“Hem de valorar el paper de l’oceà com un element essencial del benestar”

“Com li dius a la gent que ha de passar gana per a poder regenerar l’oceà?”

És una de les reflexions que es va donar entorn la taula rodona sobre la salut dels oceans i l’impacte humà en aquests. La taula rodona es va celebrar amb motiu del Dia Mundial dels Oceans i va ser organitzada pel Màster de Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra (BSM-UPF) i el Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat, també de la UPF, amb el suport de la Fundación Española para la Ciencia y Tecnología (FECYT). La frase va ser pronunciada per Mónica Montory, investigadora de la Universitat de Concepción (Chile) i la van acompanyar Josep Mª Gili, professor de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC (ICM-CSIC); Rosa Mª Tristán, periodista especialitzada en medi ambient; i Joaquín Tintoré, director del Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears. 

De dalt a baix: Camila Amigo, moderadora; Mónica Montory, ponent; Josep Mª Gili, ponent; Rosa Mª Tristán, ponent; Joaquín Tintoré, ponent.

Els experts van debatre sobre la salut actual de les aigües marines, els problemes que pot generar la seva contaminació tant a l’ecosistema com als humans, i les possibles solucions. Joaquín Tintoré va assegurar que “els oceans tenen una gran capacitat de recuperació”, però per això hem de deixar de maltractar-los i Josep Mª Gili va afegir que “l’oceà necessita que el deixem curar, o inclús que l’ajudem“. Pel professor de l’ICM, els símptomes de l’oceà series comparables als d’un virus en un humà, tot i que, en aquesta situació, diu, el virus som els humans.   

Mónica Montory va coincidir amb Gili en la seva comparació: “som un virus, i està associat a la tecnologia”. Les raons d’això són que molts avenços en la nostra qualitat de vida acaben convertint-se en residus al mar, com la crema solar. Però això, comporta problemes assegura. I és que a vegades no és senzill equilibrar les necessitats econòmiques amb les mediambientals.

Per a Rosa Mª Tristán, és molt important saber fer arribar a la població la relació entre la pèrdua de biodiversitat i l’impacte que això té en l’espècie humana: “No existeixen departaments estancs en el planeta Terra”. I precisament aquí entra el paper clau del científic: “no podem esperar que les administracions ens donin les solucions”, va assegurar Josep Mª Gili, “els científics hem de sortir del laboratori i treballar més amb la gent”, perquè “grans problemes sanitaris per a nosaltres responen a problemes ambientals molt grans”.

En concloure, els quatre assistents van coincidir que l’actual crisi sanitària derivada de la Covid-19 pot ser una oportunitat per a acostar la ciència a la ciutadania. Per a Tintoré és “una gran oportunitat de tornar a posar damunt de la taula el paper de la ciència i en un dia com avui, el dia de la salut de l’oceà, de valorar el paper de l’oceà com un element essencial del benestar dels ciutadans i la seva qualitat de vida”.

Daniel Rodríguez Urbano

Pots recuperar el vídeo de la taula rodona en el nostre canal de Youtube.

Este blog cuenta con la colaboración de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Ciencia e Innovación