Comença la vint-i-cinquena edició del Màster de Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental

Comença la vint-i-cinquena edició del Màster de Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental

Aquest octubre el Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental (MCC) celebra un quart de segle. La vint-i-cinquena promoció d’alumnes del màster presencial va començar ja les primeres classes del curs aquesta setmana passada.

Fa 25 anys Vladimir de Semir, creador del suplement Ciència i tecnologia de La Vanguardia i un dels principals impulsors de les xarxes de comunicació científica internacionals, va fundar el que seria el primer màster en comunicació científica d’Espanya. L’exdirector del màster és encara professor i coordinador de l’assignatura Divulgació i Periodisme científic. Actualment la directora del màster és Gema Revuelta, una de les persones amb més trajectòria en l’ensenyament i l’assessorament en comunicació científica i mèdica, tant a Espanya com a l’entorn europeu i internacional. A banda de ser directora del màster ho és també del Centre d’Estudis en Comunicació, Ciència i Societat (CCS-UPF), centre que treballa per apropar la ciència a la societat, i que entre una de les accions per complir aquesta missió ofereix com a formació el MCC.

La promoción 25 del MCC empieza las clases con mucha ilusión.

La promoció 25 del MCC comença les classes amb molta il·lusió.

Un màster que professionalitza en l’art de la comunicació científica a científics i periodistes principalment. La formació en aquest àmbit està emergint com a objecte d’estudi i investigació per millorar la comunicació en universitats i centres d’investigació, en periodisme científic, en museus de ciències y en centres de divulgació. Es tracta d’un camp amb notables aplicacions i sortides professionals. Durant 24 anys el MCC ha estat preparant als seus alumnes per generar, gestionar i transmetre coneixement científic, idees i oportunitats professionals que es deriven de l’ús i del desenvolupament tecnològic associat. Al llarg del programa s’analitzen les principals fonts d’informació científica, les formes de transmissió, com són les relacions entre el món expert, les indústries tecnològiques i la societat, com impacten els descobriments en les persones i els problemes ètics associats a tot aquest procés de gestió del coneixement.

 

 

Un tret diferencial respecte altres màsters de temàtiques similars és que tots els professors acadèmics són professionals en actiu, de primera mà proporcionen les eines i coneixements necessaris per exercir la seva professió. D’aquesta manera, els alumnes coneixen un ampli ventall de sortides professionals i les nocions bàsiques per exercir-les. Alguns dels professionals i professors del MCC són Maria Josep Picó, experta en comunicació ambiental; Núria Jar, periodista freelance especialitzada en ciència i salut i col·laboradora de ràdio a Rac1; Bienvenido León, professor de Divulgació Científica Audiovisual de la Universitat de Navarra; Pedro García, museògraf i director general d’EXPOGRAFIC, SA, i Cristina Aced, consultora de comunicació independent especialitzada en l’àmbit digital, entre altres. Per Twitter comencem a veure l’activitat d’alguns dels professors que ja han començat les classes d’aquesta promoció:

Un màster que ofereix la possibilitat de fer pràctiques professionals en institucions com ara les revistes National Geographic i Investigación y Ciencia (Scientific American), el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques, l’Institut de Biologia Evolutiva CSIC-UPF, l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB), l’agència SINC (FECYT), el Sincrotró ALBA, l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), la Fundació Centre de Regulació Genòmica, la Fundació ”la Caixa”, La Marató de TV3, els programes Quèquicom (TV3) i El cazador de cerebros (TV2), l’Exploratorium, així com mitjans de comunicació i museus diversos.

Un tret a destacar és la realització d’un projecte transversal al llarg del curs, que és realitza individualment, per tal d’aplicar els coneixements, habilitats, eines i tècniques que es van adquirint en el programa mitjançant l’elaboració d’un producte escrit. El projecte individual del màster (PIM) és valorat molt positivament pels alumnes, ja que dediquen temps a de treballar aquelles iniciatives que més els inquieten i motiven i que tenen ganes de dur a terme. Per facilitar el desenvolupament del projecte des del màster s’ofereixen els recursos necessaris sempre que és possible, a més de comptar amb la tutorització de professors del MCC i diverses sessions en les que companys i professors fan una retroalimentació del projecte per treure’n el màxim profit i rendiment possible.

