La impressió 3D d’òrgans i la utilització de cèl·lules mare poden canviar radicalment el futur dels trasplantaments. Fa gairebé 70 anys que es va realitzar el primer trasplantament d’un òrgan entre humans. L’objectiu d’aquest mètode revolucionari era senzill, però difícil d’aconseguir: millorar la supervivència dels individus amb malalties irreversibles. El trasplantament és una tècnica quirúrgica habitual i gairebé rutinària. Sense anar més lluny, Catalunya va batre al 2019 el seu rècord històric, amb 1296 trasplantaments, majoritàriament de ronyó. I s’ha de destacar també l’increment de donants que permeten obtenir els òrgans necessaris.

El 26 de febrer es celebrarà la taula rodona Quin és el futur dels trasplantaments?, en marc del Màster de Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la Barcelona School of Management (BSM-UPF) i del Dia Nacional del Trasplantament. Es requereix inscripció prèvia per assistir a l’esdeveniment.

Ponents

 

@asscatinforma

@asscatinforma

Teresa Casanovas, presidenta de l’Associació Catalana de Pacients Hepàtics (ASSCAT), hepatòloga i líder del Comitè Científic de la European Liver Patients’ Association (ELPA). Va ser directora del Programa Assistencial d’Hepatitis Cròniques de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Treballa en la qualitat de vida del malalt trasplantat hepàtic des de 1987.

 

 

 

#OCATT

#OCATT

Jaume Tort, director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) del Servei Català de Salut, organització responsable de planificar, ordenar i coordinar les activitats relacionades amb l’extracció, la conservació, la distribució, el trasplantament i l’intercanvi d’òrgans i teixits per utilitzar-los amb finalitats terapèutiques a Catalunya. És metge especialista en salut pública, ha estat director d’assumptes governamentals de GlaxoSmithKline i professor del Màster de Govern i Direcció de Sistemes de Salut en la Universitat Oberta de Catalunya.

 

@martagubau

@martagubau

Marta Gubau, escriptora del llibre “Tenim un cor per tu” en el qual narra la seva història després de rebre un trasplantament de cor. Ella és mestra i psicopedagoga, i va exercir com a mestra fins que el cor li ho va permetre. Als nou anys va passar per un càncer, un limfoma abdominal en estadi IV, als trenta li va deixar de funcionar el cor. Va viure sota mínims fins que va poder accedir a un trasplantament.

 

 

@Biosensors_IBEC

@Biosensors_IBEC

Javier Ramón Azcón, investigador principal del grup de Biosensores per a bioenginyeria de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). Doctor en química orgànica per la Universitat de Barcelona, actualment busca integrar tecnologia de biosensors i bioenginyeria amb cèl·lules mare i enginyeria de teixits en 3D. Així, ha aconseguit produir “òrgans en un xip”.

 

 

La taula rodona serà moderada per la Mariona Folguera, alumna del màster i futura comunicadora científica.

Us hi esperem!

Inscriu-te aquí


  • Activitat gratuïta amb inscripció prèvia.
  • Data: Dimecres 26 de febrer del 2020
  • Hora: 18:30h a 20h
  • Lloc: Sala Polivalent de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra (BSM-UPF), C/ Balmes, 132.
  • Més informació: ccs@upf.edu

 

 

 





firma
Este blog cuenta con la financiación de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) y el Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades