“Pandem-icons”: trets comuns dels científics i sanitaris que han esdevingut icones de la pandèmia

• Les persones que han tingut més visibilitat en diferents països com a expertes en qüestions científiques o sanitàries durant la pandèmia comparteixen, almenys, vuit trets socioculturals.
• Entre els trets compartits hi destaquen la capacitat de respondre a crítiques i controvèrsies, el domini dels mitjans i xarxes socials i la predisposició al compromís.
• La situació d’excepcionalitat de la pandèmia de la covid-19 no ha modificat el perfil del personal expert en ciència que té visibilitat. 

Barcelona 20 gener 2023 –  Un equip internacional d’investigadors de 16 països, del qual forma part el Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra, ha estudiat les característiques dels “Pandem-icons”: científics i sanitaris que han esdevingut portaveus icònics de la pandèmia. Els resultats mostren que la majoria dels “pandem-icons” comparteixen, almenys, vuit trets socioculturals. 

iStock photo

La situació d’excepcionalitat que es va viure arreu del món el primer trimestre del 2020 quan va esclatar la pandèmia de la covid-19, va fer emergir nous portaveus per comunicar l’emergència sanitària. En tots els països, alguns científics i sanitaris van guanyar molta visibilitat, arribant a convertir-se en icones de la pandèmia. Una circumstància que ha estudiat un equip internacional del qual forma part el Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS) integrat en el departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la UPF, per entendre què condiciona la visibilitat i la fama de les persones expertes en ciència en diferents contextos nacionals i socioculturals. 

L’estudi ha analitzat les aparicions a mitjans i xarxes socials de 16 persones expertes en ciència i salut que van tenir molta visibilitat com a portaveus de la pandèmia arreu del món entre el gener i el desembre del 2020. 

Els resultats,   publicats al Journal of Science Communication , mostren que entre els portaveus de la pandèmia es podien identificar fins a dotze característiques típiques de persones amb elevada visibilitat ja descrites anteriorment. La majoria de “pandem-icons” compartien, almenys, 8 d’aquestes característiques essent majoritàriament homes de més de cinquanta anys, amb carisma, cert prestigi entre la comunitat científica i que comunicaven ciència de forma planera mentre deixaven entreveure la seva vessant més personal. A més, destaquen la capacitat de respondre a les crítiques o controvèrsies, la predisposició al compromís i el domini dels mitjans i xarxes socials.

En aquest sentit, l’estudi determina que la majoria de portaveus utilitzaven activament twitter per comunicar informació relacionada amb la pandèmia i interactuar amb el públic. Si bé és cert que en la majoria de casos, aquesta relació directa amb l’audiència va anar acompanyada d’amenaces i agressions, fet que els va fer més vulnerables, alguns van esdevenir tan populars que van acabar sent la imatge de mems, productes de comercials o, fins i tot, se’n van fer pastissos. És el cas, per exemple, del portaveu dels Estats Units, Anthony Fauci o el del portaveu espanyol Fernando Simón, que es va fer tan popular que se’n va arribar a fer un “caganer”.

“El fet de tenir excel·lents habilitats comunicatives sembla ser una condició indispensable per passar de ser una font més d’informació científica a esdevenir un veritable “pandem-icon”” explica Gema Revuelta, directora del CCS-UPF i autora de l’article. Amb tot, Revuelta destaca que “la gran majoria dels pandem-icons van ser homes, cosa que confirma que les veus femenines encara estan molt poc representades com a font d’informació científica”. 

Article de referència: 

Joubert, M. et al., (2023, January 18). “`Pandem-icons’ – exploring the characteristics of highly visible scientists during the Covid-19 pandemic”. Journal of Science Communication.

DOI: https://doi.org/10.22323/2.22010204

Font: Focus UPF


Este blog cuenta con la colaboración de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Ciencia e Innovación