93 316 09 12 ccs@upf.edu

Informar i informar-se sobre COVID-19: recursos útils i rigorosos per professionals de la comunicació i per la ciutadania

abr. 1, 2020 | CCS-UPF, Comunicación científica, Comunicación y salud, Destacat, Destacat, Noticias

Les persones que formem part del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat treballem diàriament amb informació científica i mèdica, ajudem a professionals de la comunicació a orientar-se entre aquesta informació i tenim també vocació de servei cap a la ciutadania. Des dels primers casos de COVID-19 al món hem estat informant regularment des del nostre compte de Twitter @ccupf i la resta de les nostres xarxes. Escrivim ara aquest post amb dos objectius clars: (1) presentar una selecció de recursos informatius útils i rigorosos tant per als professionals de la comunicació com per la ciutadania i (2) resumir la informació bàsica del que sabem fins ara sobre la malaltia i la situació de pandèmia actual.

Som conscients que la informació canvia dia a dia, i amb ella canvia també la nostra percepció sobre la pandèmia, el seu abast, les seves conseqüències immediates (a curt i llarg termini). Estem vivint una dolorosa etapa en què l’única forma d’aprendre a conviure amb la incertesa és la informació: la bona informació.

Esperem, per tant, que aquest recull us sigui d’utilitat.

 

Recursos informatius útils i rigorosos per a professionals de la comunicació i per la ciutadania

 

1. Informació actualitzada per fonts de l’administració sanitària:

2. Informació actualitzada procedent de fonts científiques:

 

3. La nostra selecció de recursos divulgatius d’elevat valor per la ciutadania (alguns creats a partir de col·laboracions entre entitats sanitàries, científiques i especialistes en comunicació):

 

4. Recursos d’investigació en accès obert:

 

5. Recursos periodísticos

 

6. Recomanacións lingüístiques:

 

7. Recursos de ciència oberta, participació ciutadana i innovació:

 

Informació bàsica sobre la malaltia COVID-19 i l’estat de la pandèmia

 

Què és?

L’actual coronavirus (SARS-CoV-2) forma part d’una família de virus responsables de diverses afectacions respiratòries humanes. Els coronavirus (CoV) causen infeccions respiratòries agudes lleus però ocasionalment més severes en els humans. Infecten una gran varietat d’animals, i diversos CoV han creuat la barrera de l’espècie, produint brots de malalties respiratòries humanes greus:

  • El virus SARS-CoV va causar l’epidèmia del 2003 a Guangdong, Xina, el qual va ser erradicat de manera inesperada, sense cap tractament específic. Aquest virus causava infeccions respiratòries agudes i, en els casos més greus, mortalitat, fet que li dóna el nom de síndrome respiratori agut greu (de les seves sigles en anglès, SARS). Sobre l’evolució del SARS-CoV i les complicacions que va presentar, en anglès.
  • El MERS-CoV va causar per primer cop infeccions a l’Aràbia Saudí al 2012, i continua circulant per les poblacions humanes i de camells. Aquest virus també ocasiona dificultats respiratòries que poden derivar en pneumònia i, en els casos més greus, provocar la mort, i a diferència del SARS, se l’hi associen també símptomes gastrointestinals. Sobre l’estat del MERS-CoV en castellà.

El nou coronavirus s’ha anomenat SARS-CoV-2 (per la seva semblança genètica al SARS-CoV) i la malaltia que desenvolupen les persones infectades s’ha anomenat COVID-19.

Els virus infecten el cos entrant per les mucoses dels ulls, nas o boca, i tot seguit s’adhereix amb les proteïnes de la seva superfície a les cèl·lules del cos, especialment a les del pulmó. Un cop dins el cos, és quan el virus pot reproduir-se fent còpies de si mateix, utilitzant material de les cèl·lules sanes del cos infectat, i així es multiplica per tot el cos. La via aèria entre la boca, el nas, la gola i els pulmons, és el mateix lloc al qual ataca la grip estacional a l’hivern, i per aquest motiu és fàcil en un inici confondre els símptomes. Però la COVID-19 pot arribar a ser més greu perquè és més probable que s’aprofundeixi a les vies respiratòries, i provoqui una pneumònia greu.

 

Origen de l’actual coronavirus

El brot inicial del virus va ser el desembre del 2019 a Whuan i es va estendre fins a declarar-se pandèmia l’11 de març per l’Organització Mundial de la Salut.

