Opinió Quiral: Teràpia gènica

Ja està disponible l’informe del col·loqui d’opinió quiral «Teràpia gènica», celebrat el passat 12 de març de 2019.

Els avenços en l’edició de l’ADN han provocat que les teràpies gèniques hagin deixat de ser una possibilitat per esdevenir una realitat incipient que es va introduint en el tractament de determinades malalties. Malgrat això, encara hi ha controvèrsia sobre quins han de ser els límits de la seva aplicació. L’objectiu és aconseguir una aplicació transparent, segura i prudent que garanteixi els principis d’autodeterminació i de beneficència o maleficència. En el debat d’aquesta segona Opinió Quiral sobre Teràpia gènica han participat experts en genètica, com el doctor Eduardo Fidel Tizzano (cap de Medicina Genètica de Vall d’Hebron Institut de Recerca – VHIR), que va explicar a les persones participants de quina manera en els darrers anys s’ha vist una translació de la teràpia gènica des de l’etapa experimental vers la pràctica clínica. Tot i els reptes, es va mostrar optimista per les possibilitats de futur que s’obren gràcies a aquestes noves tècniques. També hi va intervenir Núria Terribas (directora de la Fundació Víctor Grífols i Lucas), que va posar en relleu de quina manera la bioètica intenta donar resposta als dubtes que sorgeixen de l’aplicació d’aquestes noves tecnologies. S’hi va referir especialment a les actuacions sobre l’ADN per tal d’obtenir millores qualitatives sense una aplicació terapèutica, la qual cosa suposa una línia vermella que ningú hauria d’ultrapassar. Van participar en el debat els dos ponents, les periodistes especialitzades en comunicació mèdica i altres professionals de la comunicació i de la medicina. S’hi va qüestionar l’efectivitat d’organismes com el Comitè de Bioètica d’Espanya o el Comitè de Fecundació Assistida. Si bé es va valorar positivament l’avenç del cos científic en l’obtenció de resultats, es va remarcar la manca de referents ètics que guiïn les recerques. També s’hi va exposar un projecte sobre neuromillores i es va parlar sobre com la població en general participava en el debat ètic i hi aportava el seu criteri. Hi va haver, a continuació, la intervenció d’altres metges assistents, que van apuntar la possibilitat de combinar les teràpies gèniques amb cèl·lules mare i immunoteràpia per tal de seguir avançant en la recerca. A banda de l’aspecte científic, es va ponderar la possibilitat d’accés a aquestes teràpies per part de la població general i l’estalvi que suposaria per al sistema sanitari el poder evitar tractaments de llarga durada i cost elevat. Finalment, es va posar de manifest que cal una especialitat sanitària en genètica a Espanya, la qual garanteixi uns professionals que facin de filtre a l’hora de transmetre als pacients la informació més rellevant perquè puguin prendre una decisió ben assessorada.

Font: https://www.fundaciovilacasas.com/es/opinion-quiral


Este blog cuenta con la colaboración de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Ciencia e Innovación