La cinquena edició del Campus Gutenberg, organitzat per l’Institut d’Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra (IDEC-UPF) i laFundació bancària “la Caixa” ha estat, més que mai, una festa i un punt de trobada per celebrar que la comunicació pública de la ciència compleix 25 anys. Òbviament, aquesta fita no va succeir de la nit al dia i hi ha tota una història (d’escriptors i divulgadors de la ciència, periodistes, responsables de museus, etc.) que relata com es van aconseguir les condicions necessàries per a la gestació d’aquesta especialitat professional. Internacionalment, però, un esdeveniment va ser decisiu per al seu desenvolupament: la primera conferència de la xarxa internacional Public Communication of Science and Technology (PCST), que va tenir lloc a Poitiers (França) fa 25 anys.
Una interesantíssima coincidència fa que precisament aquest any 2015 tant la Universitat Pompeu Fabra (UPF) com l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) celebrin els 25 anys de la seva creació.
La professionalització de la comunicació pública de la ciència ha estat el leitmotiv d’obertura i el tema central de la primera taula rodona del Campus Gutenberg d’enguany. La sessió va comptar amb Brian Trench (actual president de la xarxa PCST) i Pierre Fayard (president fundador), i va ser moderada per un altre pioner en aquest àmbit, el periodista Vladimir de Semir, qui tanca (o no) el cercle de coincidències, al haver estat el president de la xarxa PCST (2000-2004), president fundador de l’ACCC i indiscutible impulsor de la comunicació científica a Catalunya i Espanya des de la Universitat Pompeu Fabra.
En aquests 25 anys, la comunicació de la ciència ha experimentat canvis importants, no només per l’efecte de la expansió de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) i la integració dels nous canals i formats de comunicació digital, sinó també pels canvis en els perfils professionals. Avui dia, les barreres són menys tangibles entre el periodisme i la comunicació institucional, entre els usuaris i els emissors, els escriptors i els comunicadors multimèdia, els museòlegs i els reporters. Tothom fa de tot en l’actual comunicació de la ciència. Aquest nou panorama que, en principi, té un immens potencial, comporta també alguns riscos si no es respecten uns principis ètics clars i transparents.
A totes aquestes celebracions se sumen moltes més novetats, i és que enguany el Campus Gutenberg s’ha traslladat físicament. Totes les activitats han tingut lloc a les instal·lacions de la seu de l’IDEC-UPF i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), on es troba el Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat del Departament de la Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF (CCS-UPF), que col·labora en la organització de les jornades.
Al debat inaugural es va parlar que la crisis econòmica no és aliena a la crisi de comunicació: hi ha una lluita pel petroli, per l’aigua, pels recursos,… La primera lluita va ser per fer més gran el territori. Però ara hi ha una lluita per allò que hi ha damunt i sota del territori. Veiem que la gent emigra, no només per les guerres (com el cas de Síria), sinó per crisis ecològiques, de manca de recursos en la terra on vivien. Paral·lelament, hi ha una crisi del periodisme en general i del periodisme científic en particular, però a dia d’avui hi ha més periodisme científic que mai. Inclús s’estrenen obres de teatre amb contingut científic, com la nova obra protagonitzada per Nicole Kidman a Londres. També nous llibres, com “La ciència en la literatura” de Xavier Duran, que demostra que la divulgació de la ciència i la seva presència a la literatura ha estat una constant durant els darrers segles.
No obstant, ens cal millorar el coneixement del nostre públic objectiu. La gent fa servir les xarxes socials, en la seva major part, per estar informats. La gent segueix a mitjans de comunicació i a periodistes amb aquesta finalitat, però està sobresaturada d’informació. Els més joves s’informen a través de xarxes socials com Facebook, en lloc de mitjans més tradicionals com la televisió, tot i que és l’únic mitjà de comunicació que no ha baixat el seu consum.
Anteriorment, es realitzava la comunicació d’una manera més pedagògica, es llançava la informació amb el model estàndard de comunicació. Abans la divulgació científica se centrava en divulgar un contingut i no de difondre un contingut a partir de preguntes, que és l’enfocament que es té ara. Hi va haver un canvi en els anys 70 i 80, per enfocar la divulgació en les preguntes més que en les respostes. Això és l’essència de la ciència: en la qual hi ha més qüestions que respostes.
La globalització ha creat noves expectatives i esperança de la ciència i els seus desafiaments. Els escolars estan entusiasmats en la ciència. Però cal ajudar a la comunicació científica com cursos de formació en habilitats de comunicació, i també la seva diversificació com la setmana de la ciència, els festivals de ciència, els centres científics i les cafeteries i botigues de la ciència, entre d’altres.
De tot això es va parlar al debat inaugural, però, a més, hi va haver espai per a discutir i aprofundir sobre la incertesa en la ciència i la comunicació (debat moderat per Gema Revuelta, directora del CCS-UPF i co-directora del màster), sobre ciència ciutadana (debat moderat per Daniel García Jiménez, del departament de Ciència i Media Ambient de la Fundació Bancària “la Caixa”) o sobre si la ciència espectacle és divulgació o no (debat moderat per Cristina Ribas, actual presidenta de l’ACCC).
Al Campus Gutenberg també van tenir més de 20 tallers i laboratoris d’idees que van abastar diferents àmbits de la comunicació: des de com fer una aplicació per mòbil fins a com comunicar ciència amb Instagram, passant per com convertir una notícia científica en una historia captivadora, com organitzar un event científic o com usar l’audiovisual per comunicar ciència, i un llarg etcètera.
Com ja es tradició al Campus, la primera jornada es va tancar amb un acte festiu multitudinari organitzat per celebrar el doble aniversari de l’ACCC i de la UPF, que va reunir a la plaça interior del PRBB molts professionals de l’àmbit de la ciència i la comunicació, que van gaudir d’un espectacle d’equilibri a càrrec de la Cia hotel iocandi i del Science for Beer, un tast de cervesa Campus Gutenberg, entre d’altres. .
Un any més el Campus Gutenberg ens ha demostrat que és un punt de referència clau per a la divulgació i la cultura científica, i ho va demostrar al primer dia quan l’etiqueta #CGutenberg15 va ser trending topic de Twitter.
![](https://ccs.upf.edu/wp-content/uploads/logo-FECYT2021-1-scaled.jpg" "logo FECYT2021"){kind=logo}
Este blog cuenta con la colaboración de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Ciencia e Innovación