.
La Plataforma SAM, constituïda per l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) i l’Observatori de la Comunicació Científica (OCC-UPF), ha publicat la versió digital del nou document monogràfic titulat Volem menjar additius?, dedicat al debat social sobre l’ús d’additius alimentaris.

El document resumeix els aspectes més destacables de la reunió en petit comitè que la Plataforma SAM convocà el passat 28 d’abril del 2010 al Col•legi de Periodistes de Barcelona. De moment, la Plataforma SAM ha publicat en format PDF les versions catalana i castellana del monogràfic. No obstant, en breu, sortirà també el PDF del document en anglès i la versió impresa en català.

La reunió, moderada per Eduard Mata, director de l’ACSA, i Gema Revuelta, sotsdirectora de l’OCC-UPF, comptà amb les ponències de Claudi Mans, professor emèrit d’Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona, Robert Xalabarder, ex-president de l’Associació Nacional de Fabricants de Complements Alimentaris, Maria Dolores Raigon, catedràtica de la Universitat Politècnica de València, i Anna Burgués, de la Unió Cívica de Consumidors i Mestresses de Casa de Barcelona i Província. La reunió també comptà amb la participació de periodistes especialitzats en temes de ciència i salut, així com altres representants de l’ACSA i l’OCC-UPF.

Una de les principals conclusions de la reunió i del monogràfic Volem menjar additius? és la percepció negativa que es detecta en el consumidor en quant als additius, al identificar-los amb quelcom artificial i amb la producció industrial intensiva, entre d’altres motius. En contraposició, el consumidor tendeix a tenir una percepció positiva respecte a allò que identifica com natural, ecològic i saludable. La desconfiança amb la indústria rau sovint en la idea de que aquesta es mou per interessos econòmics. Per això és molt important que l’administració faci un esforç per poder arribar a punts de trobada entre experts de diverses tendències en criteris de seguretat, concentracions, etc., però que demostri imparcialitat i la seva aposta per la defensa del consumidor.

Del document també es desprèn la idea de que en general, l’etiquetatge alimentari no s’entén. Tanmateix, és evident que comprendre les etiquetes és fonamental per a la confiança dels consumidors. En aquest sentit, els assistents a la reunió que resumeix el monogràfic, conclouen en què s’ha de fer un esforç més gran per augmentar la intel•ligibilitat de les etiquetes, el qual no només inclou la informació que proporcionen sinó el com, la tipografia, la mida del text, la claredat…

En aquest procés d’informació hi juguen també un paper cabdal els mitjans de comunicació i altres actors socials capaços de desenvolupar tasques pedagògiques. El tipus de consumidor és el que més condiciona el procés industrial, l’etiquetatge i la publicitat d’un producte, mentre que són els mitjans de comunicació, juntament amb l’administració i les escoles, els que més poden contribuir a la formació del consumidor.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *