El projecte CONCISE, coordinat pel grup de recerca ScienceFlows de la Universitat de València, presenta aquest divendres 22 de gener, entre les 17 i les 19 hores i per via telemàtica, les conclusions d’una investigació sobre percepció de la ciència realitzada a partir dels dades obtingudes en cinc consultes ciutadanes. Aquestes van tenir lloc a finals de 2019 en cinc ciutats d’altres tants països europeus: València, Lodz (Polònia), Vicenza (Itàlia), Lisboa (Portugal) i Trnava (Eslovàquia).

En el seminari en línia titulat Path of trust for better science communication, i que es podrà seguir en aquest enllaç prèvia inscripció, els socis de CONCISE oferiran els resultats d’una investigació al voltant de com percep la ciutadania què és una font fiable, quina confiança els mereix la comunicació científica i com fan servir les xarxes socials com a font de notícies de ciència.

També es detallaran les principals conclusions de l’estudi qualitatiu que s’ha dut a terme amb entrevistes en profunditat sobre quines són les barreres i els incentius que investigadors, divulgadors i periodistes de ciència troben a l’hora de comunicar el coneixement científic. A més, el seminari comptarà amb la participació de Dominique Brossard, catedràtica de el Departament de Ciències de la Vida de la Universitat de Wisconsin-Madison.

Aquesta sessió servirà per clausurar el projecte CONCISE, finançat amb 1,2 milions d’euros, per la Unió Europea en el marc de el programa Horitzó 2020. No obstant això, i com ja han explicat els membres de el projecte, les dades obtingudes en les consultes permetran a l’equip continuar investigant més enllà de la finalització de el projecte.

Les consultes ciutadanes de CONCISE van tenir lloc a València, Lodz (Polònia), Vicenza (Itàlia), Lisboa (Portugal) i Trnava (Eslovàquia). Hi van participar un total de 497 persones. De fet, un dels primers desafiaments a què es va enfrontar l’equip va ser reunir una mostra de participants que reflectira la diversitat social. Els quatre criteris fonamentals que es van establir van ser el gènere, l’edat, el nivell educatiu i la procedència (entorn rural o entorn urbà). Així mateix, es va buscar involucrar persones amb discapacitat i procedents de minories ètniques.

Les persones que van ser seleccionades es van integrar en taules de debat en què hi havia entre 8 i 10 participants. En cadascuna de les taules es va debatre al voltant de quatre temes que generen certa controvèrsia social: canvi climàtic, vacunes, organismes modificats genèticament i medicina complementària i alternativa. Els debats de les 58 taules van ser gravats de forma íntegra.

Una vegada finalitzades les cinc consultes, els discursos ciutadans van ser transcrits, la qual cosa va donar lloc a més de 3500 pàgines de transcripcions. L’anàlisi quantitativa i qualitativa dels discursos dels participants en les consultes ha permès als membres de CONCISE elaborar, entre d’altres, una sèrie de recomanacions destinades a proposar accions que milloren la comunicació de la ciència. Aquestes recomanacions estan orientades a professionals de la comunicació, de la ciència i de l’àmbit sanitari, així com a personal d’institucions públiques i privades.

 

Millorar la comunicació de la ciència

A la pàgina web de el projecte estan ja disponibles les recomanacions de les Policy Brief, és a dir, els documents que l’equip d’investigació ha dut a terme amb propostes orientades a millorar la comunicació de la ciència. A més de les recomanacions a nivell europeu, s’ha elaborat un seguit de recomanacions per a cada un dels països en què va tenir lloc la consulta. Aquestes recomanacions estan orientades a legisladors, personal investigador i sanitari i professionals de la comunicació científica, així com a institucions científiques públiques i privades.



Este blog cuenta con la financiación de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) y el Ministerio de Ciencia e Innovación