Carolina Llorente, coordinadora del Centre d’Estudis de Ciència Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF) i professora associada del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la mateixa Universitat (DCEXS-UPF), s’ha integrat en el comitè científic de la Public Communication of Science and Technology Network (PCST), la principal xarxa internacional de comunicació pública de la ciència.

 

Constituïda per més de 500 socis de tots els continents, la PCST Network crea espais de trobada entre comunicadors científics tant teòrics com pràctics per a promoure noves idees, mètodes, reflexions, pràctiques  i perspectives sobre la comunicació pública de la ciència i la tecnologia. La Conferència PCST, que se celebra cada dos anys, les publicacions i els canals de comunicació d’aquesta xarxa han suposat un gran estímul per a la professionalització de periodistes científics i comunicadors especialitzats en aquestes àrees.

El Comitè Científic és l’òrgan de govern de la Xarxa PCST i és el responsable de la seva gestió. Cada dos anys, els socis de tots els continents es reuneixen en la Conferència PCST i seleccionen a un nou comitè científic, format per 28 membres internacionals. La PCST Network està formada per més de 500 socis que amb les seves votacions decideixen qui componen el seu comitè científic, tenint en compte que aquest ha de tenir una representació equilibrada dels diferents continents.

La Dra. Carolina Llorente és graduada en Biologia per la Universitat de Barcelona, Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental per la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra, Màster universitari en Societat de la Informació i el Coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya i Doctora per la Universitat Pompeu Fabra amb la tesi “Analysis of citizen participation in science: perceptions of the different actors involved”.

Primera reunió del nou comitè científic de la PCST Network

 

 

Història i conferències de la Xarxa PCST

Les conferències PCST es duen a terme cada dos anys i reuneixen professionals de la comunicació social de la ciència, educadors i investigadors d’aquest àmbit. Entre 600 i 800 participants, de més de 50 països de tots els continents es donen cita en aquest esdeveniment que se celebra en cada ocasió en una ciutat diferent. De fet, la seu de la conferència es tria alternativament per a no repetir continent. Les últimes edicions s’han celebrat a Escòcia (en línia), Nova Zelanda, Turquia, el Brasil i Itàlia. A més d’ajudar a enfortir les xarxes internacionals, cadascun d’aquests esdeveniments ha ajudat també a impulsar l’interès per la comunicació pública de la ciència a la ciutat, el país i la regió a la qual aquest pertany. D’aquesta manera, la xarxa s’ha anat ampliant des d’un petit nucli a Europa cap a la resta de continents.

El primer esdeveniment de la Xarxa PCST va tenir lloc a Poitiers al 1989, i la idea darrere de la iniciativa va venir de Pierre Fayard, llavors professor de la universitat de la ciutat. Encara no s’havia constituït la xarxa com a tal, sinó que es tractava d’una petita reunió en la qual per primera vegada alguns professionals de la comunicació de la ciència (principalment europeus) es reunien per a debatre sobre la necessitat d’avançar en una professió que en aquells dies era molt poc coneguda. A partir de la reunió de Poitiers, la xarxa es va anar ampliant i formalitzant. Es van redactar estatuts i es va formalitzar un òrgan de govern – el Comitè Científic – els membres del qual són triats un a un per votació dels propis socis.

Espanya és l’únic país que ha acollit dues vegades conferencies PCST: Madrid al1991 i Barcelona al 2004. La conferència de Barcelona, que va reunir més de 700 participants, va ser organitzada per l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra i el seu president va ser Vladimir de Semir. De Semir, que actualment és president del Consell Assessor i del Consell Social del CCS-UPF, va tenir un paper fonamental en la consolidació de la xarxa i la seva expansió internacional.

 

 


Més informació:


 



Este blog cuenta con la financiación de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) y el Ministerio de Ciencia e Innovación