Un estudi mostra els efectes a llarg termini dels museus i fires de ciència a Espanya

Els museus i fires de ciència tenen clars efectes positius a llarg termini, tant en els visitants com en les ciutats en què s’ubiquen. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi realitzat a 6 ciutats espanyoles en què s’han analitzat 9 iniciatives de cultura científica (museus de ciència, planetaris, fires de ciència, etc.). La recerca ha estat dirigida per Gema Revuelta, directora del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF) i hi han participat Núria Saladié, Mari Carmen Cebrián i Héctor Rodríguez, col·laboradors del mencionat centre. L’estudi ha rebut el finançament de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Economía y Competitividad.

Els tres efectes principals sobre la comunitat local o la ciutat són:

• la contribució dels museus i fires al sistema educatiu de la ciutat (i de les ciutats del seu entorn) durant l’etapa escolar;
• l’impacte sobre la identitat i imatge de la ciutat (especialment, atribuint-li característiques de “ciutat de cultura científica”);
• la contribució a l’oferta cultural i d’oci, així com un mitjà d’informació per al ciutadà sobre qüestions de ciència.

Els efectes sobre els visitants a nivell individual més destacats són:

• a curt termini, destaca l’impacte emocional que va produir l’experiència en els seus visitants i el fet de que durant un temps els va despertar la curiositat per un tema;
• a llarg termini, els visitants repetitius destaquen la percepció que aquestes experiències van contribuir a la seva pròpia formació en l’etapa escolar (i en alguns casos també a la formació continuada dels adults), així com un augment en la percepció de la seva ciutat en la seva faceta més científica i de generació de coneixement. Una es consideren ara millor informats que altres persones respecte a uns temes particulars, busquen més informació, parlen sobre aquests temes amb els seus coneguts o fins i tot diuen ser avui uns autèntics aficionats.

Gema Revuelta conclou “els responsables polítics locals i els representants de l’entorn acadèmic i del món empresarial, haurien de tenir en compte aquests resultats a l’hora de planificar les activitats culturals d’una ciutat o d’establir plans estratègics per a la mateixa”.

L’estudi ha utilitzat metodologies d’anàlisi de tipus qualitatiu (12 focus groups amb la participació de gairebé 100 voluntaris, representants de la ciutadania en general, i 8 entrevistes a diferents responsables dels centres analitzats). A més, s’ha utilitzat un programa d’anàlisi de dades qualitatives assistit per ordinador (Atles Tu WIN versió 7.5).

L’informe complet Efectos a largo plazo de los museos y ferias de la ciencia en España.


Este blog cuenta con la colaboración de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Ciencia e Innovación