per al desenvolupament de productes fotovoltaics socialment responsables.

El projecte europeu GRECO (“Fostering a Next Generation of European Photovoltaic Society through Open Science”) aplica el concepte de Recerca i Innovació Responsables (RRI per les seves sigles en anglès) a l’àmbit de l’energia fotovoltaica per orientar la innovació cap als desafiaments actuals de la societat. La RRI defensa que una recerca o innovació, per ser responsable, ha de tenir en compte les necessitats, expectatives i valors de la societat en què es desenvolupa. El projecte, que és una iniciativa del programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea, compta amb un pressupost de 3 milions d’euros per als seus tres anys de durada.

L’Institut d’Energia Solar de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) coordina aquest projecte de recerca multidisciplinària en el qual, a més dels investigadors, altres agents com l’administració i la indústria, els professionals de diferents gremis i els propis ciutadans participaran de forma conjunta per desenvolupar sis productes innovadors relacionats amb l’energia fotovoltaica.

A més, a través de les eines de “ciència oberta” es compartiran al màxim les dades i resultats (en línia amb l’anomenat Open Access o accés obert) per generar un procés de recerca més accessible per a la resta del món. “Això sens dubte permetrà que els conceptes científics desenvolupats puguin ser reutilitzats ràpidament per tercers, la ciència pugui avançar de forma més transversal i no hi hagi doble finançament de les mateixes recerques en diferents parts del món”, comenten Ana Belén Cristóbal i Carlos del Cañizo, coordinadors d’aquest projecte.

El CCS-UPF participarà al projecte degut a la seva experiència en participació ciutadana, comunicació científica i RRI. El CCS-UPF, entre d’altres accions, lidera la formació en RRI a nivell intern del projecte GRECO, així com l’elaboració d’un model de ciència oberta i responsable exemplificat en l’energia fotovoltaica.

Una associació internacional per obtenir més impacte

El consorci de recerca, coordinat per la Universitat Politècnica de Madrid, comptarà amb la participació de la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat d’Évora (Portugal), el Laboratori Central d’Energia Solar (Bulgària), l’Institut Helmholtz de Berlin (Alemanya), l’Institut Reiner Lemoine (Alemanya) i la Universitat de São Paulo (Brasil). Així mateix, la Junta d’Andalusia, l’empresa suïssa Insolight i l’Associació Euromediterrània de Regants són socis del Consorci.