Es considera que els animals i ratpenats salvatges són els hostes primaris amb un paper crucial en la transmissió de diversos virus, com l’Ebola, Nipah, Coronavirus i altres. El SARS-CoV-2 probablement es va originar en ratpenats, ja que diversos estudis  mostren que el seu material genètic és un 96% idèntic als coronavirus que presenten aquests animals. Tot i això, encara es requereix més informació per confirmar-ho i saber si es transmet directament dels ratpenats a humans o hi ha algun un hoste intermedi.

Per què és tan important conèixer quin o quins animals han estat en l’origen de la transmissió a humans? Per a molts virus, un dels passos clau en el procés de propagació és el salt d’animals a humans. Per tant, la identificació de la font del virus podria servir per posar en marxa estratègies per controlar-ne la propagació.

 

Quina és la seva evolució fins al moment?

La Johns Hopkins University (JHU) recull l’evolució actualitzada sobre el nombre de casos en cada país, així com del nombre de morts i de persones recuperades. Aquest recurs informatiu està sent clau en la comunicació de l’evolució de la malaltia, especialment a escala global, i tant des de fonts oficials com des dels mitjans de comunicació sovint s’utilitza el mapa de la JHU o adaptacions d’aquest. Segons el mapa de la JHU, a les 12:00h del 1 d’abril s’han registrat 862.234 casos, 42.404 morts i 178.836 recuperats al món. Concretament, Espanya ha confirmat 95.923 casos de coronavirus, 8.464 morts I 19.259 recuperats.
En aquest enllaç es pot segur l’evolució actualitzada del virus a Espanya i la resta del món. En  se puede seguro la evolución actualizada del virus en España y el resto del mundo.
 

Per què la COVID-19 ens ha portat a aquesta situació?

En comparació amb les epidèmies ocasionades anys enrere per altres coronavirus, una de les principals característiques que presenta el virus que produeix la COVID-19 és la seva ràpida transmissió entre persones i la consegüent propagació arreu del món, agreujada per la facilitat i alta freqüència en què actualment viatgem d’un país a un altre (The Lancet, Vol. 395, No. 10229, p1015–1018). Aquests dos factors han provocat que, en pocs mesos, la malaltia ha esdevingut en pandèmia.

Es creu que una persona infectada de coronavirus, un parell de dies abans de presentar símptomes i sense ser conscient de la possibilitat de tenir la malaltia, ja pot contagiar (Science). Fins i tot es pensa que hi hauria la possibilitat de contagiar una vegada que una persona ha superat la COVID-19 i ja no té símptomes. Sembla que les persones continuen portant el virus durant aproximadament dues setmanes després de recuperar-se de la malaltia (medRxiv).

Una persona pot desenvolupar COVID-19 per contacte amb una altra que estigui infectada pel virus, es pot propagar de persona a persona principalment quan una persona infectada tus o esternuda. D’aquesta manera, gotes respiratòries de la persona infectada poden caure sobre objectes, superfícies i també persones que la rodegen. Quan es respiren aquestes gotes, o es toquen els ulls, nas o boca després de tocar una superfície en la qual hi ha el virus, aquest pot entrar al cos. La majoria dels virus poden viure diverses hores en una superfície o a terra. L’OMS indica que no se sap quant de temps sobreviu el virus a les superfícies, però sembla que es comporta com altres coronavirus. Els estudis suggereixen que poden persistir en superfícies durant unes hores o fins a diversos dies. Pot variar en diferents condicions (per exemple, tipus de superfície, temperatura o humitat de l’entorn).  Aquest estudi publicat al The New England Journal of Medicine suggereix que el virus pot romandre viable en cartó durant 14 hores, fins a 3 dies en plàstic i acer inoxidable, i pot romandre a l’aire fins a 3 hores.

L’altra problemàtica que presenta la COVID-19 és que al propagar-se tan ràpidament el volum de pacients que precisen hospitalització i fins i tot ingrés a les UCIs és extraordinàriament elevat. Per aquest motiu, els hospitals, tot i utilitzar el màxim de recursos (quant a espais i personal) dels quals disposen no donen l’abast. La concentració de malalts que precisen atenció hospitalària urgent ocasiona uns requeriments extraordinaris que fan que la situació sigui especialment difícil. Entre d’altres els elevats requeriments de protecció que precisen tant els mateixos malalts com els sanitaris (mascaretes, guants, EPI, neteja, aïllament, etc.), altres requeriments deguts a la malaltia i les seves complicacions (tests per la confirmació de casos, medicaments, respiradors, fisioteràpia respiratòria, etc.) o les necessitats pròpies de l’hospitalització (cribratge, proves analítiques i de diagnòstic per la imatge, espai a urgències, llits de planta i d’UCI, alimentació i atenció de la persona durant l’hospitalització, etc.). A aquesta situació de gran complexitat se li ha d’afegir el fet que un percentatge gens menyspreable dels sanitaris està de baixa per la mateixa malaltia i que en els últims anys el sistema sanitari públic espanyol ha patit unes greus retallades en termes econòmics, de nombre de llits hospitalaris i, especialment, en recursos humans. Per tractar de pal·liar la greu situació en la qual estem i la que pot esdevenir els pròxims vinents, s’estan creant nous llits hospitalaris (o similars), contractant més personal, comprant material i medicaments i prenent més mesures urgents. Aquestes mesures es van anunciant diàriament pels diversos canals de comunicació del Ministerio de Sanidad, amb compareixences i rodes de premsa en directe i en obert.

