One Health, la convergència de tres camins

One Health to rule them all

One Health to find them

One Health to bring them all

and in wellbeing bind them

 

Adaptació lliure del poema de l’Anell Únic de J.R.R. Tolkien

Salut, salut i salut. Així podríem definir breument un dels conceptes més influents sobre salut global dels últims 20 anys.

Per a donar a conèixer com són d’interdependents la salut humana, l’animal i la mediambiental, el 4 de març del 2021 es va celebrar la taula rodona “One Health: un planeta, una sola salut“. Aquesta trobada, organitzada i moderada pels estudiants de la 26a edició del Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la UPF-BSM, va comptar amb una audiència de mig centenar de persones.

Ana Iglesias, moderadora de la sesión, clausura la mesa redonda con una nube de palabras creada por el público.

En Pere Joan Cardona, director de la Unitat de Tuberculosi Experimental de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) va introduir la sessió amb una visió atípica de les zoonosis: l’ésser humà també és transmissor de malalties. Un exemple d’això és la tuberculosi (TBC), el contagi antròpic es va originar al Paleolític Mitjà a causa de la convivència en coves, espais humits i sense ventilació, que van propiciar la transmissió aèria del bacil. Atès que els microorganismes tendeixen a colonitzar a les espècies més nombroses, l’augment de la població d’Homo sapiens va afavorir la propagació de la TBC, afectant al seu pas a altres espècies d’animals.

En aquest mateix sentit va intervenir la Laila Darwich, coordinadora del Màster en Zoonosis i Una sola salut de la UAB. Tornant al present, en el qual l’amuntegament del bestiar resulta un factor de risc, la Laila ha explicat que des de fa dècades s’empren antibiòtics en animals sans amb un objectiu preventiu. Això suposa el 73% del consum d’antibiòtics a nivell mundial. Com a contrapartida, l’abús d’aquests medicaments resulta en l’aparició de resistències antimicrobianes (AMR, per les sigles en anglès), tant al propi bestiar com als que consumeixen la seva carn o els seus derivats, motiu pel qual es perd la seva efectivitat. La situació ha assolit tal nivell de gravetat que es preveu que al 2050 la AMR superi al càncer com a primera causa de mort, especialment a Àsia i Àfrica.

Pel que fa a Espanya, el Pla Nacional de Resistència als Antibiòtics limita el seu ús a individus malalts, motiu pel qual des de 2011 a 2018 s’ha observat una reducció del 34% del seu consum. Lamentablement, encara hi ha un alt nivell d’AMR a la fauna salvatge, ja que les aigües residuals i els purins que es fan servir com a fertilitzants augmenten la càrrega dels antibiòtics al medi ambient.

En Javier Fernández, soci fundador de la cooperativa Altekio i coordinador del projecte ECOARTE va centrar la seva exposició a la ecodependencia dels éssers humans. “La naturalesa és la vacuna per a tot”, ja que els ecosistemes biodiversos compten amb tres mecanismes protectors:

• Control poblacional: els predadors ataquen als animals afectats i eviten la dispersió de les malalties.
• Dilució patogènica: quan els patògens es troben amb un hoste inadequat, no són capaços d’arribar a concentracions òptimes, pel que la seva presència en el medi minva.
• Amortiment: la diversitat genètica dins d’una mateixa espècie permet que uns individus es tornin més resistents.

En Javier va insistir en que la pèrdua de la quantitat, la varietat i la variabilitat dels organismes vius està relacionada amb l’augment de les malalties infeccioses als éssers humans. És per això que proposa transformar els models econòmics actuals en ecointegradors de biodiversitat.

Al colofó ​​de la trobada va intervenir en Johnattan García, investigador visitant a l’Escola T.H. Chan de Salut Pública de Harvard. Des d’un punt de vista de governança, la gestió de la salut global depèn de les agendes que marquin els països del Nord i les institucions amb capacitat d’influència, com l’Organització Mundial de la Salut (WHO), l’Organització per a l’Agricultura i l’alimentació (FAO) i l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE).

Per a concloure, en Johnattan va sostenir que, per a passar de l’evidència a l’acció, és clau el paper de les ciències socials i la implicació de la societat civil.

Florencia Florido (@FlorenScience)

Traducció: Ferran Bustos

Este blog cuenta con la colaboración de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Ciencia e Innovación