Els canvis en el panorama de la comunicació han transformat el contingut i la forma de la publicitat, plantejant nous reptes d’ordre ètic. Aquesta circumstància és especialment rellevant en el sector de la salut, l’entorn sanitari i el biomèdic. La població és més sensible a aquests missatges quan afecten a la seva salut, el seu aspecte físic o el benestar. Per aquesta raó, els missatges publicitaris que ens arriben des de múltiples mitjans i plataformes són, sens dubte, agents molt poderosos que creen tendències i modes en el consumidor. Les dificultats per al control de la seva veracitat i fiabilitat posen a prova la capacitat d’anàlisi crítica de la persona, que, en funció del seu context i situació, pot ser altament vulnerable.
La Fundació Grífols i Lucas ha publicat el monogràfic Publicitat i Salut, en el qual es reflexiona sobre la influència dels mitjans de comunicació en els ciutadans.
El monogràfic recull les reflexions del seminari que va coorganitzar la Fundació amb el CCS-UPF el passat mes de juny. El capítol “Els canvis en l’ecosistema de la comunicació i les seves implicacions en la publicitat en salut“, escrit per Gema Revuelta, directora del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF), i Carlos Gonzalo, Professor de SEO i Màrqueting Computacional a la UPF, descriu la transformació de la comunicació en les últimes dues dècades. En el capítol s’analitzen els canvis que més poden haver afectat la publicitat del sector de la salut i com aquests canvis plantegen nous dilemes ètics que han de ser abordats en profunditat des d’una perspectiva multidisciplinària.
Jordi Pérez, del grup de Recerca Educativa en Ciències de la Salut (GRECS) de la mateixa universitat, també ha col·laborat amb la redacció del capítol “Influència de la publicitat en les actituds i comportaments“.
Completen la publicació els capítols “ Bioética, Salud y Publicidad 4.0: retos éticos del marketing algorítmico“, de Patrici Calvo, “ Responsabilidad en publicidad y salud“, que compta amb els subcapítols “Marco jurídico de la publicidad de los medicamentos, las tecnologías médicas y los servicios sanitarios”, de Núria Amarilla, “La autorregulación empresarial en el compromiso por una publicidad responsable en el ámbito de la salud”, de Mª del Rosario Fernando y “#SaludsinBulos, contra las fake news de salud”, de Carlos Mateos i “Publicidad e imagen corporal“, compost dels subcapítols “La influencia de la publicidad en la construcción de la imagen corporal”, de Mònika Jiménez-Morales, i “Ética y estética”, de Begoña Román.
En conjunt, és una obra imprescindible per a prendre consciència de la importància de la publicitat i de com aquesta pot afectar els hàbits de salut de les persones. En la societat actual, estem rebent constantment informació de diferents fonts. Això permet estar al corrent de novetats, però també pot influir en la nostra capacitat de presa de decisions. Per aquesta raó, és important aprendre a discernir què es tracta d’informació veraç i contrastada. Si això ho apliquem a la nostra salut, la capacitat de distingir el contingut fiable encara adquireix més rellevància.
Els monogràfics són documents d’accés obert. Pots accedir a tots els quaderns aquí.
![](https://ccs.upf.edu/wp-content/uploads/logo-FECYT2021-1-scaled.jpg" "logo FECYT2021"){kind=logo}
Este blog cuenta con la colaboración de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Ciencia e Innovación