A part dels requeriments hospitalaris, la protecció de les persones vulnerables (especialment a les residències de persones grans, però també a altres indrets) ocasiona una demanda també extraordinària que s’ha de garantir.

Especialment greu són –i es preveu que seran– aquestes setmanes en les quals pugen exponencialment els casos que desenvolupen la malaltia, que són persones que probablement van ser contagiades abans de prendre les estrictes mesures que suposa l’estat d’alarma, i ara comencen a presentar de cop els símptomes.

En aquest estudi publicat a The Lancet es parla de la importància de les mesures de distanciament impulsades tant a Espanya com a altres països, per tal de reduir la corba de contagis i així evitar la saturació del sistema sanitari. Els investigadors adverteixen que si aquestes mesures es relaxen es correrà el risc d’un nou pic de casos.

 

 

Símptomes i diagnòstic

El Ministeri de Sanitat va publicar el 18 de març un informe tècnic a partir d’estudis realitzats a la Xina que detalla alguns dels símptomes i signes més comuns de la malaltia per coronavirus. Els símptomes i signes més freqüents són la febre (87,9%), tos seca (67,7%), astènia (38,1%), expectoració (33,4%), dispnea (18,6%), mal de coll (13,9%), cefalea (13,6%), miàlgia o artràlgia (14,8%), esgarrifances (11,4%), nàusees o vòmits (5%), congestió nasal (4,8%), diarrea (3,7%), hemoptisis (0,9%) i congestió conjuntival (0,8%). Posteriorment s’han detectat altres símptomes, especialment singular és la presentació d’anosmia (pèrdua reversible del sentit de l’olfacte) que presenten alguns pacients.

En general, els símptomes de la COVID-19 són lleus, sobretot en els nens i els adults joves. No obstant això, també poden ser greus i obliguen a hospitalitzar al voltant d’un de cada cinc infectats. Les persones majors de 70 anys, les que pateixen diverses patologies cròniques (com malalties respiratòries i cardíaques, càncer, etc.) són especialment vulnerables a patir una forma greu de la malaltia. Encara que no representen un percentatge elevat, s’està estudiant molt especialment a un subgrup de persones que sense tenir edat avançada ni malalties de base  presenten formes greus de la COVID-19.

Per tant, és lògic sentir preocupació pels efectes que el brot de COVID-19 pot tenir en nosaltres i en els nostres éssers estimats. Però aquesta preocupació hauria de servir per adoptar mesures de protecció per a nosaltres, els nostres éssers estimats i les comunitats on vivim. La mesura principal i més important és la higiene regular i completa de les mans i de les vies respiratòries. En segon lloc, és important mantenir-se informat i seguir els consells de les autoritats sanitàries locals, estatals i internacionals. Podeu consultar els consells sobre protecció de l’Organizació Mundial de la Salut aquí.

En l’actual pandèmia de coronavirus s’utilitza des dels primers dies la Reacció en Cadena de la Polimerasa (PCR) per determinar si una persona està infectada o no. A aquesta eina s’estan sumant en els últims dies els test de diagnòstic ràpid, més senzills i ràpids.

L’ús de la PCR és comú i rutinari en els laboratoris de microbiologia d’hospitals, centres de recerca i universitats, mitjançant aquesta tècnica es localitza i s’amplifica un fragment de material genètic, que en el cas del coronavirus és una molècula d’ARN. Si la tècnica de PCR no detecta el material genètic de virus, la persona no estaria infectada; quan hi ha una sospita clínica important s’ha de realitzar una altra prova per assegurar que el pacient no està infectat pel virus. La PCR presenta cert grau de complexitat, de manera que necessita personal entrenat i preparat per a la seva realització, i tarda unes hores a donar resultats. Ara s’estan començant a fer proves amb tests ràpids, que permeten conèixer en 10-15 minuts si una persona està o no infectada. Aquesta tècnica de diagnòstic ràpid no s’ha pogut començar a dur a terme fins als últims dies, ja que per desenvolupar-los es necessitava un bon nombre de pacients. Els tests ràpids no identifiquen l’ARN del virus com fa la PCR, sinó que detecten, o bé anticossos produïts enfront de virus utilitzant una mostra de sang o bé proteïnes de virus presents en les mostres respiratòries d’exsudat nasofaringi. D’aquesta manera, després de tenir la informació d’altres casos amb COVID-19, s’ha pogut caracteritzar els anticossos que generen davant el SARS-CoV-2, i així desenvolupar els tests de diagnòstic ràpid.

