Debat a la Fundació Vila Casas en el marc del projecte conjunt amb la Universitat Pompeu Fabra que es coneix com l’Informe Quiral. Fa més de quinze anys que s’analitza el món de la medicina i salut, la seva comunicació pública i la interacció amb la societat.
Avancem realment en la lluita contra els càncers? És una malaltia que pot cronificar-se encara que no la curem realment? Quina és la percepció de la societat?
Com sempre, surten molts temes… Anem cap a una medicina científica cada vegada més preventiva, fins i tot predictiva. Cada persona és un cas, ambiental/circumstancial i genètic. La solució, no hi ha dubte, serà una medicina personalitzada. Teràpies i fàrmacs a la carta. Hi ha bons resultats i sobretot un horitzó de fundada esperança.
Però hi ha un problema molt seriós! Serà una medicina econòmicament quasi prohibitiva. El resultat de l’aplicació d’una recerca molt capdavantera i revolucionària, si, però insostenible per la medicina pública (amb crisi o sense…), com en altres àmbits molt determinats del desenvolupament medico-científic.
Se’ns planteja un dilema cabdal: la relació entre el benefici i el cost, pot suposar una nova exclusió en funció de la capacitat econòmica de cadascú de nosaltres? Ara ja vivim el problema ètic de la impossibilitat d’aplicar determinats tractaments en països que no els poden pagar. Sense anar a parar a aquesta eterna insolidaritat nord-sud, aquí mateix, en el sí d’una societat dita desenvolupada, l’avenç de la ciència, implicarà més injustícia social? Tenim por de la resposta!
Vladimir de Semir
Este blog cuenta con la colaboración de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Ciencia e Innovación