“En ciencia, ellas cuentan”, les Jornades de Divulgació Innovadora, se celebren a Zaragoza el 26 i 27 d’octubre

“En ciencia, ellas cuentan”, les Jornades de Divulgació Innovadora, se celebren a Zaragoza el 26 i 27 d’octubre

En ciencia, ellas cuentan” són unes jornades de Divulgació Innovadora (D+i) que se celebraran el 26 i 27 d’octubre de 2018 al Centro de Arte y Tecnología Etopia de Zaragoza. L’esdeveniment està organitzat per la Fundación Zaragoza Ciudad del Conocimiento, en col·laboració amb Etopia, l’Ayuntamiento de Zaragoza i el programa L’Óreal-Unesco for Women in Science.

Una part important del programa està destinada a analitzar el paper de les dones i les nenes en la divulgació científica. Per això, hi ha activitats com el triple espectacle “‘El enigma Agustina’ de l’Instituto de Astrofísica de Andalucía o la xerrada de Lorena Sánchez, de Quo, sobre ‘Qué es una mujer’. Es pot consultar el programa definitivo a la seva pàgina web.

Les Jornades D+i són un punt de trobada de divulgadors científics de tota Espanya. A l’esdeveniment assisteixen professionals d’àmbits diversos: científics, comunicadors, personal de museus, programadors culturals, docents i fins i tot artistes. Durant les jornades es presenten formes innovadores de comunicar ciència i maneres d’acostar-la al públic.

A més, hi ha una part de les jornades oberta al públic de la ciutat: Ciencia In Vivo. En aquesta part s’organitzen tallers de cuina i matemàtiques, escape rooms i més activitats, juntament amb experiments. També s’estrena una performance interactiva: Molecular Plasticity.

Col·laboradors habituals són la Universidad de Zaragoza, Fundación Ibercivis, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Asociación Española de Comunicación Científica, Centro de Estudios de Ciencia, Comunicación y Sociedad de la Universidad Pompeu Fabra, Asociación Catalana de Comunicación Científica, i Muy Interesante és media partner. Aquest any, a més, les jornades compten amb el recolzament especial del CSIC-Aragón, l’Instituto de Astrofísica de Andalucía, Ámbar y Eboca.

 

L’esdeveniment es pot seguir a Facebook, Twitter i Instagram.

Per més informació, es pot consultar la seva pàgina web: http://www.divulgacioninnovadora.com/

Carolina Llorente modera un debat sobre el projecte “Els reptes del futur de la IA i la participació pública”

Carolina Llorente modera un debat sobre el projecte “Els reptes del futur de la IA i la participació pública”

El dimecres 3 d’octubre de 2018, a les 18:00h, tindrà lloc el debat “Els reptes del futur de la IA i la participació pública”, al Palau Macaya (Passeig de Sant Joan, 108). L’acte serà moderat per Carolina Llorente, coordinadora del Centro de Estudios de Ciencia, Comunicación y Sociedad (CCS-UPF) i comptarà amb la presència de la Dra. Gemma Galdón-Clavell, fundadora i directora d’Eticas Research and Consulting, el Dr. Josep Lladós, professor titular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director del Centre de Visió per Computador (CVC), la Dra. Pilar Dellunde, professora de Lògica a la UAB i investigadora de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC, el Dr. Ramón López de Mántaras, professor investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i director de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA) del CSIC, la Sra. Núria Espuny, Directora general de Transparència y Dades Obertes de la Generalitat de Catalunya i el Dr. Lluis Alsedà, director del Centre d’Investigació Matemàtica (CRM). L’acte consistirà en una presentació del projecte per identificar els diferents reptes de futur de la temàtica tractada.

Els agents autònoms amb intel·ligència artificial són entitats software que perceben l’entorn i poden actuar sobre el mateix, amb la finalitat d’aconseguir els seus objectius. Al ser autònoms, poden decidir com actuar sobre l’entorn.

“El futur que volem: Intel·ligència Artificial, ètica i participació ciutadana” són unes jornades per reflexionar sobre el futur i l’evolució del mateix en relació a la intel·ligència artificial, l’ètica i la participació ciutadana.

Més informació sobre les jornades: http://iabcn.cvc.uab.es/

L’Academia Europaea-Barcelona Knowledge Hub cerca administratiu/va

L’Academia Europaea-Barcelona Knowledge Hub cerca administratiu/va

L’Institut d’Estudis Catalans convoca una plaça d’administratiu/iva a temps parcial per a treballar en el projecte Barcelona Knowledge Hub de l’Academia Europaea (AE‐BKH), amb l’objectiu de col∙laborar en les tasques administratives del Hub i organitzar les seves activitats. El termini per presentar candidatures és el 19 de juliol abans de les 17:00h.  (més…)

“Gens i neurones: humans 2.0”, amb Gemma Marfany i Mara Dierssen (10 d’abril)

“Gens i neurones: humans 2.0”, amb Gemma Marfany i Mara Dierssen (10 d’abril)

El pròxim 10 d’abril de 2018, a les 19:00 hores, tindrà lloc a l’auditori del campus de la Ciutadella la sessió  “Gens i neurones: humans 2.0 i estarà a càrrec de Gemma Marfany, professora titular de genètica a l’Institut de Biomedicina (IBUB) de la Universitat de Barcelona, i investigadora del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), i de Mara Dierssen, neurobiòloga que dirigeix el Grup de Neurobiologia Cel·lular i de Sistemes del Programa de Biologia de Sistemes del Centre de Regulació Genòmica (CRG).