La previsió actual és que gràcies a aquestes eines ràpides es podrà millorar el cribratge en la població i limitar els assajos de PCR només a aquells pacients que, amb simptomatologia, donin un resultat negatiu mitjançant els tests ràpids, la qual cosa permetrà alliberar professionals i recursos del Sistema Nacional de Salut.

Per ara, la persona amb simptomatologia ha de fer aïllament domiciliari. Davant del dubte, es recomana aplicar el principi de prudència, seguir les recomanacions d’autoaïllament i consultar telefònicament o per via telemàtica la necessitat o no d’altres mesures. Les persones grans són un grup molt vulnerable i s’aconsella limitar al màxim una possible situació de risc d’infecció. En cas de convivència, es recomana extremar les mesures d’higiene. A través de l’ús de l’app STOP COVID-19 CAT, el SEM pot fer la vigilància de la simptomatologia i pot indicar les actuacions a seguir segons l’estat de salut.

 

Combarte el virus i la pandèmia

Mesures de distanciament i protecció

Per combatre el coronavirus, el més immediat és fer el que està a l’abast de cada un de nosaltres, és a dir, aquelles mesures preventives i de protecció establertes pel govern que ens ajuden a reduir el risc d’exposició al virus i contagi. Es poden consultar aquí. 

Tractament farmacològic i vacuna

Els malalts amb COVID-19 són tractats de manera inespecífica pels seus símptomes respiratoris i d’altres complicacions que puguin presentar, però el repte està en trobar fàrmacs antivirals i/o una vacuna actuin específicament contra aquest virus, atacant-lo directament o prevenint la malaltia.

Un dels fronts principals de la recerca és la vacuna. Encara avui es treballa en el desenvolupament d’una vacuna contra els coronavirus que han aparegut anteriorment, tant el SARS-CoV com el MERS-CoV. Tres vacunes es troben en les fases I i II dels assajos clínics, fases en les quals s’avalua la seguretat de la vacuna i la resposta del sistema immunitari humà. Tot i això encara no es disposa de cap vacuna per combatre aquests virus detectats al 2002 i 2012. És important però, que quan es va començar a estudiar una possible vacuna per la COVID-19, ja hi havia feina feta gràcies a aquests estudis.

Des de l’inici de l’aparició de la malaltia COVID-19 es va començar a investigar sobre el virus que la causava i la possibilitat de desenvolupar una vacuna per combatre’l. Actualment, ja són al voltant d’unes 40 institucions que estan treballant per aconseguir-ho. Tot i que ja comptem amb prototips de vacuna molt avançats que semblen poder ser segurs i eficaços, encara és incert saber quan podrem veure una vacuna viable. Per una banda, s’ha de comprovar que realment sigui segura i eficaç, i no provoqui per exemple que les persones vacunades presentin més dificultats al veure’s exposades al virus. D’altra banda, s’ha de trobar finançament per produir vacunes a gran escala perquè tothom pugui accedir-hi. En aquest escenari, de certa manera el que s’està generant és una carrera entre les institucions de diferents països per patentar la vacuna.

Com que el desenvolupament d’una vacuna és un procés lent, també s’estan estudiant altres possibles teràpies per persones infectades, com l’administració d’antivírics autoritzats per altres malalties causades per virus seguint diverses combinacions i dosis. Encara que existeixen nombrosos assajos clínics en marxa, de moment no hi ha evidència que permeti recomanar un tractament específic pel SARS-CoV-2.

L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) amb els experts de les agències europees, la European Medicine Agency i altres agències fora de la UE, està monitoritzant de manera contínua totes les dades relatives a l’ús de medicaments pel tractament o la profilaxi de la infecció respiratòria per SARS-CoV-2.

Fins a la data, només hi ha dades parcials, preliminars, de vegades únicament in vitro o fins i tot contradictòries, sobre l’eficàcia d’un o altre producte. D’aquesta manera, en la mesura del possible, s’ha de prioritzar la possibilitat de realitzar estudis clínics que, alhora que ofereixen una alternativa de tractament plausible, generin coneixement útil.

