Reflexions sobre la comunicació en temps de coronavirus

La percepció de la pandèmia de covid-19 per part de la ciutadania, el coneixement i comprensió de les mesures d’higiene i distanciament a seguir i, finalment, la voluntat d’actuar de forma solidària i responsable, són de moment l’única clau perquè aquesta malaltia, que encara no té vacuna ni tractament efectiu, pugui ser controlada el millor possible. Per això, més que mai, la comunicació juga un paper fonamental.  

El Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF) ha posat en marxa o està participant en diverses iniciatives per analitzar la comunicació d’aquesta crisi sanitària: des d’una ambiciosa investigació internacional en la qual es compara l’evolució dels focus de les controvèrsies i la intervenció de les diferents fonts en onze països del món (de tots els continents), fins a un estudi que analitza la percepció social de la pandèmia a escala més local. A mesura que avancin els resultats d’aquestes investigacions les anirem compartint en aquest blog. 

De fet, no es tracta d’un camp nou per a nosaltres sinó tot el contrari: la comunicació d’alertes sanitàries és un dels temes que més hem treballat des del CCS-UPF, tant com a camp de recerca, com en la formació de periodistes i responsables de comunicació. Un exemple a destacar del nostre interès es podria dir que històric per aquest tema ve representat per l’Informe Quiral, que estudia la comunicació pública de la salut i la medicina a Espanya des de 1997. Gràcies a aquest projecte hem pogut explorar al llarg d’aquests anys diverses epidèmies i alertes sanitàries. No obstant els aprenentatges que es poden desprendre d’alertes anteriors, és evident que l’actual pandèmia és una situació mai viscuda des de tots els punt de vista, inclosos el de la comunicació. 

La Gema Revuelta, directora del centre, ha publicat al llarg d’aquests mesos diversos articles reflexionant entorn la comunicació de la covid-19. Amb aquest post volem centralitzar l’accés a alguns d’aquests articles i compartir les seves reflexions.

 

1. Cadascú de nosaltres té una percepció diferent de la pandèmia

A l’article “COVID19: crònica d’una comunicació no anunciada” publicat a la revista 360º, de la Universitat Pompeu Fabra, la Gema repassa els fets i missatges que han predominat en la comunicació de la COVID19, des del principi de l’aparició del virus fins el 14 de maig (data de publicació). L’avidesa d’informació ha estat sobrepassada per un tsunami informatiu.  Milers de milions de missatges, sovint contradictoris entre si i procedents de tota mena de fonts, des de científics fins a tertulians rasos han estat centrant el focus de la nostra preocupació d’un problema a un altre.

  “Al llarg d’aquests mesos, ens hem acostumat a la controvèrsia i a utilitzar múltiples fonts i canals per obtenir informació.”

Gema comparteix que “Al llarg d’aquests mesos, ens hem acostumat a la controvèrsia i a utilitzar múltiples fonts i canals per obtenir informació. Cadascun de nosaltres tenim la nostra pròpia percepció de la situació, depenent molt de com i amb qui compartim informació.” Però  tanta informació ha portat moltes vegades a un augment de l’ansietat, a la incomprensió, o a una falsa creença de conèixer l’estat d’una situació (que, de fet, és incerta i imprevisible fins i tot pels especialistes).  

L’article complet (CAT, ES, ENG) el pots trobar a: https://www.upf.edu/web/360upf/numero6/calidoscopi/gema-revuelta

 

2. Pair l’omnipresència sobtada de la ciència i els científics

En l’article “El dia en què els científics i científiques van irrompre l’escenari públic”, publicat al blog de la Asociación Española de Comunicación Científica, Revuelta ens parla de l’atenció mediàtica que s’ha donat a científics i científiques durant tota l’epidèmia, de sobte exposant-los al públic amb una “omnipresència aclaparadora” a la qual no estem acostumats.

“Podem fer alguna cosa des de la comunicació científica perquè la presència de la ciència i els científics en escena sigui ben interpretada? Sens dubte hem de mostrar més sovint les llums i les ombres, reduir una mica el to triomfalista de la ciència espectacle i omnipotent.”

