Nuevo Máster en Comunicación Científica ON LINE

Nuevo Máster en Comunicación Científica ON LINE

mcc-onlineA partir de octubre 2013, la oferta del Máster en Comunicación Científica (MCC) del IDEC-UPF se amplía con una oferta on line que, en habla castellana, será pionera en el mundo.

Hace 18 años que el Instituto de Educación Continua de la Universidad Pompeu Fabra puso en marcha el Máster en Comunicación Científica, Médica y Ambiental (MCC), que no sólo fue pionero sino que a lo largo de estos años se ha convertido en una referencia mundial para estudiantes de habla castellana interesados en la comunicación científica.
(más…)

Curs Explora: la comunicació ambiental, amb Vladimir de Semir

Curs Explora: la comunicació ambiental, amb Vladimir de Semir

ecologiaEls dies 10 i 11 de juliol de 2013 al Pavelló de Suècia de Berga, Vladimir de Semir, periodista, professor de periodisme científic al Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i director de l’Observatori de Comunicació Científica (OCC) de la mateixa universitat, dirigirà el curs EXPLORA: la comunicació ambiental.

El curs consistirà en 20h presencials amb classes teòriques, tallers experimentals i visites de camp, i 10h no presencials. Els tallers consistiran en cerca de documentació “on-line” i redacció d’un article informatiu, i la visita de camp serà al poble de Sant Jaume de Frontanyà i el seu entorn natural.
(más…)

Creacionistas en cónclave, por Vladimir de Semir

Creacionistas en cónclave, por Vladimir de Semir

Sólo el Espíritu Santo debe saber cuál será el resultado del cónclave católico que se  reunirá el martes 12 de marzo. Han de elegir un nuevo papa. Una decisión audaz, inteligente y honesta de Benedicto XVI ha abierto un proceso prácticamente inédito en la historia, en el que sin embargo ha sido crucial su impotencia para seguir liderando una iglesia convulsa por los muy graves problemas derivados de descarriadas conductas humanas que coexisten en su seno.

¿Ha llegado la hora de que la Iglesia católica se dote de un papa no europeo? Una docena de nombres sobresalen por encima del resto, pero los vaticanólogos no descartan una sorpresa. ¿Habrá continuidad, cambiar para que nada cambie? ¿De nuevo un italiano o hay que seguir la línea “dinástica” centroeuropea que inició Juan Pablo II? Si es este el caso, el arzobispo de Viena, Cristoph Schönborn es quizás uno de los candidatos más bien situados. Es un cardenal joven (68 años), con un extraordinario nivel cultural y sería sin duda alguna un claro sucesor intelectual y teológico del papa Ratzinger, en cuya elección como sumo pontífice los expertos consideran que Schönborn jugó un papel clave. Schönborn ha sido todos estos años su alumno, amigo, cómplice e hijo “espiritual”. Tampoco hay que olvidar que el cardenal austríaco pertenece a una casa soberana europea, la Casa de Schönborn, y esas cosas también cuentan en la Iglesia cuando se deben establecer jerarquías… Basta recordar que su nombre completo es: Christoph Maria Michael Hugo Damian Peter Adalbert Schönborn, conde de Schönborn-Wiesentheid.
(más…)

El dilema cost–benefici, per Vladimir de Semir

El dilema cost–benefici, per Vladimir de Semir

costbeneficiDebat a la Fundació Vila Casas en el marc del projecte conjunt amb la Universitat Pompeu Fabra que es coneix com l’Informe Quiral. Fa més de quinze anys que s’analitza el món de la medicina i salut, la seva comunicació pública i la interacció amb la societat.
Avancem realment en la lluita contra els càncers? És una malaltia que pot cronificar-se encara que no la curem realment? Quina és la percepció de la societat?

Com sempre, surten molts temes…  Anem cap a una medicina científica cada vegada més preventiva, fins i tot predictiva. Cada persona és un cas, ambiental/circumstancial i genètic. La solució, no hi ha dubte, serà una medicina personalitzada. Teràpies i fàrmacs a la carta. Hi ha bons resultats i sobretot un horitzó de fundada esperança.

Però hi ha un problema molt seriós! Serà una medicina econòmicament quasi prohibitiva. El resultat de l’aplicació d’una recerca molt capdavantera i revolucionària, si, però insostenible per la medicina pública (amb crisi o sense…), com en altres àmbits molt determinats del desenvolupament medico-científic.

Se’ns planteja un dilema cabdal: la relació entre el benefici i el cost, pot suposar una nova exclusió en funció de la capacitat econòmica de cadascú de nosaltres? Ara ja vivim el problema ètic de la impossibilitat d’aplicar determinats tractaments en països que no els poden pagar.  Sense anar a parar a aquesta eterna insolidaritat nord-sud, aquí mateix, en el sí d’una societat dita desenvolupada, l’avenç de la ciència, implicarà més injustícia social? Tenim por de la resposta!

Vladimir de Semir

Página 5 de 9« Primera...456...Última »