Com a humans, ens preocupa saber per què som com som; per què som alts o baixos, rossos o morens; per què tenim bon sentit musical o patim esquizofrènia; o qui té més influència en nosaltres: els gens o l’ambient.

Tant la genètica com l’ambient intervenen en el nostre metabolisme i en el nostre comportament. La genètica és la potencialitat, però només amb genètica no es pot explicar la complexitat de les nostres connexions neuronals, que es modelen a força d’estímuls i d’experiències.

La ciència avança tan ràpidament, que el que ara ja sabem sobre gens i neurones ens obre nous horitzons per conèixer millor l’ésser humà. Estem, doncs, davant del camí que ens portarà cap als humans 2.0?

 

Gemma Marfany Nadal és doctora en Biologia i professora de genètica a la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria científico-acadèmica (Barcelona, Edimburg, Oxford) comprèn múltiples camps de l’àmbit de la genètica. Actualment, la seva recerca investiga les bases genètiques i moleculars de les malalties humanes hereditàries. Fa classes de genètica molecular, de diagnòstic genètic, de teràpia gènica i d’envelliment, en diversos graus i màsters. És membre del CIBERER, de l’Institut de Biomedicina de l’IBUB de la Universitat de Barcelona i de l’Observatori de Bioètica i Dret. Ha dirigit nou tesis doctorals i ha escrit més de 85 publicacions i diversos llibres de divulgació científica sobre genètica forense i envelliment. Col·labora amb articles de divulgació científica a elnacional.cat. Creu que els científics han d’apropar la ciència que tant els apassiona a la societat, emprant un llenguatge planer però, alhora, científic i rigorós.

 

Mara Dierssen és llicenciada en Medicina i doctora en Neurobiologia per la Universitat de Cantàbria. Lidera el Grup de Neurobiologia Cel·lular i de Sistemes del Programa de Biologia de Sistemes al Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona. En la seva tasca científica investiga la cognició com una propietat emergent de les xarxes neuronals, per entendre de quina manera les pertorbacions genètiques en els trastorns mentals modifiquen la forma com el cervell integra la informació i produeix el comportament i la cognició. És una experta mundial en els camps de la neurobiologia i la farmacologia, i ha estat guardonada amb diversos premis pel seu treball científic, reflectit en més de 130 publicacions en revistes internacionals. Dierssen és també una activa divulgadora de la ciència i organitza simposis científics i activitats per al gran públic.

“Internet i societat: com canvia la nostra manera de fer?”, amb Miquel Oliver i Lluïsa Marsal

“Internet i societat: com canvia la nostra manera de fer?”, amb Miquel Oliver i Lluïsa Marsal

El pròxim 13 de març de 2018, a les 19:00 hores, tindrà lloc a l’auditori del campus de la Ciutadella la sessió  “Internet i societat: com canvia la nostra manera de fer? i estarà a càrrec Miquel Oliver, catedràtic d’Enginyeria Telemàtica , i de Lluïsa Marsal, arquitecta i investigadora al Networking and Strategies Research Group (NeTS) de la UPF.

Internet ha irromput, i ho continuarà fent, en la nostra societat brutalment. Si avui en dia és inimaginable un món sense telèfons mòbils (ara els anomenen smartphones), ho serà d’aquí a cinc anys sense bitcoins? Deixaran d’existir les universitats, com per exemple la UPF, si el saber i l’educació són gratuïts i d’accés universal?

Us proposem un diàleg entre dos tecnòlegs amb alta sensibilitat social (rara avis), en què posem en qüestió aquests avenços produïts per l’ús de les tecnologies d’Internet i que sacsegen pilars socials com són l’educació, la privacitat o l’economia.

 

Miquel Oliver és activista i expert en tecnologies i regulació d’Internet i el seu impacte en diferents àmbits de la societat. Dirigeix el grup de recerca Networking & Strategies in Telecommunications a la UPF (NeTS) des de la seva creació. Es va doctorar en Enginyeria de Telecomunicació a la UPC i també s’ha graduat en ciències empresarials a la UOC. Ha visitat diferents universitats com la Rutgers, la de Colúmbia i el Massachusetts Institute of Technology (MIT). Actualment és catedràtic d’Enginyeria de Xarxes a l’Escola d’Enginyeria de la Universitat Pompeu Fabra, on integra la seva recerca i la seva docència en els graus en enginyeries TIC i el màster en Comunicacions Wireless, a més de seminaris i de ponències. Ha dirigit tretze tesis doctorals i ha publicat més de cent articles en revistes i en congressos internacionals.