No cal dir que en aquests moments és molt tangible que la recerca científica ha de comptar amb recursos sostinguts. La recerca no es pot improvisar. Els països més forts en recerca són també els que estan liderant aquesta lluita contra rellotge, al marge d’alguns esforços destacables que s’estan posant en marxa al nostre país.

Per generar l’abans possibles proves científiques, sòlides i d’alta qualitat sobre possibles tractament per pacients amb COVID-19, l’Organització Mundial de la Salut llançava la iniciativa “Solidarity” el 23 de març (https://www.who.int/es/dg/speeches/detail/who-director-general-s-opening-remarks-at-the-media-briefing-on-covid-19—23-march-2020). Es tracta d’una base de dades internacional que recull la informació de diversos assajos clínics, posant a prova el potencial de les teràpies, antigues i noves, per combatre el coronavirus que està causant la pandèmia actual. Les teràpies que es provaran són amb: remdesivir; cloroquina i hidroxicloroquina; lopinavir més ritonavir; i lopinavir més ritonavir i interferó-beta. Més informació d’aquestes teràpies a The British Medical Journal i AEMPS.

 

El coronavirus als mitjans de comunicació

El coronavirus ha portat a més d’una pandèmia, una infodèmia mundial entre la qual sovint és fàcil trobar-se notícies falses o rumors, que l’únic que generen és més alarmisme entre els ciutadans. Per aquest motiu, és important mantenir-nos informats, però intentant sempre contrastar la informació amb fonts fiables. És recurrent, sobretot en xarxes socials, caure en informacions que no són explicades de la manera més rigorosa i que poden malinterpretar-se i fer-se’n difusió d’una manera poc precisa i inclús errònia. I dins les xarxes socials – sobretot Twitter – les informacions relacionades amb l’actual coronavirus es propaguen pràcticament tant o més ràpid que el virus.

Cometre errades al parlar d’una crisi sanitària tan recent de la qual encara ens falta molt per conèixer és una possibilitat que no pot descartar ningú. A més, la informació en aquests escenaris canviants es propaga molt de pressa, i justament per aquests motius hauríem d’intentar ser el més rigorosos possibles al parlar sobre la pandèmia de la COVID-19 causada pel SARS-CoV-2.

Les nostres recomanacions un cop es llegeixi una notícia o nova informació relacionada amb l’actual coronavirus que, d’entrada, ens genera desconfiança, són les següents:

  1. Llegir-la amb atenció i preguntar-nos: Coneixem els autors d’aquest text? Són fiables?
  2. Assegurar-nos que entenem què és el que es busca comunicar.
  3. Recórrer a fonts fiables on poder contrastar la informació. Al primer apartat d’aquest post es poden trobar algunes de les fonts de consulta que recomanem nosaltres. En concret, mitjans com Maldita.es o altres recursos que contrasten els possibles rumors circulants estan fent una feina admirable i haurien de ser coneguts tant per comunicadors com per la població general.
  4. Si en volem fer difusió intentar ser concrets i realistes al comunicar el que diu la informació i utilitzar el llenguatge adient per aquesta temàtica. Podeu consultar quina és la terminologia correcta a ésAdir i a altres fonts recomanades al primer apartat d’aquest post.
  5. Si volem acompanyar el text d’imatges, evitar utilitzar imatges sensacionalistes, per evitar crear alarmisme.
  6. Per últim, abans de compartir informació, preguntar-se: Serà útil la informació que comparteixo per les persones que la llegeixin? Compartir-ho ajudarà a portar millor la situació que vivim?

D’altra banda, recomanem consultar aquest article de la revista Mètode de la Universitat de València, on Gema Revuelta, directora del CCS-UPF, ha col·laborat en l’elaboració de recomanacions per informar sobre el coronavirus. També la “Associación Española de Comunicación Científica “, ha elaborat una llista de breus recomanacions per facilitar la feina a l’hora d’informar sobre el coronavirus, i l’Asociación de Catalana de Comunicación Científica ha elaborat un document amb 13 recursos sobre COVID-19 per periodistes i divulgadors científics.

Un cop passat aquest filtre, és més probable que el que compartim contribueixi a informar de manera més clara, contrastada i rigorosa. La situació actual és d’extraordinària complexitat i, per tant, el nostre comportament com a consumidors i productors d’informació també ha de ser extraordinàriament escrupolós i responsable. La informació és en aquests moments tan important com la resta de mesures preventives.

 

 


Este blog cuenta con la colaboración de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Ciencia e Innovación