redes-sociales

Les xarxes socials com Twitter o Facebook són un canal de comunicació cada vegada més popular, fins i tot per parlar de ciència. És un mitjà cada vegada més utilitzat en la difusió de l’activitat científica tant en l’àmbit divulgatiu com en l’àmbit professional.

Actualment, molts congressos i reunions científiques tenen presència pròpia a les xarxes socials mitjançant la creació de comptes específics per a cada esdeveniment en Twitter o en Facebook i hashtags identificatius per a cada congrés.

Malgrat que la presència dels congressos científics a les xarxes socials sigui altament efectiva en la difusió de les idees i els resultats presentats i s’aconsegueixi fer una ciència més oberta i inclusiva no compta amb l’aprovació de tota la comunitat. Probablement a causa de l’alt nivell competitiu de la ciència actual, s’està estenent la tendència a limitar l’ús de les xarxes socials en congressos i reunions científiques.

De manera que actualment coexisteixen dos tipus de congressos; els que estimulen l’ús de les xarxes socials, demandant resums i fomentant la divulgació i uns altres en els quals es prohibeix explícitament la difusió de les ponències a través d’aquestes xarxes. No obstant això, els resultats i les idees científiques que es presenten en una conferència són comunicacions obertes i públiques, igual que ho són una vegada publicades en les revistes científiques. Totes aquelles dades o tècniques que es vulguin mantenir com a confidencials no haurien de comunicar-se en esdeveniments públics fins a la seva aparició en una publicació especialitzada.

Paral·lelament durant els últims anys han tingut molt èxit unes quantes xarxes socials científiques com ResearchGate (amb més de 6 milions d’usuaris), Acedemia.edu (amb més de 18 milions d’usuaris) o Mendeley (3 milions d’usuaris). Es tracta de plataformes que fomenten la col·laboració i la participació dels investigadors per interactuar amb professionals del seu mateix camp, compartir experiències, hipòtesis, recursos o documentació.

Tal com diuen Germán Orizaola i Ana Elisa Valdés en el seu comentari publicat a Science i al seu artícle d’opinió a l’Agencia SINC, els avanços tecnològics ofereixen l’oportunitat de fomentar una ciència més lliure i oberta, que busqui la màxima difusió. A més, tenint en compte que moltes de les reunions científiques tenen centenars d’assistents, la restricció de l’ús de les xarxes socials més populars sembla que tampoc té molt sentit.

 

 



Este blog cuenta con la financiación de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) y el Ministerio de Ciencia e Innovación