“Cinema i literatura: les amistats… perilloses?”, amb Xavier Pérez i Miquel Berga

“Cinema i literatura: les amistats… perilloses?”, amb Xavier Pérez i Miquel Berga

El pròxim 27 de febrer de 2018, a les 19:30 hores, tindrà lloc a l’auditori del campus de la Ciutadella la sessió  “Cinema i literatura: les amistats… perilloses? i estarà a càrrec Xavier Pérez, professor de narrativa audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, i de Miquel Berga, professor de literatura anglesa de la UPF.

 

Les relacions que el cinema ha mantingut amb la literatura des dels seus inicis no han estat exemptes de polèmica. L’obligada convivència d’ambdues disciplines comporta una dialèctica en què es posen a prova variables com la fidelitat, la submissió, la rèplica, la contesta, la simbiosi o l’assimilació. D’altra banda, l’evolució tecnològica en la transmissió de missatges –tant literaris com audiovisuals– ha acabat inscrivint ambdues disciplines en un univers de producció i de consum que tendeix a trencar fronteres. I és que les relacions entre cinema i literatura plantegen, en l’era de la pantalla global, nous interrogants per debatre: el serial televisiu contemporani com a hipotètica reencarnació dels models  arquetips de la novel·la i el teatre, l’assaig audiovisual com a audaç prolongació de la seva tradició escrita, la novel·la de gènere com a construcció concebuda en termes parafílmics… Aquest diàleg vol tractar aquestes i altres qüestions, des de la confiança d’ambdós interlocutors en la fecunditat de la perillosa trobada entre dues arts feliçment (o fatalment) condemnades a entendre’s.

Xavier Pérez és professor de narrativa audiovisual de la Facultat de Comunicació de la  Universitat Pompeu Fabra. Ha escrit, amb Jordi Balló, els llibres El món, un escenari. Shakespeare, el guionista invisible (2015), Jo ja he estat aquí. Ficcions de la repetició (2005) i La llavor immortalEls arguments universals en el cinema (1995), i amb Núria Bou, El temps de l’heroi. Èpica i masculinitat al cinema de Hollywood (2000). Va desenvolupar una llarga trajectòria com a crític teatral i cinematogràfic al diari Avui i, més recentment, al suplement Cultura/s del diari La Vanguardia. En l’actualitat, és coordinador del grup de recerca CINEMA del Departament de Comunicació de la UPF.

 

Miquel Berga és professor de literatura anglesa a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat molts estudis sobre escriptors anglosaxons relacionats amb la guerra civil espanyola, especialment en relació amb George Orwell i John Langdon-Davies. També ha comissariat les exposicions “Orwell: viatge a una guerra” i “Centelles: les vides d’un fotògraf”. Recentment, ha editat els relats autobiogràfics de Nancy Johnstone amb el títol Un hotel a la costa (Tusquets) i una antologia d’assajos d’Orwell, El poder y la palabra: 10 ensayos sobre lenguaje, política y verdad (Debate).

Miquel Berga és vicepresident del PEN Català i coordinador acadèmic del màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament (MECLAP) de la UPF.

“Cosmopolitismes per al segle XXI”, amb Joan-Pau Rubiés i Manel Ollé

“Cosmopolitismes per al segle XXI”, amb Joan-Pau Rubiés i Manel Ollé

El pròxim 20 de febrer de 2018, a les 19:00 hores, tindrà lloc a l’auditori del campus de la Ciutadella la sessió  “Cosmopolitismes per al segle XXI” i serà a càrrec de Joan-Pau Rubiés, professor d’història i investigador ICREA de la UPF, i de Manel Ollé, professor titular d’història i cultura de la Xina moderna i contemporània de la UPF.

 

L’ideal cosmopolita –la ciutadania del món– és un dels llegats fonamentals de la cultura europea de la Il·lustració al món modern. Tanmateix, ha estat qüestionat sovint des de diverses perspectives locals i patriòtiques; per exemple, com a eurocèntric, imperialista, desarrelat i elitista.

 

Es poden superar aquestes contradiccions? Proposem un diàleg obert –més que no pas un “a favor” o un “en contra”–, en què Joan-Pau Rubiés parlarà del cosmopolitisme com a part essencial del llegat il·lustrat, amb totes les seves contradiccions, alhora que Manel Ollé oferirà una interpretació de les interaccions entre localitat, globalització i cosmopolitisme.

