debat ciutats (1)Com imaginem les ciutats del futur? I què caldria fer per millorar-les? Com es pot aconseguir que siguin espais més participatius i impulsar el seu desenvolupament sense perdre qualitat de vida? Es tracta d’una qüestió complexa que planteja molts interrogants i que requereix creativitat, treball interdisciplinari i la implicació de la ciutadania.

Per aquest motiu, el tema va ser objecte de reflexió el passat 5 de novembre en una taula rodona dins el cicle «Els debats de RecerCaixa». A la sessió, moderada per Carles Capdevila, periodista i director del diari ARA, hi van participar tres investigadors del programa RecerCaixa: Joan Ramon Borrell, investigador del Grup de Recerca en Governs i Mercats de l’Institut de Recerca en Economia Aplicada (IREA-UB), Pere Fuertes, sotsdirector de Recerca i Qualitat de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès i membre del grup de recerca HABITAR-UPC, i Zaida Muxí, professora d’urbanisme de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i investigadora principal del projecte de rehabilitació territorial Postsuburbia. A més, també hi va participar Enric Coll, coordinador de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

La gestió de les zones urbanes s’ha convertit en un dels desafiaments de desenvolupament més importants del segle xxi: actualment, el 54% de la població mundial es concentra en nuclis urbans i, d’acord amb les últimes previsions de Nacions Unides, és una tendència que continua creixent i que podria incrementar-se en 2.500 milions de persones l’any 2050, especialment en els països d’Àsia i Àfrica. Però quina és la millor estratègia per impulsar aquest creixement de manera positiva?

Tal com es va fer palès en el debat, es tracta d’una qüestió que no pot resoldre només l’Administració, ja que la configuració i dinàmica de cada ciutat depèn de molts factors que s’escapen de l’àmbit de la gestió pública i que són el resultat d’inèrcies internes i d’un pacte continu entre els diversos interessos en conflicte que conviuen en aquests espais. «Les ciutats són el resultat d’una interacció contínua entre decisions privades i públiques. La seva configuració és el resultat de les prioritats que els habitants donen a aspectes diversos, com l’habitatge, la seguretat, el medi ambient o la mobilitat», va apuntar l’economista Joan Ramon Borrell.

D’altra banda, el concepte de qualitat de vida és relatiu i té un component de valoració subjectiva. La prova és que hi ha molts rànquings de «ciutats més habitables» i els resultats varien en funció dels criteris i paràmetres avaluats. «Una ciutat amb una alta renda per càpita no és sinònim de riquesa ni de qualitat de vida si aquesta riquesa està distribuïda de manera desigual», va explicar Carles Capdevila. La qualitat de vida que ofereix una ciutat està relacionada amb les facilitats que brinda per a la gestió del temps, l’autonomia per desplaçar-se, i la conciliació de la vida personal i laboral, segons Zaida Muxí.

Altres aspectes importants a l’hora de definir el concepte de qualitat de vida estan vinculats a les interaccions socials que s’hi estableixen i l’ús que els ciutadans fan dels espais públics. En aquest sentit, l’investigador Pere Fuertes, que ha participat en el projecte RecerCaixa Rehabitar la casa, el carrer, la ciutat, va destacar algunes iniciatives que ja s’han posat en marxa, com la creació d’horts urbans, que afavoreixen la relació entre els veïns, la creació de xarxes socials i la transformació dels baixos dels habitatges en espais on s’ofereixen tallers i activitats d’interès ciutadà, un fenomen que està guanyant terreny.

Les polítiques actuals promouen, segons Enric Coll, un model de ciutat cada cop més autosuficient. Però, amb tot, la majoria no es poden desvincular del seu territori ja que encara depenen, i molt, de l’entorn que les envolta pel que fa a la disponibilitat i la gestió dels recursos que necessiten.

També es va destacar la necessitat de lluitar contra la segregació urbana i els factors que afavoreixen les desigualtats socials dins de les ciutats, que poden influir en la salut i en l’esperança de vida dels seus habitants. Per exemple, en el cas de Barcelona, pel que fa als homes hi ha una diferència d’esperança de vida de nou anys entre els ciutadans que viuen al districte de Sant Gervasi i els que viuen al districte del Raval.

Com a conclusió, els ponents van coincidir en el fet que la gestió pública no pot resoldre tots els problemes que afronten les grans urbs i que, per això, cal que els ciutadans assumeixin la seva coresponsabilitat, de manera que tots els actors implicats —Administració, iniciativa privada i societat civil— hi puguin col·laborar, aportar propostes i participar activament en la definició del model de ciutat que volen crear i projectar en el futur.

Els debats de RecerCaixa” és una iniciativa impulsada conjuntament per  l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i l’Obra Social “la Caixa” . El seu objectiu és obrir un espai de diàleg amb la ciutadania per propiciar l’intercanvi d’opinions sobre temes que són objecte de recerca en el marc del programa RecerCaixa, així com proposar accions que contribueixin a aportar millores.

Post de Carme Pérez, Departament de Comunicació del programa RecerCaixa


Este blog cuenta con la colaboración de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Ciencia e Innovación