¡Com cada any, podrem anar veient la trajectòria d’aquesta última edició del màster en xarxes, seguint a Twitter la etiqueta MCC25!

Campus Gutenberg CosmoCaixa 2019: crida de propostes

Campus Gutenberg CosmoCaixa 2019: crida de propostes

Escalfem motors per a la novena edició del Campus Gutenberg CosmoCaixa de la Comunicació i la Cultura Científiques que se celebrarà els dies 16 i 17 de setembre de 2019.

El programa del Campus Gutenberg CosmoCaixa es confecciona amb els vostres suggeriments. Les jornades són un lloc de trobada, co-aprenentatge i reflexió en el qual es discuteixen els reptes professionals, els formats i les eines que utilitzem per a impulsar la cultura científica des del periodisme, la comunicació institucional, la comunicació i divulgació, la museologia, etc. Amb aquest esperit participatiu us animem a compartir amb nosaltres les vostres idees i suggeriments de temes, activitats, tallers, laboratoris d’idees, debats, espectacles… El Campus Gutenberg Cosmocaixa dóna corda a la creativitat col·lectiva i la reinvenció constant del nostre entorn professional.

Enguany, com a novetat, obrim les portes a la internacionalització i a l’ús de diferents llengües en la comunicació de la ciència. Durant el matí de la primera jornada, a més de les sessions regulars en un únic idioma, es creen espais multilingües per als quals s’accepten propostes en català, gallec, castellà, anglès, portuguès, catañol, portuñol, spanglish Sense traducció simultània! Volem experimentar un format en el qual diferents llengües que conviuen en la vida quotidiana de molts dels participants, o que són similars entre si –i, per tant, fàcils de seguir amb una mica d’imaginació – serveixin també per a la interacció professional en un ambient informal. T’atreveixes a participar en aquesta Babel de la Comunicació Científica?

Podeu enviar les vostres propostes a través d’aquest formulari indicant el tipus d’activitat, el títol i un breu resum de la mateixa o senzillament una temàtica determinada que us agradaria que es tractés en aquesta edició. Us animem a ser creatius, innovadors i deixar volar la vostra imaginació! És el moment d’explorar els nostres propis límits i compartir tot allò que sempre hem pensat i mai hem dit. La data límit per a l’enviament de propostes és el 19 de juny.

El Campus està impulsat pel Màster de Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la UPF-Barcelona School of Management i Fundació Bancària “la Caixa”, en col·laboració amb el Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF), l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), l’Associació Espanyola de Comunicació Científica (AECC) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).

Reserveu la data i envieu suggeriments!

Convocatòria oberta: ENFORTIR LA CIUTADANIA, PROMOURE L’ENERGIA SOLAR

Convocatòria oberta: ENFORTIR LA CIUTADANIA, PROMOURE L’ENERGIA SOLAR

El projecte GRECO promou la cooperació entre ciutadans i científics. Per això, amb aquesta convocatòria, convidem a tots els ciutadans a que aprofitin la seva creativitat i la intel·ligència col·lectiva per donar idees sobre com incloure a la ciutadania en la recerca en energia solar.

Estàs interessat en l’energia solar? Tens idees noves i emocionants sobre com els científics poden millorar la investigació i fer-la més inclusiva? Llavors participa en el nostre concurs internacional!

Durant cinc dies, el teu repte serà treballar amb un equip per analitzar els comentaris de 50 científics sobre com podria ser la investigació centrada en els ciutadans. Després, hauran d’elaborar una proposta pràctica de dues pàgines en què descriguin les seves idees.

Els participants rebran la llista completa de comentaris, indicacions i criteris d’avaluació de les propostes en la cerimònia d’obertura del concurs el 17 de maig de 2019.

Atenció al calendari:

 

No et perdis l’oportunitat de participar i guanyar fins a 1.700 euros.

Les inscripcions tanquen el 15 de maig!

La informació detallada i les bases reguladores del concurs estan disponibles a la web.