 

Joan-Pau Rubiés és especialista en literatura de viatges tardomedieval i moderna i ha desenvolupat el seu treball en el camp de les trobades culturals al sud de l’Àsia i en d’altres parts del món, amb contribucions com Travel and Ethnology in the Renaissance: South India through European Eyes, 1250-1625 (Past and Present Publications: Cambridge University Press, 2000) i Travellers and CosmographersStudies in the History of Early-Modern Travel and Ethnology (Ashgate, 2007). La seva recerca s’ha centrat en el gènere de la literatura de viatges i el seu impacte intel·lectual, les missions religioses, el diàleg interreligiós, les mediacions culturals, i la història comparada dels primers imperis moderns i la globalització. Va fer la seva llicenciatura en Història Moderna a la Universitat de Barcelona i es va doctorar al King’s College de la Universitat de Cambridge. Posteriorment va ser Junior Resarch Fellow al Queens’ College (Cambridge) i Jean Monnet Fellow a l’Institut Universitari Europeu de Florència. Ha estat Lecturer en història moderna a la Universitat de Reading, i Reader en història internacional a la London School of Economics. El 2012 va assumir el seu càrrec actual com a professor de recerca ICREA a la Universitat Pompeu Fabra. És membre de la Hakluyt Society i des del 2005 fins al 2010 va formar-ne part del Consell. És també membre del consell editor per a l’edició d’Oxford de les Principal Navigations of the English Nation de Richard Hakluyt, i  membre del consell editor del Journal of Early Modern History: Contacts, Comparisons, Contrasts. Va ser beneficiari d’una Leverhulme Trust Senior Research Fellowship de la British Academy el curs 2003-2004, i ha estat professor convidat a l’École des Hautes Etudes et Sciences Sociales el 2009 (París) i el 2014 (Marsella). Ha editat el volum Cosmopolitanism and the Enlightenment. Essays for Anthony Pagden, en curs de publicació a Cambridge University Press, i actualment està escrivint una nova monografia amb el títol Europe’s New Worlds. Travel writing and the Origins of the Enlightenment, 1550-1750, que també serà publicada per Cambridge University Press. Un llibre en castellà, Misioneros etnógrafos, sortirà pròximament a l’editorial Acantilado.

 

Manel Ollé (Barcelona, ​​1962) és professor titular en història i cultura de la Xina moderna i contemporània al Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i coordinador del màster en Estudis Xinesos (UPF). Les principals línies de recerca que desenvolupa són la Xina marítima, les relacions i les percepcions entre la Xina i Europa entre els segles XVI-XVII; i la història de la diàspora xinesa al sud-est d’Àsia. És membre de la Unitat Associada del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) “Grupo de Estudios de Asia Pacífico”. És investigador visitant al National Research Centre of Overseas Sinology 北京 外国语 大学 中国 海外 汉学 研究 中心 Beijing Foreign Studies University (BFSU Beijing) i, juntament amb Yu-chung Lee, és codirector del projecte “Southern European Historical Materials Concerning la Xina in the 16th and 17th 清華大學 歷史 研究所 與 西班牙 龐培法布拉 大學 Manel Ollé 等 人 共同 合作 十六, 十七 世紀 有關 中國 之 南歐 史料 (IP): Institute of History, National Tsing Hua University, Chiang Ching-kuo Foundation. 2016-2018. És autor dels llibres La invención de China (Harrasowitz Verlag 2001), La Empresa de la China: de la armada invencible al Galeón de Manila (Acantilado, 2002), Made in China: el despertar social, político y cultural de la China contemporánea (Destino, 2005). Manel Ollé ha publicat els llibres de poesia De bandera Liberiana (1994), Mirall negre (2002), Bratislava o Bucarest (2014), i l’antologia Combats singulars: antologia del conte català contemporani (2007). Ha traduït L’obra mestra desconeguda, d’Honoré de Balzac (1997); El sentit de la literatura, de Gao Xingjian (2004), i Pedra i pinzell. Antologia de la poesia clàssica xinesa (Alpha, 2012).

