La ciència ha de ser una eina per a aportar coneixements i aconseguir una millor qualitat de vida per a les persones trans*

El 15 de setembre es van debatre múltiples respostes sobre Què ha de dir la ciència sobre les identitats trans*?, pregunta que donava títol a la taula rodona organitzada pel Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS-UPF) i l’Associació per a la diversitat afectiu-sexual en ciència i tecnologia (PRISMA).

Oihan Iturbide, biòleg clínic i comunicador científic, Rosa Almirall, ginecòloga i fundadora de Trànsit (Servei de la Promoció a la Salut dels Personis Trans) i Felipe Hurtado, psicòleg clínic i sexòleg de la Unitat d’Identitat de gènere a l’Hospital de València Doctor Peset, van ser les persones expertes que van protagonitzar la taula rodona moderada per Gema Revuelta, directora del CCS-UPF, i Simón Perera, secretari general de PRISMA.

El debat va començar amb la intervenció de Rosa Almirall, qui va posar sobre la taula les limitacions de la ciència en la recerca de les identitats trans*, ja que aquesta pretén ser objectiva quan les experiències trans* són vivencials i úniques per a cada persona. També va recalcar que la visió binària del sistema sexe/gènere limita la recerca i exclou a aquestes identitats del sistema sanitari.

La va seguir Felipe Hurtado que va parlar sobre el tracte de les identitats trans* dins del sistema sanitari. Va insistir que a les persones trans* no se’ls diagnostica, perquè “són les mateixes persones les qui s’autodefineixen per un sentiment de pertinença”. Va emfatitzar que hi ha més opcions a més de la medicalització, i que quan aquesta s’aplica cal fer-ho amb criteris garantistes i assegurances.

Quant a la divulgació del coneixement sobre identitats trans* va intervenir Oihan Iturbide, qui va posar en relleu que el problema dels debats està en el focus de la comunicació, ja que “el coneixement de la ciència no pot ser la base del debat”. Els comunicadors tenen la responsabilitat d’anar contra l’estigmatització i visibilitzar la vivència trans*.

Els tres ponents van coincidir que és difícil consensuar les bases biològiques que determinen la identitat de gènere ja que els estudis es realitzen amb mostres poc representatives, i tal com va apuntar Rosa, hi ha una enorme plasticitat cerebral que està determinada per les vivències de cada persona. Van estar d’acord que és millor invertir en recerques destinades a millorar la qualitat de vida de les persones amb diversitat d’identitats i que fan falta estudis per a determinar la prevalença de les persones trans* en la població.

Per a concloure la sessió els ponents van posar l’accent en la importància de considerar les vivències de les persones trans* en qualsevol línia de recerca relacionada amb la identitat de gènere. Encara que l’OMS va eliminar recentment la transsexualitat de la categoria de malalties mentals, aquestes identitats continuen sofrint una discriminació directa tant per la falta de formació dels professionals de la salut pública com per la societat en general. La ciència ha de ser una eina per a aportar coneixements i aconseguir una millor qualitat de vida per a les persones trans* sense oblidar el component psicosocial de la identitat de gènere.

Article escrit per Elisabet Beseran – estudiant de 4t de Biologia Humana a la Universitat Pompeu Fabra – durant les seves pràctiques professionals al CCS-UPF. 

En aquest vídeo pots recuperar la taula rodona completa

Este blog cuenta con la colaboración de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Ciencia e Innovación