 

Lluïsa Marsal és una tecnòloga social, amb vocació i passió per posar la tecnologia al servei i la defensa d’allò públic. Formada com a arquitecta (del maó), es va especialitzar en urbanisme fent un màster i un doctorat en Planificació Urbana i Territorial a la UPC, amb estada d’investigació a la TU de Berlín. Del 2001 al 2009 va ser docent i investigadora a la UPC i del 2009 al 2015, a la UdG, on va fer el seu segon màster i doctorat en Informàtica Aplicada i Sistemes Intel·ligents, inclosa una estada d’investigació a l’IBM Almaden Research Center, a Silicon Valley.

Durant la seva estada a la UdG, el 2013, va dissenyar i acreditar el primer màster mundial en Smart Cities, que es fa oferir com a títol oficial fins al 2015. Els últims dos anys, la Lluïsa ha estat special advisor del govern britànic en polítiques sobre smart cities. A Londres és on va entrar en contacte amb la tecnologia blockchain, i a la seva tornada a Catalunya ha estat escollida presidenta de l’Associació Blockchain Catalunya. Des del setembre del 2017 forma part de la UPF com a investigadora en blockchain 4 cities i cryptourbanomics, entesa com a manera de reinventar les nostres ciutats en benefici d’allò públic.

“Cantar la literatura”, amb Paco Ibáñez i José María Micó

“Cantar la literatura”, amb Paco Ibáñez i José María Micó

El pròxim 6 de març de 2018, a les 19:00 hores, tindrà lloc a l’auditori del campus de la Ciutadella la sessió  “Cantar la literatura” i serà a càrrec de Paco Ibáñez, cantautor, i de José María Micó, músic i catedràtic de Literatura de la UPF.

Les relacions entre música i literatura, que vénen de molt lluny i que comprenen tant les formes més cultes com les més populars, han estat sempre motiu de reflexió i de discussió, alhora que han donat fruits extraordinaris en la història de la cultura, des de l’òpera fins a la cançó d’autor.

 

Es tracta d’un dels casos més emblemàtics de les relacions entre les arts, i la idea bàsica del diàleg és combinar el món acadèmic amb l’artístic, amb la participació d’una persona tan significada i de trajectòria personal tan coneguda com Paco Ibáñez, que ha posat música als més grans poetes espanyols i llatinoamericans, tant antics com contemporanis.

Paco Ibáñez (Francisco Ibáñez Gorostidi. València, 1934), més conegut com Paco Ibáñez, cèlebre cantant espanyol, ha dedicat gairebé íntegrament la seva trajectòria artística a musicar poemes d’autors espanyols i hispanoamericans, tant clàssics com contemporanis. Considerat “Veu de la resistència” en l’època franquista, durant la qual va viure amb la seva família bàsicament a França, mai no ha volgut acceptar reconeixements oficials per la seva dissidència política. “Un artista ha de ser lliure en les idees que pretén defensar. A la primera concessió perds part de la teva llibertat. L’única autoritat que reconec és la del públic i el millor premi són els aplaudiments que es porta un a casa”, són les paraules amb les quals va argumentar el rebuig de dos intents del govern francès d’atorgar-li la medalla de l’Ordre de les Arts i les Lletres de França. A principis de la dècada dels noranta s’instal·la definitivament a Espanya, primer a Madrid, després a Aduna, i des de 1994 a Barcelona, ​​des d’on continua intensament la seva activitat de recitals per Europa i Llatinoamèrica.

www.aflordetiempo.com

José María Micó (Barcelona, ​​1961) és poeta, músic i traductor. Catedràtic de Literatura a la Facultat d’Humanitats de la UPF, en la seva obra filològica destaquen diverses edicions de clàssics espanyols (l’última és El oro de los siglos. Austral, 2017) i els llibres d’estudis i assajos Clásicos vividos i Para entender a Góngora (tots dos a Acantilado, 2013 i 2015). També ha editat i ha traduït grans autors europeus antics com Ramon Llull, Petrarca, Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March i Ludovico Ariosto, a més d’alguns poetes catalans i italians contemporanis. La seva obra pròpiament literària consta de set llibres de poesia: La esperaLetras para cantarCamino de rondaVerdades y milongasLa sangre de los fósilesCaleidoscopio i Blanca y azul. Al llarg de la seva trajectòria ha rebut premis de literatura (Hiperión i Generación del 27), de traducció (Premi Nacional de Traducció a Espanya i a Itàlia) i de recerca (ICREA Acadèmia). Com a compositor i guitarrista del duo Marta i Micó ha publicat els discos En una palabra i Memoria del aire.

www.jmmj.eu / www.martaymico.com