 

Informació addicional:

GRECO busca posar en pràctica la Ciència Oberta (Open Science) a través d’un projecte de recerca en energia solar. GRECO vol demostrar que un major suport social desemboca en un increment en la utilització i integració dels productes d’innovació en aquest camp. Així, basats en els principis de la RRI i en la participació ciutadana, GRECO proposa solucions per augmentar la vida útil de la tecnologia, reduir els seus costos amb un major rendiment i aportar innovacions en agricultura i arquitectura. El projecte és finançat pel programa Horizon 2020 de la Unió Europea (Grant 787.289).

 

  

El públic percep amb expectatives i també amb cautela l’ús de les tecnologies de neuromillora en l’àmbit educatiu i laboral

El públic percep amb expectatives i també amb cautela l’ús de les tecnologies de neuromillora en l’àmbit educatiu i laboral

Un equip internacional d’investigadors ha revelat quines són les opinions de la ciutadania europea i d’Estats Units sobre un hipotètic ús de tècniques de “neuromillora” a l’entorn de la universitat i en l’àmbit professional. Es denomina “neuromillora” a l’aplicació, en persones sanes, d’una tècnica o substància per millorar alguna capacitat cognitiva estratègica, com per exemple la memòria, la concentració, el càlcul, etc. L’ús d’aquestes tecnologies no sol ser qüestionat quan s’aplica per tractar malalties, la diferència que aporta aquesta recerca radica que el que s’explora és què opina la població general respecte a l’ús i la recerca en persones sanes. (més…)

Projecte GRECO: ciència ciutadana per al desenvolupament de l’energia fotovoltaica

Projecte GRECO: ciència ciutadana per al desenvolupament de l’energia fotovoltaica

El Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF) participa, juntament amb altres 10 socis internacionals, al projecte europeu GRECO, que posa en pràctica els conceptes de recerca i innovació responsables i “ciència oberta” per al desenvolupament de productes fotovoltaics socialment responsables.

El projecte europeu GRECO (“Fostering a Next Generation of European Photovoltaic Society through Open Science”) aplica el concepte de Recerca i Innovació Responsables (RRI per les seves sigles en anglès) a l’àmbit de l’energia fotovoltaica per orientar la innovació cap als desafiaments actuals de la societat. La RRI defensa que una recerca o innovació, per ser responsable, ha de tenir en compte les necessitats, expectatives i valors de la societat en què es desenvolupa. El projecte, que és una iniciativa del programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea, compta amb un pressupost de 3 milions d’euros per als seus tres anys de durada.

L’Institut d’Energia Solar de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) coordina aquest projecte de recerca multidisciplinària en el qual, a més dels investigadors, altres agents com l’administració i la indústria, els professionals de diferents gremis i els propis ciutadans participaran de forma conjunta per desenvolupar sis productes innovadors relacionats amb l’energia fotovoltaica.

A més, a través de les eines de “ciència oberta” es compartiran al màxim les dades i resultats (en línia amb l’anomenat Open Access o accés obert) per generar un procés de recerca més accessible per a la resta del món. “Això sens dubte permetrà que els conceptes científics desenvolupats puguin ser reutilitzats ràpidament per tercers, la ciència pugui avançar de forma més transversal i no hi hagi doble finançament de les mateixes recerques en diferents parts del món”, comenten Ana Belén Cristóbal i Carlos del Cañizo, coordinadors d’aquest projecte.

El CCS-UPF participarà al projecte degut a la seva experiència en participació ciutadana, comunicació científica i RRI. El CCS-UPF, entre d’altres accions, lidera la formació en RRI a nivell intern del projecte GRECO, així com l’elaboració d’un model de ciència oberta i responsable exemplificat en l’energia fotovoltaica.

Una associació internacional per obtenir més impacte

El consorci de recerca, coordinat per la Universitat Politècnica de Madrid, comptarà amb la participació de la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat d’Évora (Portugal), el Laboratori Central d’Energia Solar (Bulgària), l’Institut Helmholtz de Berlin (Alemanya), l’Institut Reiner Lemoine (Alemanya) i la Universitat de São Paulo (Brasil). Així mateix, la Junta d’Andalusia, l’empresa suïssa Insolight i l’Associació Euromediterrània de Regants són socis del Consorci.