Divulgació extrema

.
Aconseguir que els científics donin la cara i conjugar la veracitat de les seves idees amb l’entreteniment i els recursos propis de la divulgació són els principals reptes que han encarat els creadors del documental Universo extremo. El vídeo és el primer pas d’un projecte del Centro de Ciencias de Benasque Pedro Pascual que té com a objectiu divulgar ciència de molt alt nivell. El dimarts 26 d’octubre, amb el passi de l’audiovisual al Campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, els seus autors van demostrar haver aconseguit plantar cara a aquests desafiaments.

Amb la intenció de donar una major visibilitat a la ciència, tal i com va explicar José Ignacio Latorre, productor del documental i director del centre, el projecte parteix de tres premisses: centrar-se en temes científics d’avantguarda -el que avui s’anomena, “ciència de frontera”-, deixar als investigadors que narrin la història i jugar amb l’estètica per tal de seduir a l’espectador. I Universo extremo les compleix les tres: se centra en el telescopi MAGIC, a l’Observatorio Roque de los Muchachos de l’illa de la Palma (Canàries), un aparell construït per captar els raigs gamma que ens arriben des dels esdeveniments més violents i dels llocs més remots del cosmos -què més “de frontera” que l’estudi dels límits de l’Univers?-; les explicacions del vídeo van totes a càrrec de científics, investigadors que han fet l’esforç de fer senzills els conceptes més complexos; i el disseny, les animacions, la música i l’edició han estat realitzats amb una precisió i meticulositat gairebé equiparables a la que requereix l’ús del telescopi protagonista.

El telescopi MAGIC, a l’Observatorio Roque de los Muchachos (imatge: Wikipedia).

“El contingut és profund, dens, però crec que hem trobat un punt d’equilibri i es pot entendre tot amb tranquil·litat”. Així ho manifestà de manera encertada Maria Teresa Soto, directora d’Universo extremo, just abans del seu passi. Efectivament, tot i el ritme amb què se succeeixen les seqüències, els conceptes s’administren en curtes sentències dels investigadors que actuen com petites dosis de missatge científic fàcils d’assimilar, amb la tranquil·litat que esmentà Soto. Productor i directora van afegir que el documental s’ha dividit en quatre apartats que es poden visionar de manera independent l’un de l’altre. Això respon a una intenció pedagògica, a l’objectiu de despertar l’interès dels estudiants de secundària, batxillerat i cicles formatius per les disciplines i carreres científiques.

Però la projecció pública del documental també posà a prova una altra finalitat: estimular la curiositat i la reflexió científiques. Un indicador de l’èxit d’això el constitueixen les preguntes que el vídeo va generar entre els assistents. Vist així, Universo extremo passà la prova; el mateix José Ignacio Latorre ho va destacar en diverses ocasions en les què, des de la seva experiència en astrofísica, es va veure donant resposta a qüestions gens trivials sobre la radioactivitat, la relació entre l’espai i el temps, quan i com “morirà” el nostre sol…

D’esquerra a dreta, Cristina Ribas, María Teresa Soto i José Ignacio Latorre en la presentació del documental.

En definitiva, un elaborat documental, tractat amb elevades dosis de dedicació desinteressada i meticulositat per un petit equip humà. En la presentació al Campus de la Comunicació, Latorre i Soto van demostrar haver fet un treball eficient en el que representa el primer pas del seu projecte divulgatiu. El documental es troba en aquests moments en plena campanya de promoció per tal d’aconseguir ser emès en els canals de televisió de l’Estat i donar-se a conèixer entre els centres educatius.

El passi d’Universo extremo va obrir el Calaix de ciència, un cicle impulsat per l’Associació Catalana de la Comunicació Científica (ACCC) amb la col·laboració de l’Observatori de la Comunicació Científica (OCC), de la UPF. Cristina Ribas, de l’ACCC, va fer la presentació d’aquest cicle que un dimarts de cada mes portarà al Campus de la Comunicació una projecció o una conferència amb la intenció de despertar el debat científic entre els assistents. La propera sessió, el 30 de novembre, tractarà sobre realitat virtual i inclourà la projecció de la pel·lícula Tron (la de 1982, no el remake). No hi podeu faltar!

Participació del públic en el debat.

.


Este blog cuenta con la colaboración de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Ciencia e Innovación