“El preu dels errors històrics al vell i al nou món”, amb Mauricio Tenorio Trillo i Josep M. Fradera

“El preu dels errors històrics al vell i al nou món”, amb Mauricio Tenorio Trillo i Josep M. Fradera

El pròxim 13 de febrer de 2018, a les 19:00 hores, tindrà lloc a l’auditori del campus de la Ciutadella la sessió  “El preu dels errors històrics al vell i al nou món” i estarà a càrrec de Mauricio Tenorio Trillo, catedràtic d’Història de la Universitat de Chicago, i de Josep M. Fradera, catedràtic d’Història Contemporània de la UPF.

 

Les relacions entre societats (formacions estatals i grups units per altres llaços) estan mediatitzades per les percepcions mútues, el prejudici i el pes de la història. Ho estan també per la manera com les ciències socials defineixen a través de conceptes (imperi, estat-nació, tribu, emigrant, refugiat) una realitat dinàmica i canviant. Sovint, aquest esforç de classificació condueix a errors notoris d’interpretació, mai innocents o gratuïts, mai sense conseqüències. Més que no pas amb la idea d’oferir una gran teoria, Tenorio i Fradera discutiran sobre exemples recents, pròxims i llunyans, a Europa i Amèrica.

Mauricio Tenorio és historiador i assagista; Samuel N. Harper Professor of History a la Universitat de Chicago, professor afiliat del CIDE (Ciutat de Mèxic). Aquest any acadèmic (2017-2018) ha estat professor visitant de l’IBEI (Barcelona), i del Col·legi de Mèxic, a més de rebre un Humboldt-Forschungspreis de la Fundació Humboldt (Alemanya). Entre els seus últims títols destaquen: Latin America: The Allure and Power of an Idea (Chicago: The University of Chicago Press, 2017), “Hablo de la ciudad”: los principios del siglo XX desde la Ciudad de México (Mèxic: Fons de Cultura Econòmica, 2017) i Maldita lengua (Madrid: La Huerta Grande, 2016).

Josep M. Fradera és catedràtic d’Història Contemporània al Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat professor i investigador visitant a les universitats de Princeton, Chicago i Harvard. En l’actualitat coordina el Grup de Recerca sobre Imperis, Metròpolis i Societats Extraeuropees (GRIMSE), el qual edita la revista Illes i Imperis. L’any 2015 va publicar una extensa obra en dos volums titulada La Nación Imperial (Derechos, representación y ciudadanía en los imperios de España, Francia, Gran Bretaña y los Estados Unidos, 1750-1918), una versió més breu de la que sortirà en anglès, editada per Princeton University Press, la pròxima tardor.

“Barcelona: què en queda de la ciutat dels prodigis?”, amb Eduardo Mendoza i Lluís Permanyer

“Barcelona: què en queda de la ciutat dels prodigis?”, amb Eduardo Mendoza i Lluís Permanyer

El pròxim 6 de febrer de 2018, a les 19:30 hores, tindrà lloc a l’auditori del campus de la Ciutadella la sessió  “Barcelona: ¿què en queda de la ciutat dels prodigis?” i estarà a càrrec d’Eduardo Mendoza, escriptor, i de Lluís Permanyer, periodista i cronista de Barcelona.

Aquesta conversa, que té com a punt de partida el títol de la novel·la d’Eduardo Mendoza inclosa en la llista de les 100 millors novel·les en llengua espanyola del segle XX, es planteja seguir l’evolució cronològica de la ciutat des de 1888 fins avui. L’autor del llibre i Lluís Permanyer, el més cèlebre cronista actual de Barcelona, ​​compartiran amb el públic la seva visió del passat, present i futur de la Ciutat Comtal.

