En el primer col·loqui d’Opinió Quiral de l’Informe Quiral 2018 sobre «Dona, salut i comunicació» es van tractar dues qüestions de salut que són exclusives – o gairebé exclusives – de la dona: el càncer de mama i les qüestions de salut reproductiva de la dona. El càncer de mama és el tumor més freqüent en les dones. El retard en l’edat de l’embaràs està provocant que cada vegada més es produeixin més casos diagnosticats en dones que no han tingut cap infant. Com es pot compatibilitzar, per tant, el tractament del càncer amb el desig de tenir descendència? Els avenços dels darrers anys permeten oferir moltes solucions en aquest sentit. Es pot consultar aquí el debat i les conclusions de la trobada, que va tenir lloc el passat 22 de novembre.

 Antoni Vila Casas, presidente de la Fundación Vila Casas, dió inicio al evento. Miquel Vilardell, patrono de la Fundación y moderador del debate, presentó a los dos ponentes de la sesión: Miquel Gil, jefe de asistencia de los servicios de Oncología Médica y gestor del conocimiento de la Unidad Funcional de Atención Oncológica del Instituto Catalán de Oncología y Pedro N. Barri, director del Departamento de Obstetricia, Ginecología y Medicina de la Reproducción-Salud de la Mujer del Hospital Universitario Dexeus.


A la taula veiem a Antoni Vila Casas, president de la Fundació Vila Casas, qui va donar inici a l’esdeveniment. Miquel Vilardell, patró de la Fundació i moderador del debat, va presentar als dos ponents de la sessió: Miquel Gil, cap d’assistència dels serveis d’Oncologia Mèdica i gestor del coneixement de la Unitat Funcional d’Atenció Oncològica de l’Institut Català d’Oncologia i Pedro N. Barri, director del Departament d’Obstetrícia, Ginecologia i Medicina de la Reproducció-Salut de la Dona de l’Hospital Universitari Dexeus. A la dreta veiem a les tres periodistes especialitzades en salut que van participar en l’esdeveniment: Milagros Pérez, de El País, Carmen Fernández, de Diario Médico, i Àngels Gallardo, de El Periódico.

 

Conclusions

Patir un càncer de mama no és incompatible amb ser mare avui dia. S’estima que 1 de cada 8 dones desenvoluparà un càncer de mama al llarg de la seva vida. A Catalunya es detecten 5000 nous casos cada any i la supervivència global és del 82,8% als 5 anys del diagnòstic. Entre un 8% i un 15% de les dones, segons estudis en diferents àrees, seran menors de 40 anys i amb probable desig gestacional. Existeix una clara tendència social a retardar la maternitat, incrementant-se amb això el risc de patir una neoplàsia de mama, per l’edat més avançada i pel fet en si de no tenir la protecció enfront del càncer ginecològic que l’embaràs, el part i la lactància proporcionen. El 80% de les neoplàsies expressen receptors hormonals i requereixen tractament antiestrogènic associat a cirurgia, quimioteràpia, radioteràpia i/o immunoteràpia, que avancen la menopausa i provoquen infertilitat secundària.

S’han desenvolupat noves tècniques que permeten preservar la fertilitat abans d’iniciar el tractament per al càncer de mama. Ja existeixen protocols d’actuació conjunta de l’oncòleg, ginecòleg i especialista en reproducció que permeten l’estimulació ovàrica en qualsevol moment del cicle i així poder aplicar procediments de criopreservació d’òvuls, teixit ovàric o embrions fins a 2 setmanes abans de començar la teràpia oncològica. Transcorreguts dos anys de la cirurgia ja es pot buscar un embaràs, perquè els estudis demostren que la gestació post-tractament no augmenta el risc de recidiva ni malformacions fetals. Aquesta possibilitat genera esperança i té un efecte beneficiós en la pacient, sobre les seves expectatives de supervivència i plans de futur.

El 15% dels càncers de mama tenen base genètica i els fills un 50% de possibilitats d’heretar la mutació. En aquests casos està indicada la mastectomia i ooforectomia bilaterals quan es tenen més de 40 anys i ja tenen o no desitgen tenir descendència. Si la pacient és jove i desitja ser mare, es poden congelar oòcits i fer un diagnòstic preimplantacional que permet seleccionar els embrions sans. Els avanços estan obrint noves portes, però les dades reflecteixen que el 50% de les dones candidates no són informades sobre la possibilitat de mantenir la seva capacitat reproductiva. El protocol d’actuació és similar als centres públics i als privats, no obstant això el nombre de pacients és encara petit. Per això, és necessària tant la formació de professionals en unitats multidisciplinàries, com potenciar la difusió de la informació, que ha de ser àmplia i transparent per a minimitzar els conflictes ètics que es puguin derivar. La Sanitat catalana ha d’aspirar a desenvolupar un programa transversal, amb una xarxa de centres especialitzats interconnectats, amb informació i actuació compartides que asseguri un accés equitatiu als usuaris del sistema.

 





firma
Este blog cuenta con la financiación de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) y el Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades