Un equip internacional d’investigadors ha revelat quines són les opinions de la ciutadania europea i d’Estats Units sobre un hipotètic ús de tècniques de “neuromillora” a l’entorn de la universitat i en l’àmbit professional. Es denomina “neuromillora” a l’aplicació, en persones sanes, d’una tècnica o substància per millorar alguna capacitat cognitiva estratègica, com per exemple la memòria, la concentració, el càlcul, etc. L’ús d’aquestes tecnologies no sol ser qüestionat quan s’aplica per tractar malalties, la diferència que aporta aquesta recerca radica que el que s’explora és què opina la població general respecte a l’ús i la recerca en persones sanes.

El treball ha estat liderat per Imre Bard de la London School of Economics and Political Science (Anglaterra) i ha comptat amb la participació de Gema Revuelta, directora del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS) de la UPF i Núria Saladié, investigadora del mateix centre.

L’estudi forma part del projecte europeu Neuroenhancement and Responsible Research and Innovation (NERRI) i s’ha publicat a la revista Neuroethics. La recerca ha consistit en una enquesta en línia a una mostra representativa de 11716 persones procedents de 10 països europeus i dels Estats Units. Per elaborar les preguntes del qüestionari, els investigadors es van basar en les principals qüestions, preocupacions i visions que van sorgir de manera espontània en les més de 60 activitats informals de participació ciutadana que es van dur a terme en el marc del projecte NERRI durant els dos anys previs en diferents ciutats europees. D’aquesta manera es va construir un qüestionari que es dividia en dues parts. En la primera, es presentaven una sèrie de “vinyetes” o situacions hipotètiques en les quals una persona prenia una decisió i es preguntava a l’entrevistat si en el lloc del protagonista hagués pres o no la mateixa decisió. En la segona part del qüestionari, l’entrevistat havia de donar el seu grau de conformitat sobre 14 afirmacions respecte a la neuromillora.

A les “vinyetes” de la primera part de l’enquesta es presentava una situació en la qual un protagonista amb unes característiques determinades (gènere, edat, etc.) es trobava davant un dilema (per exemple, suspendre un examen o perdre el treball) i prenia una decisió per solucionar-ho que implicava rebre o no una tècnica de neuromillora (per exemple, prendre’s un comprimit o aplicar-se una estimulació cerebral elèctrica mitjançant un dispositiu extracraneal). D’aquesta manera es va valorar com l’acceptació de la neuromillora per part dels participants podia variar segons el gènere i les suposades capacitats del protagonista, l’eficàcia percebuda dels efectes de la tècnica o el tipus de “neuromillorador” utilitzat (pastilla enfront d’estimulació elèctrica).

Els resultats de la recerca, mostren que, en general, els escenaris en els quals l’eficàcia del dispositiu era suposadament més alta i les capacitats del subjecte més baixes, comptaven amb major acceptació per part del públic. En canvi, en els casos en els quals la suposada capacitat del protagonista de la vinyeta ja era bona, els enquestats no estaven tan a favor d’una millora addicional.

A la segona part de l’enquesta es preguntava als participants si estaven d’acord amb una sèrie d’afirmacions sobre la neuromillora. En línies generals, més del 70% dels participants van afirmar que la neuromillora no hauria d’usar-se en nens i que és important que la seva aplicació sigui supervisada per les autoritats públiques. A més, els investigadors van observar unes clares diferències generacionals, ja que els participants més joves van mostrar més suport a l’ús d’aquests dispositius.

Mitjançant diverses tècniques estadístiques es van identificar dos tipus de posicionament: un més cautelós i social, i un altre més proactiu i individual. La visió caracteritzada per una actitud protectora social, més reticent cap a l’ús de la neuromillora, té presents les conseqüències i tem que pugui afectar a la cohesió social. La visió més individual i proactiva dóna suport al seu ús i emfatitza les oportunitats que aquestes tecnologies representen, ja que facilitaran que la societat pugui afrontar reptes futurs. “Però per a la majoria de persones, aquestes visions no eren excloents, la qual cosa suggereix que sovint la neuromillora pot ser considerada una oportunitat per al futur i alhora es pot adoptar una actitud cautelosa sobre el seu ús”, conclou Gemma Revuelta.

Article de referència:

Imre Bard, George Gaskell, Agnes Allansdottir, Rui Vieira da Cunha, Peter Eduard, Juergen Hampel, Elisabeth Hildt, Christian Hofmaier, Nicole Kronberger, Sheena Laursen, Anna Meijknecht, Salvör Nordal, Alexandre Quintanilha, Gema Revuelta, Núria Saladié, Judit Sándor, Júlio Borlido Santos, Simone Seyringer, Ilina Singh, Han Somsen, Winnie Toonders, Helge Torgersen, Vincent Torre, Márton Varju, Hub Zwart. Bottom Up Ethics – Neuroenhancement in Education and Employment. Neuroethics, May 2018. doi.org/10.1007/s12152-018-9366-7)

Font: https://www.upf.edu/web/e-noticies/inici/-/asset_publisher/wEpPxsVRD6Vt/content/id/213530910/maximized#.WyI0v6czaUk





firma
Este blog cuenta con la financiación de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) y el Ministerio de Economía, Indústria y Competitividad (MINECO)