Imatge inicial

Ahir, dijous 16 de setembre, es va presentar l’Informe Quiral 2020, que s’ha centrat enguany en l’evolució de la comunicació i la percepció de la pandèmia de covid-19. Antoni Vila Casas, president de la Fundació Vila Casas, i David Comas, director del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS) de la UPF van presidir l’acte i Gema Revuelta, directora del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la UPF (CCS-UPF), va presentar els resultats principals de l’informe.

 

“En una crisi sanitària, la comunicació té un paper crucial, especialment per la seva capacitat de mobilitzar a la població”, va afirmar Gema Revuelta. La covid-19 ha ocupat un ampli i prioritari espai en mitjans, la qual cosa no té precedents. En l’Informe Quiral han estudiat l’agenda informativa d’enguany i han observat com s’han anat introduint conceptes tècnics com per exemple el número R o la PCR i la població s’ha anat familiaritzant amb ells.

En una crisi sanitària, la comunicació té un paper crucial, especialment per la seva capacitat de mobilitzar a la població.

Analitzant les cerques d’informació a Google han observat un clar paral·lelisme entre els focus temàtics presents en els mitjans de comunicació i les cerques d’informació per part dels ciutadans. “Això evidència l’efecte mobilitzador de la comunicació”, va puntualitzar la directora de l’estudi.

És important destacar que la població ha pogut seguir en directe els procesos i debats científics (com per exemple l’ús de mascaretes o la transmissió aèria), la qual cosa ha posat en valor la recerca, però també pot haver ofert una imatge de la ciència poc realista. “Hem de tenir en compte que les circumstàncies extraordinàries d’inversió econòmica, de pressió política i d’atenció mediàtica fan que la recerca de la covid-19 no sigui representativa de com es realitza la recerca normalment”, va apuntar Revuelta. D’altra banda, s’han centrat en com s’ha anat comunicant la recerca de vacunes, i com ha anat transformant-se la percepció pública respecte a aquestes. En aquest cas, les pròpies fonts (les companyies farmacèutiques i alguns governs) han estat els qui han marcat l’agenda de la informació pública.

Analitzant les cerques d’informació a Google han observat un clar paral·lelisme entre els focus temàtics presents en els mitjans de comunicació i les cerques d’informació per part dels ciutadans.

Lamentablement, a la ciutadania també li ha arribat un volum extraordinàriament alt de desinformacions i falsedats. Per això l’informe també analitza i descriu els diferents tipus de fake news que han circulat durant aquest temps. Algunes d’elles han estat faules polítiques o ideològiques, altres teories conspirativas, bromes que s’han pres com a reals o falses recomanacions terapèutiques. “Comprendre com es produeixen i ser conscients que parar la seva difusió és una responsabilitat compartida és necessari si volem lluitar contra elles”, va concloure Gema Revuelta.

L’Informe Quiral és una anàlisi anual de la comunicació pública sobre salut i medicina i del seu impacte en les necessitats de cerca d’informació per part de la ciutadania. Sorgeix d’una iniciativa conjunta entre la Fundació Vila Casas i la UPF l’any 1996 i té com a principal missió reflexionar sobre la informació, per a millorar-la i fomentar una ciutadania amb major cultura sanitària, capaç de prendre millors decisions en salut. Des de llavors, l’Informe Quiral s’ha convertit en un important instrument sociològic: un referent anual de les grans preocupacions de la nostra societat en l’àmbit sanitari i la seva repercussió en els mitjans de comunicació.

 


L’informe es pot trobar en la seva versió curta aquí o la llarga aquí.


 

 

Font: https://www.upf.edu/web/focus/noticies/-/asset_publisher/qOocsyZZDGHL/content/id/248968569/maximized



Este blog cuenta con la financiación de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) y el Ministerio de Ciencia e Innovación