Aquests “personatges” són sovint desconeguts per part de la societat, ja que no són habitualment dels que més es parla en els mitjans de comunicació. Tal com diu l’article, “els mitjans de comunicació solen estar poc interessats per les notícies científiques, perquè sempre sembla haver-hi una cosa més important (un bon partit de futbol, per exemple).” Per tant, en aquest escenari canviant, quina percepció té la societat sobre els científics i científiques? Són més fiables els seus arguments? Són persones amb poders sobrenaturals que mai s’equivoquen i ho saben tot? O són persones que fan afirmacions científiques que valen igual que les  de qualsevol altra que no tingui ni idea del que parla? Segurament, no és cap dels dos extrems, però com Revuelta diu “fins que no tinguem els resultats dels centenars d’estudis d’opinió que s’estan duent a terme, qualsevol cosa que assegurem serà pura conjectura.” Per acabar, conclou amb la següent reflexió: “Podem fer alguna cosa des de la comunicació científica perquè la presència de la ciència i els científics en escena sigui ben interpretada? Sens dubte hem de mostrar més sovint les llums i les ombres, reduir una mica el to triomfalista de la ciència espectacle i omnipotent.”

Trobaràs l’article complet (ES) a: https://www.aecomunicacioncientifica.org/el-dia-en-que-los-cientificos-y-cientificas-irrumpieron-en-la-arena-publica/

 

3. Necessitem assumir la incertesa de la pandèmia i les capacitats de la ciència

Per últim, en l’article““Ni si, ni no… Ni blanc, ni negre…” Comunicar la incertesa en temps de COVID19” que ha escrit per l’Observatori COVID-19 de la Barcelona Schoool of Management (BSM-UPF), reflexiona sobre la comunicació de la incertesa. En aquest presenta la recurrència que s’observa als mitjans de caure en missatges categòrics, en titulars que el que mostren és un missatge clar, contundent i precís. Però és possible utilitzar aquest tipus de titulars sempre? És possible parlar amb aquesta claredat d’una situació tant incerta com ho és la del coronavirus? Com bé comparteix Gema “Lògicament, està bé que en comunicació es transmetin missatges clars i senzills, però el problema ve quan el missatge original queda distorsionat davant d’una aparent, però falsa, simplicitat”. 

“Està bé que en comunicació es transmetin missatges clars i senzills, però el problema ve quan el missatge original queda distorsionat davant d’una aparent, però falsa, simplicitat”

Aquest fet l’hem observat en diverses ocasions al llarg d’aquests mesos, juntament amb falses informacions i “bulos”, sobretot a xarxes socials. “La investigació precisa els seus temps. Els professionals especialitzats en comunicació científica i mèdica sabem que les notícies que procedeixen de la investigació poden portar sorpreses, però també que hem de ser escèptics davant anuncis que semblen estranys o fora de l’esperable. […] En ciència hi ha poques prediccions absolutes de xifres o dades, pocs blancs o negres, poques afirmacions o negacions rotundes. No obstant això, els titulars categòrics tenen molt més èxit en els mitjans de comunicació i xarxes socials que aquells que inclouen termes relatius o probabilístics” comparteix Gema. 

La comunicació ha de transmetre esperança però no pot ser obsessiva, perquè pot ser contraproduent. No podem començar l’informatiu diari preguntant als experts “què se sap de la vacuna” perquè el més probable és que si són responsables ens diguin “el mateix que ahir” (si no ho són tant, ens faran un gran anunci que probablement no es complirà ni l’endemà ni l’altre i tornarem a estar igual, però més decebuts). No podem repetir i repetir “La vacuna ens salvarà de la pandèmia”, perquè és un missatge que no ens porta enlloc. Hem de posar fre a aquesta comunicació distorsionant i estressant. S’ha d’explicar amb més claredat què s’està investigant i com (no només la vacuna, sinó també els antivirals i l’infinit espectre de qüestions que planteja la pandèmia) i sobretot s’ha d’explicar que de moment el més important continua sent la responsabilitat col·lectiva.

Pots llegir l’article complet (CAT, ES, ENG) a: https://www.bsm.upf.edu/ca/noticies/ni-si-ni-no-ni-blanc-ni-negre-comunicar-la-incertesa-en-temps-de-covid-19

 

Amb aquests 3 articles, Gema Revuelta ens mostra un punt de vista crític i reflexiu sobre la comunicació en temps de coronavirus, destacant la importància de fer una bona comunicació en temes científics, com ho és aquest, i deixant un debat obert que donarà molt a parlar. 

Podeu consultar el recull de fonts fiables que recomanem des del CCS-UPF en aquest article. 

 


Este blog cuenta con la colaboración de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Ciencia e Innovación