Eduardo Mendoza (Barcelona, ​​1943) és escriptor, advocat i traductor, que va començar la seva carrera literària mentre treballava com a traductor de l’ONU a Nova York, amb la publicació de La verdad sobre el caso Savolta (1975), que va guanyar el premi de la crítica. Entre les seves novel·les trobem El misterio de la cripta embrujadaEl laberinto de las aceitunasLa ciudad de los prodigios(més de vint edicions des que es va publicar el 1986; premi Ciutat de Barcelona i premi Lire a França), La isla inauditaSin noticias de GurbEl año del diluvioUna comedia ligera (premi al millor llibre estranger: París, 1996), La aventura del tocador de señoras (premi al llibre de l’any del Gremi de Llibreters de Madrid), El último trayecto de Horacio DosMauricio o las elecciones primarias (premi de novel·la Fundación José Manuel Lara), El asombroso viaje de Pomponio Flato (premi Terenci Moix i Ploma de Plata de la Fira del Llibre de Bilbao), El enredo de la bolsa o la vidaEl secreto de la modelo extraviada, el llibre de relats Tres vidas de santos (2009) i el breu assaig Qué está pasando en Cataluña (2017), sempre a Seix Barral, i Riña de gatos. Madrid 1936, novel·la guardonada amb el premi Planeta 2010.

Ha rebut el premi Liber, el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el premi Franz Kafka i el premi Cervantes, el guardó literari més important en llengua castellana. Actualment resideix a Londres, d’on ve per parlar al públic barceloní.

 

Lluís Permanyer (Barcelona, 1939) és periodista. Escriu a La Vanguardia des de 1966, on és cronista de la ciutat. Ha estat guardonat, entre d’altres, amb els premis Luca de Tena, Ciutat de Barcelona, Pere Quart d’Humor i Sàtira i Nacional de Periodisme. Els editors i llibreters de Catalunya li van atorgar el 2012 el premi Trajectòria. Col·labora a la SER i a RAC1. Ha dirigit i presentat set documentals d’una hora de durada, emesos per TV3, sobre Cerdà, El Molino, la Rambla, la destrucció del Modernisme i l’odiada muntanya de Montjuïc, la plaça de Catalunya i el jove Serrat. És autor del llibret de l’òpera Spleen, del compositor Xavier Benguerel, estrenada a Barcelona, Girona i Frankfurt. També desenvolupa una intensa tasca de conferenciant. Ha publicat vuitanta llibres, de gèneres ben diversos, sobre poetes (Sagarra o Brossa) i sobre artistes (Miró, Tàpies, Dalí, Clavé); però, sobretot, sobre la seva ciutat. Entre els últims destaquem La Barcelona lletja i L’esplendor de la burgesia barcelonina.

La base de dades sobre bones pràctiques de RRI ja està disponible

La base de dades sobre bones pràctiques de RRI ja està disponible

logo-GRADIENT

En el marc del projecte europeu Higher Education Institutions & Responsible Research and Innovation (HEIRRI), s’ha creat una base de dades que posa a la disposició del públic una selecció de pràctiques inspiradores i d’aprenentatge sobre Recerca i Innovació Responsables més coneguda com a RRI (per les seves sigles en anglès). En aquesta base de dades, que vol ser un recurs útil per a qui treballi en l’àmbit de la RRI i l’educació, es recullen 23 casos exemplars.

La seva selecció es va fer basant-se en el HEIRRI State of the Art Review, que va revisar centenars de propostes diferents que van des de treballs acadèmics tradicionals a materials educatius, cursos, entrevistes a experts i projectes europeus. Aquesta revisió es va dissenyar amb l’objectiu d’explorar les diferents vies en les quals es poden involucrar les universitats en l’ensenyament i l’aprenentatge de la RRI. (més…)

L’estudi “Percepción Social de la Ciencia y la Tecnología 2014” disponible online

L’estudi “Percepción Social de la Ciencia y la Tecnología 2014” disponible online

portadaPSCiTJa està disponible online l’estudi Percepción Social de la Ciencia y la Tecnología 2014  editat per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT). Aquest estudi aprofundeix en el coneixement de les relacions entre ciència, tecnologia i societat; analitzar la percepció de la ciutadania sobre els avenços científics i tecnològics, i examina la capacitat d’aquests per a la millora de la qualitat de vida de la població.

Gema Revuelta, directora del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF) juntament amb Cristina Corchero de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya, publiquen l’article Acceso a la información sobre ciencia y tecnología: evolución e implicaciones on analitzen les relacions entre els ciutadans i les seves fonts d’informació en temes de ciència i tecnologia i que ha permès il·lustrar un ascens progressiu d’Internet com a mitjà d’accés a la informació, mentre que alguns mitjans convencionals, especialment els impresos, han experimentat un descens.
(més…)