En el seu número monogràfic dedicat a l’anàlisi de la comunicació social de la ciència, la revista Inmediaciones de la comunicación inclou en accés obert una investigació del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF) que diagnostica per primera vegada quina formació en comunicació reben a Espanya els estudiants de grau en medicina i altres ciències de la salut, ciències de la vida, ciències ambientals i ciències naturals.

 

S’ensenya a comunicar als futurs professionals de la medicina, la investigació, les ciències? Tot i que la comunicació té un paper fonamental en el desenvolupament professional dels científics i unes implicacions socials notables, l’estudi realitzat per Gema Revuelta, directora del CCS-UPF, conclou que, a Espanya, la major part dels estudiants de ciències d’aquestes àrees no rep formació en comunicació durant els seus estudis de grau. L’excepció la constitueixen els estudis de grau en medicina, en els plans del qual si que se sol incloure actualment algun tipus d’assignatura en la que es treballen habilitats comunicatives (fonamentalment dirigides a la comunicació assistencial o “metge-pacient”). En concret, després d’analitzar els plans d’estudi de 410 graus que pertanyen a aquestes àrees oferts per les 84 universitats que constitueixen la pràctica totalitat del sistema universitari espanyol, només 54 assignatures complien amb els criteris d’aquest estudi. D’aquestes, 42 s’ofereixen en graus de medicina, 6 a estudis en ciències de la vida (biomedicina, biologia humana, biotecnologia, etc.) i química i unes altres 6 en ciències ambientals.

 

Què s’ensenya en aquestes assignatures? Les assignatures solen oferir una barreja de continguts teòrics i pràctics. Alguns aspectes són comuns a assignatures ofertes en diferents graus, mentre que altres són propis de la disciplina. Per exemple, mentre que en medicina es treballen més aspectes relacionats amb la comunicació assistencial i en ciències ambientals s’han identificat diverses assignatures centrades en les intervencions de tipus educatiu i de sensibilització social, en altres graus s’ensenyen sobretot habilitats per a la comunicació en l’entorn científic (com escriure un article en una revista acadèmica, etc.). Finalment, en algunes de les assignatures analitzades els estudiants es formaran en comunicació amb els mitjans i davant el públic. Segons l’opinió de l’autora de la investigació, “Encara que l’ensenyament de la comunicació és una matèria que té una considerable trajectòria en l’entorn acadèmic, l’ensenyament d’aquesta en els graus de ciència és relativament nova i encara està molt poc explorada, tot i que és previsible que en la pròxima dècada s’inclogui de manera sistemàtica en molts plans d’estudi “. Per això – afegeix – “el professorat responsable d’aquestes assignatures hauria d’aprendre de les experiències i coneixements de les diferents disciplines per poder així millorar l’ensenyament de la comunicació en la seva pròpia àrea”. L’estudi proposa un model que pugui ser considerat a l’hora de crear noves assignatures o plans de formació en comunicació per a futurs científics.

En concret, el model identifica 7 categories temàtiques: 1) teories de la comunicació i de les intervencions basades en la comunicació; 2) la comunicació en acció: actors, relacions interpersonals i entorns; 3) naturalesa de la ciència i elements específics del camp disciplinar; 4) comunicació en mitjans i el seu impacte social; 5) aspectes ètics; 6) habilitats i tècniques de comunicació generals i 7) habilitats en situacions especials.

En una fase posterior de treball es pretén analitzar amb més detall el contingut de les assignatures, les competències que es treballen a classe, els objectius d’aprenentatge i l’efectivitat dels programes docents per assolir aquests objectius.

Els científics i els professionals sanitaris ocupen un paper clau en la comunicació social dels nous coneixements i dilemes que aporta la ciència i la tecnologia, així com en la formació d’opinions i actituds entre la població. No obstant això, la comunicació és una matèria nova i poc present en els plans educatius dels futurs professionals que treballaran en aquestes disciplines. Cal aprofundir més en quins continguts i competències s’han d’ensenyar a la universitat i com s’ha de desenvolupar aquesta formació.

 

Referència de l’estudi:

Revuelta, G. (2018). Formación en comunicación en los estudios de grado: Análisis en las áreas de ciencias de la salud y la vida, ciencias ambientales y ciencias naturales. InMediaciones de la Comunicación, 13(2), 159-182. (Disponible en: https://revistas.ort.edu.uy/inmediaciones-de-la-comunicacion/article/view/2872/2890).





firma
Este blog cuenta con la financiación de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) y el Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades